És possible la incomunicació al segle XXI?
“A vegades tinc la impressió que en un món amb tantes possibilitats per comunicar-nos estem més incomunicats que mai.” Incomunicació, Maria Mercè Grau. El periòdico
Reflexiona sobre els següents ítems relacionats amb el tema:
- És possible comunicar-nos actualment sense mòbil o xarxes socials?
- Estem obligats a participar de les xarxes socials per estar dins un grup social i no exclosos?
- Som les mateixes persones a través del mòbil i les xarxes que en el món analògic?
- Quina comunicació és més autèntica?
Exposeu la vostra opinió en un màxim de 50 paraules sobre el tema esmenat.
Vivim en una època on tenim una quantitat incalculable de maneres de comunicar-nos. No obstant, els malentesos, les incomprensions, els aïllaments socials i altres s’han multiplicat perquè la comunicació material està substituint la psíquica. Això comporta que moltes persones (majoritàriament joves) prefereixin mantenir una conversació mitjançant medis tecnològics i que, en molts casos, vulguin evitar parlar cara a cara. Aquest fet provoca altres problemes com la falta de desenvolupament en públic, falta de relacions socials i timidesa, a més de fer d’aquesta persona una d’aïllada o insegura.
Això no vol dir que haguem d’evitar la tecnologia, sinó que s’ha de ser conscient de mantenir un equilibri i saber quan parar i diferenciar el que s’ha de dir en forma de missatge o per trucada i el que es mereix ser dit a la cara, ja que tot en excés és perjudicial.
No seria gens just dir que actualment estem totalment incomunicats, perquè al cap i a la fi, el desenvolupament de les noves tecnologies ha permès un gran avenç en tot el que es refereix a aquesta interconnexió global.
Tanmateix, la comunicació òptima s’aconsegueix mitjançant un emissor que envia un missatge a un receptor que rep aquest per un canal i l’entén clarament (sense malentesos). I aquí és on discrepo, ja que si les comunicacions cara a cara ja són deficients perquè mai s’arriba a conèixer una persona del tot, és molt difícil que una virtual sigui millor, doncs internet i les tecnologies ofereixen una gran gamma d’estris per estar connectat internacionalment, però a més per enganyar i fer creure il·lusions. I aquí està el sentit figurat de la incomunicació sobre la qual parla Maria Mercè Grau: mentre creiem que ho sabem tot mitjançant les xarxes socials, sabem menys del que podríem fer-ho, i això ens acaba incomunicant del món racional, ens enganya.
Ara vivim una realitat on la comunicació és present a cada lloc i estem actualitzats a cada segon. Qualsevol esdeveniment que succeeix a l’altra punta del món arriba a nosaltres gairebé inmediatament peró per a mi la comunicació acrual no és bona. Ara hi ha un excés ‘selectiu’ en què mostrem només una cara de la nostra vida: l’atractiva, la plena d’èxits i alegries, deixant de banda els acomiadaments a la feina, les ruptures amoroses, els suspensos els exàmens. Només mostrem en les xarxes socials la cara bona de les nostres vides i deixem de banda tot allò que ens pugui fer sentir vulnerables o inferiors als altres.
Avui en dia vivim en un món on la comunicació és imprescindible a la nostra vida, on qualsevol succés que passi encara que sigui d’una zona allunyada ens acabem assabentant per mitjà de les xarxes. Tot i això es impossible evitar els malentesos que es produeixen ocasionalment i els conflictes que pot arribar a ocasionar.
Si és veritat que ens dóna la possibilitat de conèixer a molta gent, i no fa falta que sigui només de la nostra ciutat o properes a nosaltres, peró ens podem confondre i pensar que parlem amb una persona quan en realitat parlem amb una altra. Pots distorsionar la realitat: si no tens els sufiecients seguidors o likes pot baixar-te l’autoestima, o en el cas contrari pot fer que tinguis una autoestima bastant elevada.
Actualment vivim en una societat molt comunicada. Telèfons, ordinadors, xarxes socials i internet ens comuniquen amb altres persones de manera qüasi instantània. Però estar continuament connectat a internet ens fa perdre les relacions més properes i ens allunya del que és més important.
En resum podríem dir que internet ens facilita les relacions a distància, però no hem de oblidar-nos de les que tenim al nostre entorn.
Actualment vivim en un món on sembla difícil imaginar-se la vida sense tots els dispositius que existeixen, però aquests, cada vegada estan perjudicant la gent, no tan sols amb la dependència que es forma sinó també amb l’aïllament cap a l’exterior i les falses aparences que es creen. Una fet tan normal com el sopar en família comença a desaparèixer perquè cada un està amb el seu mòbil a la mà. Això és un clar exemple de la incomunicació que s’està creant.