ACAL

CALIGRAMES DE NADAL


EL PETIT PRINCEP

EL PETIT PRINCEP , EL MÚSICAL

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bDBGCaOhidA[/youtube]

 

 

 

JClic Joana Raspall

EL PETIT PRÍNCEP

 

CRÒNIQUES SPIDERWICK

REVISTA OCHOA13

Arreglar el mundo

Un científico, que vivía preocupado con los problemas del mundo, estaba resuelto a encontrar los medios para aminorarlos. Pasaba sus días en su laboratorio en busca de respuesta para sus dudas. Cierto día, su hijo de seis años invadió su santuario, decidido a ayudarlo a trabajar. El científico, nervioso por la interrupción, le pidió al niño que fuese a jugar a otro lado. Viendo que era imposible sacarlo, el padre pensó en algo que pudiera entretenerlo. De repente se encontró con una revista, en donde había un mapa con el mundo, justo lo que precisaba. Con unas tijeras, recortó el mapa en varios pedazos y junto con un rollo de cinta, se lo entregó a su hijo diciendo: – “Como te gustan los rompecabezas, te voy a dar el mundo todo roto para que lo repares sin la ayuda de nadie.” Entonces calculó que al pequeño le llevaría 10 días componer el mapa, pero no fue así. Pasadas algunas horas, escuchó la voz del niño que lo llamaba calmadamente: – “Papá, papá, ya hice todo, conseguí terminarlo”. Al principio el padre no creyó en el niño. Pensó que sería imposible que, a su edad, hubiera conseguido componer un mapa que jamás había visto antes. Desconfiado, el científico levantó la vista de sus anotaciones, con la certeza de que vería el trabajo digno de un niño. Para su sorpresa, el mapa estaba completo. Todos los pedazos habían sido colocados en sus debidos lugares. ¿Cómo era posible?¿Cómo el niño había sido capaz? – “Hijito, tu no sabías cómo era el mundo, cómo lo lograste?” – “Papá, yo no sabía cómo era el mundo, pero cuando sacaste el mapa de la revista para recortarlo, ví que del otro lado estaba la figura del hombre. Así, que dí vuelta a los recortes, y comencé a recomponer al hombre, que sí sabía como era.” – “Cuando conseguí arreglar al hombre, dí vuelta a la hoja y ví que había arreglado al mundo.”

Gabriel García Márquez

LA VACA CEGA – JOAN MARAGALL

Un grup d’alumnes de primer, L’Alba, La Sandra , El Daniel i el Pedro; han llegit el poema de Joan Maragall , la vaca cega i després l’han il·lustrat. En el vídeo podeu gaudir de la seva feina.    La vaca cega descarga   Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada… Però torna, i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.                                       Joan Maragall

Pèrdua de classes, la mort de l’educació de la dona

Malala Yousafzai és nascuda a la vall del Swat, Pakistan. El seu pare és Ziauddin Yusafzai i té dos germans. Malala parla paixtu i anglès, i és coneguda pel seu activisme a favor dels drets civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l’assistència a l’escola de les nenes. A l’edat de 13 anys, Yúsafzai aconseguir notorietat en escriure un bloc per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l’ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar el tancament de les escoles privades i es va prohibir l’educació de les nenes entre 2003 i 2009. El 2009 el documental Pèrdua de classes, La mort de l’educació de la dona (dirigit per Adam Ellick i Irfan Asharaf, delNew York Times), mostra a Malala i el seu pare Ziauddin Yúsafzai i com l’educació de les dones és difícil o impossible en aquestes àrees. Malala Wikipedia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *