atzucac

Parlem de l’Odissea, d’Homer… De vegades costa apropar-se a la literatura comparada, però quan tens clar el que sents i el que vols dir, pot sortir una reflexió com la que podeu llegir tot seguit.

Després de llegir l’obra d’Homer, l’Anna Pujadas Carvajal (1r de batxillerat humanístic, Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar) ens endinsa, com ella mateixa diu, cap un viatge conegut. O són molts?

Comprovem-ho…

He intentat trobar un tema interessant per a aquesta redacció, una història simple o de tota la vida per fer veure que creacions culturals corrents tenen, encara que sigui, alguna relació amb la Odissea. M’han passat pel cap una infinitat de candidats per comparar, però cap que tingués tanta vida i fos tan complet com la Odissea, així que he decidit no centrar-me només en una sola història, pel·lícula o fins i tot en una sola cançó i fer un tastet de tot una mica.

Per començar, crec que té molts símils amb una altra gran obra: La volta al món en 80 dies. Totes dues històries tracten d’un home que vol arribar a casa seva, els dos són molt orgullosos i hostenten un alt estatus allà on viuen. Pel camí es topen amb diverses dificultats que hauran de superar amb la intel·ligència per poder arribar a temps al seu destí i els dos es topen amb dones amb qui compartiran moltes coses.

L’altra obra amb què té molta relació i que, en aquest cas, he tingut la sort de llegir és El Hobbit. En Bilbo Saquet és un altre personatge que passa molt temps fora de casa per complir una missió i després tornar. Encara que sigui de manera imprevista, acaba lliurant una batalla, després de la qual podrà desfer aquest camí. Al contrari que els nans, que ja han arribat a casa seva, en Bilbo haurà de tornar, cosa que no li costa tant com l’anada. Això no li costa tant a Ulisses, però ell i el gran heroi grec comparteixen un fervent desig durant tota la història: tornar a casa.

En Bilbo és la ment de la seva comitiva, igual que Ulisses. En Bilbo s’enfronta a en Gollum i les aranyes; Ulisses al ciclop i a Escila. En Bilbo es topa amb un riu maligne que sap que no ha de tocar mentre Ulisses sap que no ha de seguir les sirenes. En Bilbo i els nans són ajudats pels elfs i Ulisses i els seus homes són ajudats per Eolo. En Bilbo intenta robar els ponis als trolls sabent que el poden matar, igual que els homes d’Ulisses s’alimenten de les vaques del déu del Sol o a la cova del ciclop sabent que es posen en perill. En Bilbo i els nans s’amaguen dins uns barrils de vi per escapar dels elfs del bosc i Ulisses i la seva tripulació escapen lligats sota els bens del ciclop.

A nivell televisiu podem comparar la Odissea amb la sèrie Marco o el viatge de la Pipi, que volen trobar els respectius pares. També en Vicky el Víking a d’utilitzar la ment per salvar-se de problemes a alta mar.

Però hi ha dues pel·lícules en concret que m’han fet pensar en el viatge d’Ulisses.Una és Els Goonies, ja que parla sobre un grup de nens que hauran de passar dures i complicades probes per poder recuperar la seva casa. Fins i tot hi surt un monstre marí, igual que a la Odissea: el pop gegant o Kraken que hi ha custodiant el vaixell d’en Willy el Tort. També es pot comparar la temptació i la perdició del cant de les sirenes amb el pou ple de monedes que troben els nois a la pel·lícula.

L’altra pel·lícula que m’hi ha fet recordar ha estat Into the Woods, que en realitat és un musical adaptat a la gran pantalla i que en català es va traduir per Dagoll Dagom com Boscos Endins. El fil argumental i el principal d’aquesta obra és el camí que hi ha abans d’arribar a un destí, que és representat amb el bosc, el lloc on els personatges d’una mà de contes infantils han de creuar per anar allà on volen. Tots els protagonistes de Into the Woods evolucionen i viuen un munt d’experiències dins el bosc, i no és fins després de moltes males passades que no arriben per fi a casa.

A nivell musical, a part de Into the Woods, diverses cançons del grup Esquirols m’han recordat el que és fer camí.

Però la que més m’hi recorda és una que originalment és anglesa, de Jonh Denver: Take me home, contry roads, en català Camí Ral. Parla d’un home que recorda casa seva i pensa en la seva dona, que l’està esperant allà. Fa molt temps que ell va marxar i no sap com s’ho trobarà ni si la seva estimada encara l’esperarà, però no perd la fe.

Per altra banda, Esquirols té una cançó, Fent Camí, que parla, bàsicament, del camí de la vida, que jo crec que és també el missatge que vol transmetre la Odissea. La cançó diu que la vida et posa molts obstacles, i que el destí està lluny i el temps serà angoixant, però que sempre hi haurà cops de vent que t’empenyeran endavant i que mai has de perdre l’esperança; com deia Shakespeare: “L’esperança és la medecina dels miserables”. El que sobretot m’ha fet pensar en la Odissea d’aquesta cançó és un tros que diu: “o em mancarà quan calgui, decisió”, ja que una de les coses que ens fa pensar en la humanitat d’Ulisses és això, les dures decisions que ha de prendre per continuar endavant.

Les altres dues cançons d’Esquirols amb les que podem comparar aquesta història són Riu Avall i Cada dia és un nou pas, però tornen a parlar del mateix, de la constància en el camí de la vida, igual que Si em dius adéu, de Lluís Llach.

Per acabar, m’agradaria comparar la Odissea amb amb una cosa que no és ni un llibre, ni una pel·lícula, ni una sèrie, ni una cançó, però de la qual se n’ha fet tot això i més. Una cosa que m’he adonat que és una Odissea quan ja gairebé anava a frenar aquesta redacció. Parlo de la lluita pel nostre país, per una estimada Catalunya lliure. Tots els obstacles que hem patit: el 1714, el franquisme, la Constitució, el referèndum, etc.

M’agradaria acabar amb una frase que vaig sentir dir un dia a Muriel Casals, que em va quedar gravada a la ment i al cor i que crec que expressa molt bé el final de tota gran lluita; el viatge d’Ulisses, el viatge dels Goonies, el viatge d’en Bilbo, el viatge de Catalunya i el viatge de cadascun de nosaltres: “Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”.

Anna Pujadas Carvajal