Author Archives: isebasti

Intel·ligencia artificial

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673699.rm" width="352" height="288"/]

Poden pensar els ordinadors? És la pregunta que es planteja en aquest capítol de “Dígits”.

A començaments del segle XX, l’enginyer espanyol Leonardo Torres Quevedo va construir una màquina per jugar a escacs. Jugava rei i torre contra rei i guanyava.

La possibilitat de màquines pensants es va fer molt més versemblant quan van aparèixer els primers ordinadors. Va ser aleshores quan es va començar a parlar de cervells electrònics.

Claude Shannon, pioner de les ciències de la informació, va estudiar les estratègies d’uns hipotètics jugadors automàtics d’escacs. Davant l’immens nombre de continuacions que pot tenir una jugada, Shannon va descriure dues estratègies. La primera consistia a explorar l’arbre de totes les jugades possibles fins a un cert nivell de profunditat. És l’anomenada força bruta. La segona consisteix a explorar les branques més prometedores d’una manera més profunda. És la que fa servir la ment humana, la més difícil d’establir.

El científic Alan Turing es va plantejar a partir de quin punt es podia considerar que un ordinador actua de manera intel·ligent. Va plantejar el test de Turing, que consisteix a establir un diàleg amb un ordinador i amb una persona, sense cap evidència de qui és qui. Si el diàleg no permet diferenciar l’ordinador de la persona, aleshores es pot dir que l’ordinador es comporta d’una manera intel·ligent.

Uns anys més tard, el nord-americà John McCarthy va encunyar el terme “intel·ligència artificial”. Amb aquest nom, investigadors com Marvin Minsky o Herbert Simon van crear diversos mètodes que imitaven els procediments mentals.

També van aparèixer crítics que posaven en dubte el concepte “d’intel·ligència artificial”. Un d’aquests crítics va fer un programa, anomenat Eliza, que simulava un diàleg amb un psicoterapeuta. Així, Eliza va demostrar que es podia imitar un comportament humà especialitzat, però que això no implicava intel·ligència.

A finals de la dècada del 1990, un programa anomenat Deep Blue va guanyar el campió internacional d’escacs Garry Kasparov. Ho va fer aplicant l’estratègia de la força bruta, analitzava uns cent milions de jugades per segon.

Avui dia hi ha ordinadors capaços de calcular bilions de jugades d’escacs per segon, però no n’hi ha cap que hagi superat, encara, el test de Turing.

Mesurar les coses

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673721.rm" width="352" height="288"/] 

Metres, hectàrees, quilograms o litres són unitats que permeten indicar les dimensions dels objectes. Aquest capítol de “Dígits” explica com s’han arribat a definir les unitats de mesura del sistema mètric.

El temps és la primera magnitud que es va quantificar perquè hi ha un patró que tothom percep igual: el cicle solar del dia i de la nit. En canvi, no hi ha cap patró natural per a la longitud, per això totes les cultures n’han inventat algun.

A l’antiguitat hi havia unitats de longitud basades en parts del cos humà: mà, cúbit, peu… Per exemple, la milla, que va néixer a Roma, vol dir mil passos. La polzada, la iarda i altres unitats anglosaxones, que encara es fan servir, van aparèixer més tard. A Catalunya es feia servir la braça, el pam i la canya, que eren vuit pams. Les opcions també eren nombroses per quantificar el pes i el volum i aquest fet no facilitava gaire els intercanvis.

La situació es va allargar fins que, al segle XVIII, l’estat francès va decidir fixar-ne una unitat, el metre. Primer va caldre definir què s’entenia per metre i els científics van optar per un valor geodèsic. El metre seria la milionèsima part del quadrant d’un meridià de la Terra.

El càlcul del metre el van dur a terme els astrònoms Joseph Delambre i Pierre Méchain. La seva missió va consistir a mesurar sobre el meridià la distància entre Dunkerque i Barcelona. La mesura no era fàcil, perquè pel camí hi havia muntanyes, rius i pobles, així que van fer servir el mètode de la triangulació. Després de sis anys van obtenir una mesura amb una precisió de dècimes de mil·límetre.

A poc a poc, el metre es va anar popularitzant, juntament amb un sistema pràctic de posar nom a les mesures. Per designar-ne els múltiples es fan servir prefixos grecs: “deca”, “hecto”, “quilo”… I per a les fraccions, prefixos llatins: “deci”, “centi”, “mil·li”…

Del metre se’n van derivar altres unitats, com el litre, que és la capacitat d’un cub amb un costat d’un decímetre, i el quilogram, que és la massa d’un litre d’aigua.

Des del 1983, un metre és la distància que recorre la llum durant una determinada fracció de segon.

Tintín i l’aventura de la ciència


Hergé, el creador de “Les aventures de Tintín”, coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. “Quèquicom” experimenta la viabilitat d’alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín.

El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l’il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s’han convertit en realitat, d’altres, no.

Abans de donar vida a cada nova aventura de Tintín, el seu creador, el belga Georges Rémi, àlies Hergé, es documentava molt. Fins i tot el professor Tornassol tenia el seu doble en la vida real: el científic suís Auguste Piccard. Hergé visitava els indrets on poc després Tintín també viatjaria i utilitzava els coneixements científics de l’època per fer volar la seva imaginació.

En aquest capítol, “Quèquicom” sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a “Les aventures de Tintín”. Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

En un dels àlbums, el professor Tornassol fa servir uns patins amb motor. Doncs ja existeixen. Es tracta dels patins Motosk8, que també s’impulsen amb un motor de dos temps, com els de Tornassol, i permeten anar a una velocitat superior als 50 quilòmetres per hora.

Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: “Objectiu la Lluna” i “Hem caminat per damunt la Lluna”. Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d’inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes.

Quan l’home va trepitjar la Lluna, Tintín ja feia quinze anys que hi havia anat. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, el reporter Miquel Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari.

El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s’impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra.

En el seu viatge cap a la Lluna, l’asteroide Adonis està a punt d’ensorrar la missió. Els anys 90 es va demostrar que aquests cossos celestes en poden tenir altres de més petits orbitant al seu voltant. Ara, que Tintín i Haddock fossin arrossegats i es convertissin en satèl·lits d’un asteroide tan petit com aquest és més que improbable.

L’arribada a la lluna de l’Apollo-11 no va ser tan senzilla com la del coet de Tornassol. Si no arriba a ser per la sang freda del pilot, Neil Armstrong, la missió hauria acabat en una tragèdia. Una de les persones que durant els anys 60 va treballar per a la NASA en les missions Apollo va ser un mallorquí, l’enginyer Andreu Ripoll. Miquel Piris parla amb ell d’aquella important fita per a la humanitat i de la similitud amb la que va protagonitzar Tintín.

En una altra aventura, el capità Haddock rep la descàrrega d’un llamp a través de la línia telefònica. Ricard Bosch, professor d’enginyeria elèctrica de la Universtitat Politècnica de Catalunya demostra amb un experiment que aquest tipus de descàrregues són possibles.

Dites de les Festes de Nadal

1. A Nadal al foc, i a Pasqua al joc.

2. A Nadal, l’all al bancal.

3. A Nadal, neules.

4. A qui pessebre fa, no li manca pa.

5. Abans de Nadal capa no cal.

6. Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.

7. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.

8. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall.

9. Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons.

10. Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera.

11. Bocs amb davantal, cabrits per Nadal.

12. Boires per Nadal, migjorn o mestral.

13. Boires per Nadal no fan bé ni mal.

14. Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó.

15. Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens dó.

16. Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal.

17. Cada cosa a són temps, naps i cols a l’advent.

18. Cada dia no és Nadal.

19. Calors de Nadal són frescors per Pasqua.

20. Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.

21. De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val.

22. De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.

23. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.

