Avui ens toca als alumnes de Cicle Superior, que hem estudiat un pintor català : JOAN MIRÓ.radio-cs-1.mp3 radio-cs-2.mp3
RÀDIO MÓN – Ja tornem a ser-hi!
2 Replies
RÀDIO MÓN : La nostra ràdio!
RÀDIO MÓN : La ràdio de l’Aula d’Acollida de l’Ausias March
La nostra primera emissió és a càrrec dels alumnes de 2on.
EMBARBUSSAMENTS
Espardenya, patunya, patenya,
espardenyot, patenyut, patenyot.
Un plat blanc pla
ple de pebre negre n’era.
Un plat blanc pla
ple de pebre negre està.
S’enyora la senyora?
No senyora!
La senyora no s’enyora.
Tinya, tinya, tinya,
jo tinc una pinya.
Tinya, tinyot,
tinc un sabatot.
Vinyem, vinyim, vinyam.
UN PLAT BLANC PLA
JA VE NADAL
Ja ve Nadal
tremola el gall.
Diu la gallina:
– Ai, quin mal dia!
Diu el pollastre:
– Seguim el rastre.
Diu la lloca:
A mi no em toca.
Diu el pollet:
– A mi no em pertoca
que sóc petitet.
Diu el gall
el dia de Nadal:
– Jo estic mal.
Diu la gallina:
– Jo estic lloca.
A mi no em toca.
EL CAMELL QUE VA PERDRE LES ULLERES
Una vegada, la nit de Reis, el camell del rei blanc, que era el més vell, no trobava les seves ulleres.
Com que no veia bé, va equivocar-se de camí i van anar a parar a una muntanya molt alta.
Allà van trobar una àliga molt amable que els va deixar uns paracaigudes, i es van tirar muntanya avall.
Van arribar al mar i uns dofins molt simpàtics els van deixar que els hi pugessin a sobre per travessar-lo nedant.
Aleshores, van arribar al Pol Nord, i un ós blanc molt agradable els va deixar uns trineus per poder lliscar a la neu.
Mentre anaven amb el trineu, el camell es va recordar que havia deixat les ulleres en un dels sacs dels regals.
Va posar-se les ulleres i, com que ja veia bé, van poder trobar el camí.
Però estaven molt lluny d’aquí, i no sabien com fer-ho per arribar aquella nit.
Un senyor encantador que passava per allà els va deixar un globus, i així va ser com van poder arribar volant a portar-nos els regals a tots els nens i les nenes de l’Ausias March.
I conte explicat, ja s’ha acabat! 6.mp3
