Halloween o castanyada… L’etern debat de cada any durant el tombant dels mesos d’octubre i novembre. L’Anna Farré Castells, alumna de 1r de Batxillerat (Científic) del Col·legi Immaculada Concepció, ens aporta la seva reflexió.
Tu també ets dels que cada any espera que arribi el dia per a poder sortir a comprar castanyes o uns bons moniatos? Veure els carrers plens de nens al voltant de la castanyera o fer panellets amb la família són coses que a tots ens agrada. Però, què en penses de decidir si fer tracte o no amb uns nens que et piquen a la porta?
Per a moltes persones el Halloween és un problema ja que creuen que està substituint la tradició catalana. Cada cop hi ha més pobles sense castanyera, en què els nens surten al carrer a demanar caramels en comptes de castanyes. A més, es critica la celebració de la mort perquè dóna un mal aprenentatge als nens. Un altre problema és que els adolescents aprofiten aquest dia per tirar ous i embrutar el poble. Això provoca molts conflictes i la policia ha hagut d’intervenir més cops en els últims anys.
Si mirem el Halloween des d’un punt de vista on es celebra correctament i sense conflictes, podem arribar a adaptar la celebració a la nostra cultura i seguir celebrant la castanyada a la vegada. Ja que vivim en una societat molt innovadora i és bo adaptar-nos als nous temps per poder evolucionar com a persones.
La Blanca Sánchez, alumna de 2n de batxillerat (Ciències Socials) del Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar, ens fa una reflexió del reportatge de 30 minuts (TV3) sobre la situació a la població siriana de l’Alep. Val molt la pena llegir-lo…
“Alep… De què em sona aquest nom? Ah, sí! És allà a… Mmm… Síria, em sembla! Crec que estan en guerra pobres”.
La gran majoria dels que estem llegint això hem escoltat diverses vegades aquestes paraules durant els últims anys, com a conseqüència de les repetides ocasions on es mostren les atrocitats que es produeixen en aquest territori. Tot i així, per molts espectadors, no sol ser més important que l’edició especial de Sálvame o l’entrevista de la Steisy a Mujeres y hombres. Però, realment hem estat capaços de reflexionar i plantejar-nos el que realment està succeint? <<Alep: Assetjats>>, el 30 minuts de TV3 d’ara ja fa un parell de diumenges, mostra la crua realitat que viuen en aquesta població, en 1a persona, gràcies a uns càmeres que s’han ofert a mostrar el que realment passa. Els seus protagonistes, l’Ismail membre dels Cascs Blancs; en Mahmoud, pare de 3 nenes que abans era un prestigiós agent immobiliari i l’Arwa, una jove vídua amb una nena de quatre anys al seu càrrec, són els escollits que expliquen com lluiten cada dia per sobreviure quan no tenen ni llum ni gairebé aigua… Quan els preus de tots els productes augmenten desmesuradament, quan no deixen de ser bombardejats diàriament per fer que es rendeixin i abandonin Alep, quan fins i tot, com diu l’Ismail, “sembla que estigui vivint els últims dies de la meva vida”. I jo realment em pregunto, viuen o només sobreviuen? No crec que estar acostumat a l’horrible soroll de les bombes sigui vida; no crecque tants de nens patint i morint només sabent retratar morts i bombes sigui vida; no crec que cada dia sigui costum agafar l’ambulància (si és que encara en queda alguna) i anar a socórrer gent moribunda per una explosió, sigui vida; i molt menys crecque obligar a marxar aquesta gent del que és la seva casa, mitjançant la violència, sigui vida… Quan ni ells saben el que és viure, ja que ho fan en un constant ball amb la mort que potser acaba avui o, si Al·là ho vol, s’allarga una mica més…
És hora d’obrir els ulls i el cor i començar a fer el més mínim moviment, encara que sigui per a ajudar a aquesta pobra gent que, sense voler-ho ni merèixer-ho, estan vivint un infern.
Aquí teniu un recull dels canvis més rellevants que ha proposat l’IEC per a la nova Gramàtica.
– Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent (errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).
– Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu –> art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.
– Compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica. En compostos i prefixats cultes com arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu microscòpic, termòstat, atmosfera…
– Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. Les dels verbs acabats en –enar i –esar amb tenen accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, o ingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossar amb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs.
– Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriu sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
– Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal. A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com aiatol·là, blog o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia que passa a ser séquia. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl o menysestimar; manlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.
Parlem de l’Odissea, d’Homer… De vegades costa apropar-se a la literatura comparada, però quan tens clar el que sents i el que vols dir, pot sortir una reflexió com la que podeu llegir tot seguit.
Després de llegir l’obra d’Homer, l’Anna Pujadas Carvajal (1r de batxillerat humanístic, Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar) ens endinsa, com ella mateixa diu, cap un viatge conegut. O són molts?
Comprovem-ho…
He intentat trobar un tema interessant per a aquesta redacció, una història simple o de tota la vida per fer veure que creacions culturals corrents tenen, encara que sigui, alguna relació amb la Odissea. M’han passat pel cap una infinitat de candidats per comparar, però cap que tingués tanta vida i fos tan complet com la Odissea, així que he decidit no centrar-me només en una sola història, pel·lícula o fins i tot en una sola cançó i fer un tastet de tot una mica.
Per començar, crec que té molts símils amb una altra gran obra: La volta al món en 80 dies. Totes dues històries tracten d’un home que vol arribar a casa seva, els dos són molt orgullosos i hostenten un alt estatus allà on viuen. Pel camí es topen amb diverses dificultats que hauran de superar amb la intel·ligència per poder arribar a temps al seu destí i els dos es topen amb dones amb qui compartiran moltes coses.
L’altra obra amb què té molta relació i que, en aquest cas, he tingut la sort de llegir és El Hobbit. En Bilbo Saquet és un altre personatge que passa molt temps fora de casa per complir una missió i després tornar. Encara que sigui de manera imprevista, acaba lliurant una batalla, després de la qual podrà desfer aquest camí. Al contrari que els nans, que ja han arribat a casa seva, en Bilbo haurà de tornar, cosa que no li costa tant com l’anada. Això no li costa tant a Ulisses, però ell i el gran heroi grec comparteixen un fervent desig durant tota la història: tornar a casa.
En Bilbo és la ment de la seva comitiva, igual que Ulisses. En Bilbo s’enfronta a en Gollum i les aranyes; Ulisses al ciclop i a Escila. En Bilbo es topa amb un riu maligne que sap que no ha de tocar mentre Ulisses sap que no ha de seguir les sirenes. En Bilbo i els nans són ajudats pels elfs i Ulisses i els seus homes són ajudats per Eolo. En Bilbo intenta robar els ponis als trolls sabent que el poden matar, igual que els homes d’Ulisses s’alimenten de les vaques del déu del Sol o a la cova del ciclop sabent que es posen en perill. En Bilbo i els nans s’amaguen dins uns barrils de vi per escapar dels elfs del bosc i Ulisses i la seva tripulació escapen lligats sota els bens del ciclop.
A nivell televisiu podem comparar la Odissea amb la sèrie Marcoo el viatge de la Pipi, que volen trobar els respectius pares. També en Vicky el Víking a d’utilitzar la ment per salvar-se de problemes a alta mar.
Però hi ha dues pel·lícules en concret que m’han fet pensar en el viatge d’Ulisses.Una és Els Goonies, ja que parla sobre un grup de nens que hauran de passar dures i complicades probes per poder recuperar la seva casa. Fins i tot hi surt un monstre marí, igual que a la Odissea: el pop gegant o Kraken que hi ha custodiant el vaixell d’en Willy el Tort. També es pot comparar la temptació i la perdició del cant de les sirenes amb el pou ple de monedes que troben els nois a la pel·lícula.
L’altra pel·lícula que m’hi ha fet recordar ha estat Into the Woods, que en realitat és un musical adaptat a la gran pantalla i que en català es va traduir per Dagoll Dagom com Boscos Endins. El fil argumental i el principal d’aquesta obra és el camí que hi ha abans d’arribar a un destí, que és representat amb el bosc, el lloc on els personatges d’una mà de contes infantils han de creuar per anar allà on volen. Tots els protagonistes de Into the Woods evolucionen i viuen un munt d’experiències dins el bosc, i no és fins després de moltes males passades que no arriben per fi a casa.
A nivell musical, a part de Into the Woods, diverses cançons del grup Esquirols m’han recordat el que és fer camí.
Però la que més m’hi recorda és una que originalment és anglesa, de Jonh Denver: Take me home, contry roads, en català Camí Ral. Parla d’un home que recorda casa seva i pensa en la seva dona, que l’està esperant allà. Fa molt temps que ell va marxar i no sap com s’ho trobarà ni si la seva estimada encara l’esperarà, però no perd la fe.
Per altra banda, Esquirols té una cançó, Fent Camí, que parla, bàsicament, del camí de la vida, que jo crec que és també el missatge que vol transmetre la Odissea. La cançó diu que la vida et posa molts obstacles, i que el destí està lluny i el temps serà angoixant, però que sempre hi haurà cops de vent que t’empenyeran endavant i que mai has de perdre l’esperança; com deia Shakespeare: “L’esperança és la medecina dels miserables”. El que sobretot m’ha fet pensar en la Odissea d’aquesta cançó és un tros que diu: “o em mancarà quan calgui, decisió”, ja que una de les coses que ens fa pensar en la humanitat d’Ulisses és això, les dures decisions que ha de prendre per continuar endavant.
Les altres dues cançons d’Esquirols amb les que podem comparar aquesta història són Riu Avall i Cada dia és un nou pas, però tornen a parlar del mateix, de la constància en el camí de la vida, igual que Si em dius adéu, de Lluís Llach.
Per acabar, m’agradaria comparar la Odissea amb amb una cosa que no és ni un llibre, ni una pel·lícula, ni una sèrie, ni una cançó, però de la qual se n’ha fet tot això i més. Una cosa que m’he adonat que és una Odissea quan ja gairebé anava a frenar aquesta redacció. Parlo de la lluita pel nostre país, per una estimada Catalunya lliure. Tots els obstacles que hem patit: el 1714, el franquisme, la Constitució, el referèndum, etc.
M’agradaria acabar amb una frase que vaig sentir dir un dia a Muriel Casals, que em va quedar gravada a la ment i al cor i que crec que expressa molt bé el final de tota gran lluita; el viatge d’Ulisses, el viatge dels Goonies, el viatge d’en Bilbo, el viatge de Catalunya i el viatge de cadascun de nosaltres: “Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”.
Tot parafrasejant el títol que dóna nom a una gran obra de Jaume Cabré, us proposo un exercici d’introspecció i de sinceritat.
Tots sabem que l’ús oral de tota llengua comporta certes llicències; tots som conscients que quan parlem no som perfectes… És per això que m’agradaria que confesséssim quins són els ticks més recurrents, habituals i inherents a la nostra parla. La pròpia, la genuïna, la que ens fa ser diferents…
A classe, tots els alumnes fan cara de: “Xevi, ets un pesat!“, quan corregeixo certs mals hàbits de parla. Quan passen uns anys i ens retrobem, hi ha qui em diu: “Gràcies a tu ja no dic “tenir que” o “s’ho vaig dir“… I d’altres barbaritats… Perfecte! Hem avançat!
És per això que us proposo que comenteu aquesta entrada i aprofiteu per reconèixer que hi ha certes expressions o construccions que sabeu de sobres que no són correctes, però que, no obstant, les seguiu utilitzant. És probable que les continueu fent servir, però sempre haurà quedat per escrit que sou perfectament conscients que són agramaticals (per fonètica, sintaxi, lèxic, morfologia…)
Aquesta activitat va adreçada a tots els alumnes de Batxillerat del Col·legi Immaculada Concepció, de Lloret de Mar (i per extensió, a tothom qui vulgui reconèixer i deixar per escrit que no som perfectes quan ens expressem oralment). Només faltaria…
Només cal ser una mica més rigorosos i exigents amb nosaltres mateixos; segur que acabem millorant… Allò que sembla forçat pot esdevenir habitual; quan arribem a aquest punt, haurem aconseguit una petita millora!
Cal que tothom raoni i busqui explicacions coherents per justificar les seves incorreccions de parla. Per això, podem anar-ho relacionant amb els continguts i conceptes que anem treballant a la matèria de llengua catalana.
Jo confesso que dic constantment vale, bueno, okay i hauria de dir d’acord, bé o altres expressions similars…
Segons el DIEC2:
D’acord
[LC] d’acord loc. adv. Amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Anar d’acord. Obrar d’acord.
Bé
2 1 adv. [LC] De bona manera, rectament, especialment d’una manera conforme al deure. Treballar bé. Cuinar bé. Un dinar ben cuinat. Cantar bé, ballar bé. Obrar bé, portar-se bé. Un orador que parla molt bé. Dir bé una cosa. Una cosa ben dita. Un autor que escriu molt bé. Un llibre molt ben escrit. Fer bé una feina. Una feina ben feta. Conrear bé les terres. Una terra ben conreada. Trobar-se bé, estar bé. Veure-hi bé. No sentir-hi bé d’una orella. No està bé de fer això, no està bé d’obrar així. 2 2 [LC] anar bé Anar pel bon camí. 2 3 [LC] venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.
Per seguir donant idees, mireu aquest petit fragment de vídeo on es reflexiona sobre l’ús de les fricatives alveolars sordes o sonores… O dit d’altra manera, les maleïdes esses… O ezes?
[youtube]http://youtu.be/bKGr6cUUB94[/youtube]
Autoria i/o referència web: Xevi Mir (Immaculada Concepció, Lloret de Mar)
Sóc conscient que se n’ha parlat moltes vegades d’aquest tema. També crec que no cal remoure la m… (brossa?) quan tot funciona correctament… De totes maneres, i sense ànim de semblar excessivament detallista o “tocanassos“, m’agradaria parlar d’aquests doblets verbals aprofitant dues cançons que crec que ja formen part de la memòria col·lectiva.
Tots hem sentit i hem gaudit del Boig per tu, de Sau, i del Llença’t, de Lax’n’busto. Segur que ens sonen les tornades de les cançons i, de ben segur, és probable que en recordem tota la lletra… Doncs bé, el “dins la meva copa veig REFLEXADA la teva llum” o el “LLENÇA’T, cada instant és únic no es repetirà…” tenen o presenten aquesta petita llicència poètica que és irrenunciable i innegociable. Qui voldria ara mateix canviar per REFLECTIDAo LLANÇA’T les lletres d’aquestes cançons? Jo no! Ni crec que ningú…
De totes maneres, cal tenir en compte que hem de REFLECTIRi no REFLEXAR(aquest darrer verb no existeix) i, en el cas de LLANÇARo LLENÇAR(que tots dos són correctes) trieu quin dels dos és l’adient pel sentit de la cançó…
Ens deixem anar o anem de caps a la paperera? Crec que la resposta és clara, no?
Mireu, en aquest darrer cas, què diu el DIEC2:
llançar
1 1 v. tr. [LC] Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l’aire. L’atleta llançà el pes a una distància de 20 metres. Llançar la pedra amb una sola mà. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Un astre, llançar rajos de llum. Llançar una mirada. Llançar un crit. Llançar una maledicció, una excomunió. 1 3 [LC] llançar el guant a algú a) Llançar-lo en senyal de desafiament. 1 3 [LC] llançar el guant a algú b) Desafiar-lo. 1 4 [LC] llançar les campanes al vol a) Brandar-les. 1 4 [LC] llançar les campanes al vol b) Celebrar un gran esdeveniment amb entusiàstiques manifestacions d’alegria, de satisfacció, etc. 2 1 tr. [LC] Fer partir vivament en una direcció determinada. Va llançar el seu cavall a l’encalç dels lladres. 2 2 tr. [LC] per ext. Llançar una persona a fer una cosa, a un afer. Llançar un afer. 2 3 [TRA] llançar una nau Portar-la del lloc on ha estat construïda al mar. 3 1 intr. pron. [LC] Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l’aire, contra algú, etc. Es va llançar al mar de dalt del far. Es va llançar contra el seu enemic. Llançar-se a la persecució d’algú. Llançar-se a un afer. 3 2 [LC] llançar-se als peus d’algú Suplicar-lo humilment. 4 tr. [DR] Una autoritat judicial o administrativa, desallotjar forçosament (l’ocupant o les seves pertinences) d’un bé immoble per a lliurar-lo a un tercer o prendre’n possessió.
llençar
1 v. tr. [LC] Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n. El paquet em feia nosa, i l’he llençat. Ja ho pots llençar, això: no serveix per a res. 2 tr. i intr. pron. [LC] Llançar .
Jo crec que cal llançar-nos per reflectirque la bona música no es llençai és el reflex d’un sentiment…
Us deixo amb aquests dos himnes…
[youtube]http://youtu.be/C4efn50oaVM[/youtube]
[youtube]http://youtu.be/GNhujnE4Y1c[/youtube]
I recordeu: Si estàs boig o boja, cada instant serà únic, no es repetirà…
De ben segur que, tot jugant al famós joc de taula scrabble, més d’una vegada hem tingut a l’abast aquella lletra que ens pot donar molts punts i que ens pot permetre guanyar la partida amb un cop d’autoritat… Moltes vegades tenim la Z i només ens vénen al cap tòpics com zoo, zero, zeta o els números que van de l’onze al setze… Però sempre hi ha aquell dia en què els astres es conjuren i acabes tenint aquestes lletres: A-T-Z-U-C-A-C.
Vas perdent la partida, les fitxes es van acabant, encara mai has guanyat el teu company, estàs sota pressió… I de sobte… Sí!!!!! Et toca, tens triple de lletra amb la famosa Z, triple de paraula i, a sobre, pots col·locar les set lletres que et resten. Sempre has estat esperant aquesta oportunitat i, vés per on, ara és el gran moment. Estàs nerviós, frises per situar amb parsimònia mesurada cada una de les set glorioses lletres, et tremolen les mans… I ho acabes fent! Sí! Cent dotze punts de cop i partida resolta!
Ets feliç! Per primera vegada una d’aquelles paraules que et van ensenyar a l’escola, que et van preguntar a l’examen i que semblava que hauries oblidat per sempre més, et serveix per convertir-te en el centre del teu univers personal.
Atzucac, atzucac, atzucac… Un carreró sense sortida, però… Què coi! Ara mateix t’hi quedaries per sempre més…
Aquest és el motiu d’aquest lloc: intentar aprofitar els atzucacs, buscar la manera de trobar sentit a tots aquells aspectes de la nostra llengua que ens encurioseixen, que ens atabalen, que ens fan anar de corcoll, però que, en el fons, suposen un repte i un premi quan els resolem.