24. De Nadal a Sant Joan, va mig any.

25. De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.

26. De Nadal i de Sant Joan, només hi ha un cada any.

27. De Sant Joan a Nadal mig any cabal.

28. De Sant Tomàs a Sant Anton temps de Nadal som.

29. Demà de Nadal, arròs de catedral.

30. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.

31. El conill per Sant Joan, la perdiu per Nadal.

32. El dia no creixerà fins que Jesús naixerà.

33. El fred de Nadal tot l’any va mal.

34. El forn, pel Nadal, no para un instant.

35. El mes de Nadal, o al llit o al fumeral.

36. El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda’l.

37. El vent de Nadal dura tot l’any.

38. El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal.

39. Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar.

40. Els freds de Nadal dominen l’any.

41. Els formatges de Nadal són els millors de l’any.

42. Els mànecs d’eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina.

43. Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.

44. Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei.

45. Entre Nadal i Reis el fred correrà.

46. Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l’any.

47. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per aquell dia mai no falta.

48. Fangada abans de Nadal, per mitja femada val.

49. Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve.

50. Fins al dia de Nadal no és hivern formal.

51. Fins per Nadal el dia ni creix ni neix.

52. Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l’any.

53. L’Advent és el temps del vent.

54. L’Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal.

55. La fornada de Nadal se n’emporta mig costal.

56. La jornada de Nadal s’emporta mig costal.

57. La missa de Nadal, per tot l’any val.

58. La neu d’Advent, gela les dents.

59. La neu d’Advent gela molt fàcilment.

60. La neu de Nadal de femada val.

61. La neu del mes d’advent gela les dents.

62. La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel.

63. La nit de Nadal la més clara de l’any.

64. La nit de Nadal la més estelada de l’any.

65. La nit de Nadal la més llarga de l’any.

66. La neu de Nadal, de femada val.

67. La pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.

68. La punta de l’arada en lluna de Nadal vol ser tallada.

69. Massa pluja per Nadal aplana l’herba i al bestiar fa mal.

70. Molta pluja per Nadal, mitja pedregada val.

71. Nadal al sol, per Pasqua al foc.

72. Nadal amb gelada duu bona anyada.

73. Nadal amb lluna any de fortuna.

74. Nadal amb lluna anyada segura.

75. Nadal amb lluna clara, bona sembrada.

76. Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment.

77. Nadal amb lluna plena el bon temps mena.

78. Nadal de sol, Pasqua de fred.

79. Nadal duu l’hivern dins d’una panera; si no el duu al davant el porta al darrera.

80. Nadal eixut, l’herba put.

81. Nadal eixut, temps perdut; se’n ressent la tina i se’n ressent el cup.

82. Nadal en dijous, any de molt ous.

83. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls.

84. Nadal en dijous, crema l’arada i ven els bous.

85. Nadal en dijous, ocells a grans vols.

86. Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous.

87. Nadal en dijous, ven la capa i compra bous.

88. Nadal en dilluns, any de difunts.

89. Nadal en dilluns, badalls a munts.

90. Nadal en dilluns, festes a munts.

91. Nadal en dimarts, dolent pels sembrats.

92. Nadal en dimarts, festes a grapats.

93. Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.

94. Nadal en diumenge, totes les festes es menja.

95. Nadal en divendres, crema fins les cendres.

96. Nadal en divendres, sembra fins les cendres.

97. Nadal en divendres, un cop passat vent els bous i compra blat.

98. Nadal en lluna plena, anyada plena.

99. Nadal endavant, fred i fam.

100. Nadal humit fa el pagès ric.

101. Nadal nevat anyada de blat.

102. Nadal nevat estiu regalat.

103. Nadal nevat maig regalat.

104. Nadal nevat primavera regalada.

105. Nadal never blat al graner.

106. Nadal passat, Cap d’Any aviat.

107. Nadal passat, sabater prou fer calçat.

108. Nadal passat, ven-te la llana i queda’t el drap.

109. Nadal sense lluna, mala fortuna.

110. Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.

111. Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal.

112. Neus per Nadal, salut per tot l’any.

113. Neus per Nadal, ventura per tot l’any.

114. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val.

115. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna.

116. Nit de Nadal obscura, sembra en terra dura.

117. No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà.

118. Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com altre dia.

119. Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.

120. Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada.

121. Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal.

122. Passat Nadal, surten els mals.

123. Pels volts de Nadal fa l’hivern natural.

124. Per l’Advent, naps i cols a trencadents.

125. Per l’Advent posa’t al sol i guarda’t del vent.

126. Per Nadal, a casa i prop de la brasa.

127. Per Nadal al sol per Pasqua a l’ombra.

128. Per Nadal, cada ovella al seu corral.

129. Per Nadal, cada perdiu al seu niu.

130. Per Nadal, cadascú al seu hostal.

131. Per Nadal, capons, neules i torrons.

132. Per Nadal, carn i fustes fora del mar.

133. Per Nadal, creix el dia un pas de gall.

134. Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.

135. Per Nadal, el dia més curt de l’any.

136. Per Nadal el dia s’estira un pam.

137. Per Nadal el dia s’estira un pam, ja ho troba el traginer en el caminar i la vella en el filar.

138. Per Nadal, el fred cordial.

139. Per Nadal, el llop no fa cap mal.

140. Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó.

141. Per Nadal, els sastres fan tres jornals.

142. Per Nadal, fred com cal.

143. Per Nadal i per Any Nou muda d’amo i muda el sou.

144. Per Nadal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company.

145. Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva.

146. Per Nadal i Sant Tomàs comença l’hivernàs.

147. Per Nadal, maduren les nespres.

148. Per Nadal, mariners fora la mar.

149. Per Nadal moquina i neu per veïna.

150. Per Nadal, muda el jornal.

151. Per Nadal, posarem el porc en sal.

152. Per Nadal, prop del nial.

153. Per Nadal, qui res no estrena res no val.

154. Per Nadal, ric i pobre menja gall.

155. Per Nadal, sang de porc al rieral.

156. Per Nadal, ton porc mataràs, estigui magre o estigui gras.

157. Per Nadal, un pas de pardal.

158. Per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner.

159. Per replantar i empeltar l’ametller, la lluna de Nadal va bé.

160. Per Sant Esteve, un pas de llebre.

161. Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral.

162. Pessebre fas, pa menjaràs.

163. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural.

164. Pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.

165. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n’hi ha prou per a ells.

166. Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja.

167. Quan Nadal entre nedant la vinada és abundant.

168. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja.

169. Quan Nadal fa clic-clac, poques garbes i molt gra, i quan Nadal fa xic-xac, moltes garbes i poc gra.

170. Quan Nadal tomba en diumenge, l’hivern menja.

171. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal.

172. Qui no celebra el Nadal, és home de tant se val.

173. Qui no celebra el Nadal, poc val.

174. Qui no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d’advent.

175. Qui per Nadal res no estrena, res no val.

176. Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal.

177. Sant Blai passat, Nadal acabat.

178. Sempre donen els torrons a qui no té dents.

179. Si l’advent és mullat, poca anyada de blat.

180. Si Nadal cau en divendres i és any de traspàs, no te’n fiïs pas.

181. Si no fa fred per Nadal, tot l’any va mal.

182. Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal.

183. Si per Nadal fa estiu, la Pasqua vora el caliu.

184. Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta.

185. Si per Nadal fred no en fa, per Pasqua bé en farà.

186. Si plou per Nadal plou per Setmana Santa i per Carnaval.

187. Si vols all coent, planta’l per l’advent; si el vols bo i fi sembra’l per Sant Martí.

188. Si vols passar un bon Nadal, tinguis un gros porc en sal.

189. Torrons del Collell, més bons que la mel.

190. Un Nadal no fa mal.

191. Xai nascut per Nadal només fa nosa al corral.