El dia que l’atzucac va ser una sortida…

De ben segur que, tot jugant al famós joc de taula scrabble, més d’una vegada hem tingut a l’abast aquella lletra que ens pot donar molts punts i que ens pot permetre guanyar la partida amb un cop d’autoritat… Moltes vegades tenim la Z i només ens vénen al cap tòpics com zoo, zero, zeta o els números que van de l’onze al setze… Però sempre hi ha aquell dia en què els astres es conjuren i acabes tenint aquestes lletres: A-T-Z-U-C-A-C.

Vas perdent la partida, les fitxes es van acabant, encara mai has guanyat el teu company, estàs sota pressió… I de sobte… Sí!!!!! Et toca, tens triple de lletra amb la famosa Z, triple de paraula i, a sobre, pots col·locar les set lletres que et resten. Sempre has estat esperant aquesta oportunitat i, vés per on, ara és el gran moment. Estàs nerviós, frises per situar amb parsimònia mesurada cada una de les set glorioses lletres, et tremolen les mans… I ho acabes fent! Sí! Cent dotze punts de cop i partida resolta!

Ets feliç! Per primera vegada una d’aquelles paraules que et van ensenyar a l’escola, que et van preguntar a l’examen i que semblava que hauries oblidat per sempre més, et serveix per convertir-te en el centre del teu univers personal.

Atzucac, atzucac, atzucac… Un carreró sense sortida, però… Què coi! Ara mateix t’hi quedaries per sempre més…

Aquest és el motiu d’aquest lloc: intentar aprofitar els atzucacs, buscar la manera de trobar sentit a tots aquells aspectes de la nostra llengua que ens encurioseixen, que ens atabalen, que ens fan anar de corcoll, però que, en el fons, suposen un repte i un premi quan els resolem.

Benvinguts!

5327753864_1bf4ac5735_n

carrer (sepia) _ Flickr – Photo Sharing!.htm

Aquest article s'ha publicat dins de General, llengua catalana i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *