Reflectir o Reflexar? Llançar o Llençar?

Sóc conscient que se n’ha parlat moltes vegades d’aquest tema. També crec que no cal remoure la m… (brossa?) quan tot funciona correctament… De totes maneres, i sense ànim de semblar excessivament detallista o “tocanassos“, m’agradaria parlar d’aquests doblets verbals aprofitant dues cançons que crec que ja formen part de la memòria col·lectiva.

Tots hem sentit i hem gaudit del Boig per tu, de Sau, i del Llença’t, de Lax’n’busto. Segur que ens sonen les tornades de les cançons i, de ben segur, és probable que en recordem tota la lletra… Doncs bé, el “dins la meva copa veig REFLEXADA la teva llum” o el “LLENÇA’T, cada instant és únic no es repetirà…” tenen o presenten aquesta petita llicència poètica que és irrenunciable i innegociable. Qui voldria ara mateix canviar per REFLECTIDA o LLANÇA’T les lletres d’aquestes cançons? Jo no! Ni crec que ningú…

De totes maneres, cal tenir en compte que hem de REFLECTIR i no REFLEXAR (aquest darrer verb no existeix) i, en el cas de LLANÇAR o LLENÇAR (que tots dos són correctes) trieu quin dels dos és l’adient pel sentit de la cançó…

Ens deixem anar o anem de caps a la paperera? Crec que la resposta és clara, no?

Mireu, en aquest darrer cas, què diu el DIEC2:

llançar

v. tr. [LC] Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l’aire. L’atleta llançà el pes a una distància de 20 metres. Llançar la pedra amb una sola mà.
v. tr. [LC] per ext. Un astre, llançar rajos de llum. Llançar una mirada. Llançar un crit. Llançar una maledicció, una excomunió.
[LC] llançar el guant a algú a) Llançar-lo en senyal de desafiament.
[LC] llançar el guant a algú b) Desafiar-lo.
[LC] llançar les campanes al vol a) Brandar-les.
[LC] llançar les campanes al vol b) Celebrar un gran esdeveniment amb entusiàstiques manifestacions d’alegria, de satisfacció, etc.
tr. [LC] Fer partir vivament en una direcció determinada. Va llançar el seu cavall a l’encalç dels lladres.
tr. [LC] per ext. Llançar una persona a fer una cosa, a un afer. Llançar un afer.
[TRA] llançar una nau Portar-la del lloc on ha estat construïda al mar.
intr. pron. [LC] Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l’aire, contra algú, etc. Es va llançar al mar de dalt del far. Es va llançar contra el seu enemic. Llançar-se a la persecució d’algú. Llançar-se a un afer.
[LC] llançar-se als peus d’algú Suplicar-lo humilment.
tr. [DR] Una autoritat judicial o administrativa, desallotjar forçosament (l’ocupant o les seves pertinences) d’un bé immoble per a lliurar-lo a un tercer o prendre’n possessió.

llençar

v. tr. [LC] Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n. El paquet em feia nosa, i l’he llençat. Ja ho pots llençar, això: no serveix per a res.
tr. i intr. pron. [LC] Llançar .

Jo crec que cal llançar-nos per reflectir que la bona música no es llença i és el reflex d’un sentiment…

Us deixo amb aquests dos himnes…

[youtube]http://youtu.be/C4efn50oaVM[/youtube]

[youtube]http://youtu.be/GNhujnE4Y1c[/youtube]

I recordeu: Si estàs boig o boja, cada instant serà únic, no es repetirà…

Aquest article ha estat publicat en curiositats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *