Author Archives: Admin AsunTIC

Seguretat a Internet

Riscos a Internet

Els continguts

Continguts il·legals:  Són continguts il·legals els que estan considerats així per les lleis: pornografia infantil, informacions racistes, xenòfobes, violentes, difamatòries o perjudicials per als drets de la ciutadania, continguts que violen la intimitat o la reputació d’una persona, l’apologia del terrorisme, les violacions de la propietat intel·lectual, el tràfic de persones, continguts que afecten la seguretat de l’Estat, el frau, etc.

Continguts nocius: Són continguts nocius els que, tot i ser legals, poden constituir un perjudici per al desenvolupament dels infants com per exemple la pornografia entre adults, la violència, el consum de drogues o el foment de trastorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia.

Tot i que sembla haver-hi un cert acord pel que fa al caràcter il·legal d’un contingut (almenys dins d’un estat o grup d’estats), no pot dir-se el mateix dels continguts nocius. El concepte “nociu” varia en funció de:

  • Les diferències culturals dels estats.
  • Les diferències individuals dels usuaris (edat, maduresa intel·lectual, cultura, ideologia, creença religiosa, etc.). Així, per exemple, informació que pot ser òptima per a un adolescent pot no ser-ho per a un infant; fins i tot informació adequada per a un adolescent pot no ser positiva per a un altre de la mateixa edat.

Per a protegir als menors i adolescents enfront d’aquests continguts, protegir la llibertat d’expressió i promoure l’elecció i no la censura, la Unió Europea proposa fomentar l’ús de filtres (eines de control) per a combatre els continguts nocius. A través d’aquests filtres, els pares i educadors poden decidir a quin tipus de continguts i en quin grau no volen que accedeixi un menor.

Continguts falsos: Saber com cercar informació per Internet és una cosa, però ser capaç de valorar-ne la veracitat del que trobem n’és una altra de ben diferent.
Els infants necessiten aprendre les claus per a cercar informació concisa i necessiten adquirir les habilitats necessàries per a ser crítics davant la informació que troben. D’aquesta manera poden analitzar i utilitzar de manera efectiva els continguts d’Internet.

La família i el personal educatiu poden guiar els infants i adolescents, ajudar-los a comprendre la informació que troben i a distingir entre els fets, les opinions, els rumors i les mentides. També és important tenir en compte que de vegades la informació que s’ofereix només és parcial o respon a una ideologia molt concreta. Cal convidar-los i ensenyar-los a contrastar les fonts.

Riscos per contacte

A part dels perills derivats dels continguts que pot tenir el nen, també s’ha de tenir en compte tot el que pugui escriure o enviar.

Hi ha diferents zones de contacte a internet: Xats, correu electrònic, webs, fòrums, missatges instantanis…

S’ha de vigilar que els nens no donin informació personal que algú altre pugui utilitzar amb males intencions. S’ha de procurar que no puguin arribar a tenir relacions inadequades amb persones que se’n puguin aprofitar o perjudicar-los. Que no rebin missatges ofensius o provocadors o es posin en baralles.

Riscos del comerç electrònic

Els menors són molt influenciables davant les noves tècniques de màrqueting comercial que apareixen a través d’internet. Són un objectiu específic per a les empreses que utilitzen tècniques de venda abusives:

  • Saturen de publicitat.
  • Demanen informació sobre els seus gustos o els dels seus pares.
  • Demanen tot tipus de dades personals, erosionant la seva privadesa personal.

Perills legals

Els menors també poden ser responsables de determinades conductes relacionades amb la xarxa.

En aquest sentit, els menors poden ser responsables si:

  • Amenacen o assetgen a altres persones.
  • Difamen a través de missatges o fotografies.
  • Vulneren els drets de propietat intel·lectual quan hi hagi ànim de lucre.

Consells de seguretat

Consells per als infants i joves:

  • No parleu amb desconeguts per la xarxa. Identifiqueu a les persones amb les quals us comuniqueu a través del xat.
  • Quan navegueu per internet, no faciliteu mai les vostres dades personals ni fotografies a desconeguts.
  • Controleu la vostra llista de contactes de missatgeria instantània.
  • Guardeu en secret la vostra contrasenya d’accés al correu i no la doneu a ningú.
  • Si feu noves coneixences, expliqueu-ho als vostres pares i presenteu-les als vostres amics.
  • Si voleu conèixer en persona a algú que heu conegut per la xarxa, consulteu-ho amb els vostres pares o amb algun adult.
  • Estareu més segurs si quedeu en un lloc públic.
  • Si a la web trobeu alguna paraula o foto que us faci sentir malament sortiu de la pàgina i expliqueu-ho a un adult.
  • No us cregueu tot el que us diuen al xat.
  • No obriu ni llegiu missatges ni fitxers que us enviïn persones desconegudes.
  • Podeu ensenyar als vostres pares a utilitzar Internet i les pàgines web que visiteu.

Consells per a educadors i pares:

La millor manera de prevenir situacions de risc i d’ajudar els menors a navegar amb seguretat per la xarxa és:

  • Feu-los conscients de les avantatges i desavantatges que ofereix Internet.
  • Eduqueu-los perquè sàpiguen navegar de manera responsable i segura.
  • Doneu-los estratègies perquè puguin protegir-se sols de possibles perills de la xarxa.
  • Familiaritzeu-vos amb l’ús d’Internet.
  • Parleu obertament amb els menors sobre l’ús d’Internet.
  • Navegueu per la xarxa amb els vostres fills i/o alumnes.
  • Informeu-vos sobre les eines de control.
  • Establiu regles bàsiques de seguretat a la llar i al centre educatiu.
  • Feu servir llocs web segurs.
  • Poseu l’ordinador en espais oberts.

Aspectes a tenir en compte:

La contrasenya

Què pot passar?: Si es poc segura poseu en risc l’accés a l’ordinador, al correu electrònic i a tots els vostres arxius i imatges.

Com prevenir-ho:

  • Utilitzeu contrasenyes segures. Es considera segura la contrasenya que té més de 8 caràcters i combina lletres i números, majúscules i minúscules.
  • Feu servir contrasenyes diferents per a cada servei.
  • No doneu les vostres contrasenyes a ningú.
  • Guardeu-les en llocs segurs.

Els virus: troians i espies

Què pot passar? Que poden entrar al vostre ordinador sense que ho sapigueu a l’ obrir un missatge o una imatge. Poden donar accés remot al control de l’ordinador i destruir-vos el contingut del disc dur.

Com prevenir-ho:

  • Instal·leu programes antivirus i tingueu-los activats quan navegueu.
  • Tingueu cura dels continguts que us descarregueu i no obriu missatges de remitents desconeguts.

El xat i la missatgeria instantània

Què pot passar? Que us enganyin, usurpin la vostra identitat, o us sostreguin les vostres contrasenyes i entrin al vostre ordinador.

Com prevenir-ho:

  • Filtreu els vostres contactes.
  • Sigueu responsables amb les vostres dades personals.
  • Utilitzeu paraules clau per identificar els vostres amics.

Els blocs i fotoblocs

Què pot passar?

  • Que s’utilitzin les vostres fotografies per a finalitats no desitjades.
  • Que cometeu una infracció per publicar fotografies d’altres menors sense el consentiment dels seus pares o tutors.

Com prevenir-ho:

  • Aviseu els vostres pares o tutors abans de publicar les vostres fotografies.
  • Demaneu permís per publicar fotografies dels vostres amics.
  • Expresseu-vos educadament.

Les descàrregues de música, vídeos, arxius…

Què pot passar? Que us baixeu continguts il·legals ocults.

Com prevenir-ho:

  • Utilitzeu la previsualització dels programes que descarregueu i cancel·leu el que sospiteu que és il·legal.
  • Activeu mecanismes de control parental.

La webcam

Què pot passar? Que us activin la webcam sense que ho sapigueu.

Com prevenir-ho:

  • Desconnecteu o tapeu la webcam quan no la feu servir.
  • Sigueu responsables del que feu davant de la webcam.

Si creiem que podem ser víctimes d’un delicte o falta relacionat amb la navegació per Internet, en qualsevol de les seves possibilitats, contacteu amb la Unitat de Delictes Informàtics del cos de Mossos d’Esquadra escrivint un missatge de correu a l’adreça electrònica internetsegura@gencat.cat

Si us heu descarregat contingut nociu de la xarxa, o l’heu vist navegant, o us l’han enviat a la vostra adreça de correu, contacteu amb l’Agència de Qualitat d’Internet IQUA, a iqua@iqua.es

Seguretat de l’equip informàtic:

Ordinador:

  • Mantingueu el sistema operatiu actualitzat.
  • Utilitzeu un antivirus i actualitzeu-lo regularment.
  • Si cerqueu més seguretat, instal·leu eines per a incrementar el nivell de seguretat de l’ordinador.
  • No us baixeu d’internet cap fitxer si no sabeu que és segur.
  • No instal·leu cap programa si no sabeu per a que serveix, si és segur i realment útil.
  • Vigilar amb els programes espia i instal·lar un programa per a detectar-lo i eliminar-lo.
  • Vigilar amb l’Adware i instal·lar un programa per a detectar-lo i eliminar-lo.

Web:

  • Navegar per webs de confiança, evitar la navegació per webs de les quals no en tinguem cap dada o no siguin fiables.
  • No cliqueu a les finestres d’anunci que apareguin a l’ordinador. Aquestes finestres es poden bloquejar.
  • Actualitzeu sempre el seu navegador i utilitzeu els que siguin més segurs (firefox, per exemple)
  • Utilitzeu un firewall i a poder ser un anti-virus (que actualitzarem constantment)

Xat/ Missatgers instantanis:

  • Instal·lar programes de xat “segurs”.
  • No acceptarem els usuaris que no coneguem.
  • No clicarem a cap enllaç que ens arribi si no estem segurs que qui ens l’envia és de confiança.
  • No clicarem a la publicitat que pugui aparèixer.

Correu electrònic:

  • No obriu cap correu que no sigui d’algú que conegueu. Elimineu immediatament els correus dels remitents desconeguts.
  • Utilitzeu l’eina de “Correu Brossa” (o spam) per a que filtri els correus entrants.
  • Bloquegeu els remitents no desitjats.
  • No obriu cap document adjunt si no esteu segur que és d’un remitent de confiança i no conté virus.
  • Canvieu regularment les claus d’accés del correu, sobretot si utilitzeu serveis com Hotmail, Yahoo, Gmail…
  • Si el vostre correu electrònic conté informació molt confidencial, utilitzeu la tecnologia d’encriptació de claus. Tot i que l’encriptació demani un petit esforç, és la millor manera de garantir que tan sols els destinataris a qui van dirigits els correus electrònics els poden llegir.

Activitats:

Intenta crear una contrasenya robusta i comprova’n el nivell de seguretat mitjançant la web: http://www.securitystats.com/tools/password.php

Aneu a l’adreça www.fotolog.com amb el navegador web i busqueu algun fotoblog de Barcelona (a la barra de cerca podeu posar-hi la paraula clau “bcn”).

Podeu consultar consells i recomanacions de seguretat:

Internet

Correu electrònic amb Gmail

En cas que triem Gmail com el nostre servei de correu electrònic el primer que farem serà crear el compte de correu:

Accedim a l’enllaç per inscriure’ns que trobarem a la pàgina principal de Gmail. A continuació  omplim les següents dades que ens demanen per crear el nou compte:

  • Nom i cognoms.
  • Usuari d’accés desitjat: Es tracta del nom que tindrem a la part esquerra del símbol “arroba” de manera que, si triem nomusuari, el nom del compte de correu serà nomusuari@gmail.com. Cal, un cop escrit el nom d’usuari desitjat, prémer el botó “comprova’n la disponibilitat” per assegurar-nos que aquest nom d’usuari no hagi estat creat abans, ja que en cas que fós aixi hauríem de triar-ne un altre.
  • Escolliu una contrasenya: Caldrà escriure la contrasenya dos cops, un en cada camp del formulari assignats. Cal que la contrasenya tingui almenys 8 caracters, que poden ser lletres i números. Intenteu evitar contrasenyes massa senzilles o evidents, el propi gràfic de “potència de contrasenya” us pot ajudar.
  • “Recorda’m en aquest ordinador” i “Habilita l’historial web”: Si penseu treballar en ordinadors als que hi accedeixin més usuaris és convenient desactivar aquestes dues opcions per motius de seguretat.
  • Pregunta de seguretat: El més recomanable és que no oblideu la contrasenya. En aquesta pregunta hem de tenirclar que la resposta ha de ser el menys evident possible, i que només nosaltres siguem capaços de contestar. En cas de dubte podem omplir la resposta de caracters, lletres i números i passar a la següent.
  • E-mail secundari: Opcional, hi podem posar un altre compte de correu, en cas que ja en tinguem un.
  • Verificació de paraula: Gmail en aquest camp comprova que no som una màquina intentant donar d’alta massivament comptes de correu. La paraula dins la imatge caldrà escriure-la al camp corresponent. Si no és prou llegible potser caldrà refrescar la pàgina.
  • Condicions del servei: Sempre és aconsellable llegir les condicions d’ús abans d’acceptar un servei. En aquest cas cal destacar, tal com diu el propi redactat, que no es responsabilitzen de la traducció de les condicions i que el document que val a efectes legals és l’escrit en anglès. Per tant seria igualment interessant llegir-nos, en aquest cas de Google Inc, les condicions d’ús en anglès.

Un cop hem premut el botó Accepto, i si no ens apareix cap error, ja haurem creat el compte de correu amb Gmail.

A la pàgina web de Gmail podeu trobar una sèrie de respostes a Preguntes Freqüents sobre el servei de correu electrònic de Google.

Correu electrònic a XTEC (Departament d’educació)

Per demanar un compte de correu a XTEC cal que ompliu el formulari que teniu en aquest enllaç i l’envieu al Departament.

Alguns exemples d’eines al nostre abast a través d’Internet:

Cerca d’imatges mitjançant Imatges de Google: Enllaç al cercador. Preguntes més freqüents (PMF o FAQ en anglès) del cercador d’imatges.

Eina de mapes en línia Google Maps: Enllaç als mapes. Ajuda en línia de Google Maps.

Documents de Google: Enllaç a la pàgina principal de Google Docs. Visita guiada de Google Docs. Ajuda en línia de Documents de Google.

Traducció en línia amb Google Translate: Enllaç a la pàgina principal de Translate de Google.

Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans:  http://dlc.iec.cat

Guia de carrers de l’Ajuntament de Barcelona: Enllaç a la guia de carrers.

Transports Metropolitans de Barcelona: Informació sobre el transport públic.

Parla.cat: Espai web per a l’ensenyament l l’aprenentatge de la llengua catalana.

Vídeos del congrés “Internet en el aula”: Galeria multimèdia on podeu consultar els vídeos del congrés presencial “Internet en el aula”.

Internet

Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d’internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.

La prehistòria d’Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d’octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d’aquesta xarxa, anomenada ARPANET

Tècnicament el naixement d’internet, es produí l’1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.

Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L’agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l’HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d’Illionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.

Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90.

Serveis més comuns a Internet

World Wide Web: El WWW (acrònim anglès de World Wide Web, Teranyina d’abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre sí mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual s’hi pot navegar fàcilment. Per accedir-hi és indispensable un navegador web.

Correu electrònic: El correu electrònic (anomenat en anglès e-mail, o email) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicació electrònica. Avui en dia, la majoria de sistemes de correu electrònic utilitzen internet. De fet, el correu electrònic és un dels usos més populars d’Internet. Té la superioritat, comparativament al correu ordinari, de ser més barat i alhora més ràpid.

Compartició de fitxers: Vàries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d’un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent…), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX, i software.

Trucades telefòniques: Voice Over IP (Skype). Mitjançant passarel·les, es permet des d’internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s’estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP.

Difusió de ràdio i televisió: Diverses tecnologies permeten transmetre emissions d’àudio i vídeo a través de la xarxa.

Xat: Missatgeria instantània i IRC, fòrums, webcams.

Accés a Internet

  • Mòdem: estan limitats a una velocitat màxima de connexió de 56 Kbps També coneguts com a mòdems dial-up.
  • ADSL: Fins a 24 Mbits/s de baixada i 3,5 Mbits/s de pujada. Per tant permet navegar a molta més velocitat que la connexió amb mòdem estàndard.
  • Connexió per satèl·lit: Poc comuna en usuaris domèstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissió de pujada habitualment s’ha de fer mitjançant una connexió telefònica. Pot ser interessant en entorns rurals on no hi ha accés a les tecnologies de telecomunicacions de banda ampla.
  • Connexió a través de la telefonia mòbil
  • Connexió a través de la xarxa elèctrica (PLC): Utilitza els cables d’electricitat per a transmetre les dades. Els mòdems PLC es connecten a una presa de corrent i a l’ordinador. Solució per a llocs rurals on la centraleta és prou allunyada per no poder rebre ADSL.

En el cas de la nostra escola disposem d’una connexió permanent a internet mitjançant ADSL, complementada per una xarxa inhalàmbrica Wi-Fi a tota l’escola, que permet que els ordinadors es puguin connectar sense fils.

Motors de cerca

Un motor de cerca o de recerca, cercador o buscador és un programa informàtic dissenyat per ajudar a trobar informació emmagatzemada a un sistema informàtic com el World Wide Web, o un ordinador personal. El motor de recerca permet demanar contingut que satisfaci un criteri determinat (típicament que contingui una paraula o frase donada) i retorna una llista de referències que compleixen aquest criteri. Els motors de cerca fan servir índexs actualitzats regularment a través d’un robot web per operar ràpida i eficientment.

Alguns motors de recerca també extreuen dades disponibles a grups de notícies, grans bases de dades, o directoris oberts com el Projecte de Directori Obert (DMOZ).

Els directoris, en canvi, funcionen mitjançant llistes ordenades per editors humans, que van ordenant els enllaços per temes.

Un motor de cerca molt utilitzat, el Google

El navegador web: Un navegador web o explorador web, és una aplicació que permet a l’usuari recuperar i reproduir documents d’hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del món. Aquesta xarxa de documents és coneguda com Teranyina mundial o World Wide Web (WWW). Els navegadors actuals permeten mostrar gràfics, seqüències de vídeo, sons, animacions y programes diversos a més de text i enllaços.

Un programa navegador web: El Firefox 3

El correu electrònic (anomenat en anglès e-mail, o email) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicació electrònica. Avui en dia, la majoria de sistemes de correu electrònic utilitzen internet. De fet, el correu electrònic és un dels usos més populars d’Internet. Té la superioritat, comparativament al correu ordinari, de ser més barat i alhora més ràpid.

Fonts: Wikipedia i Google Inc.

L’ordinador

Un sistema informàtic és el conjunt d’elements que ens cal tenir per utilitzar aplicacions informàtiques.

El maquinari (en anglès hardware) d’un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Està format pels següents elements:

Els perifèrics són el conjunt de dispositius que permeten la comunicació d’un sistema informàtic amb l’exterior. Es classifiquen segons el sentit del flux de les dades que gestionen. Per tant, poden ser:

El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.

El podem dividir en tres tipus:

  • Programari de sistema: Permet fer funcionar el maquinari en un sistema informàtic. Està constituït principalment per:
    • Sistema operatiu: és la base del programari de qualsevol ordinador, permet treballar amb l’ordinador i s’hi installa la resta de programari.
    • Controladors (en anglès drivers): són programes que permeten que el sistema operatiu es comuniqui i treballi amb els diferents perifèrics.
  • Programari de desenvolupament: Programes que permeten crear altres programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou).
  • Programari d’aplicació: Programes que s’executen sobre el programari de sistema i permeten que els usuaris facin tasques específiques.

Organització dels fitxers:

Un Sistema de Fitxers és la manera que té el sistema operatiu de guardar, organitzar i mostrar les dades de les unitats d’emmagatzematge. Cada sistema operatiu pot treballar només amb uns sistemes d’arxius determinats. Els sistemes d’arxius tenen per objectiu optimitzar el rendiment i la seguretat de l’emmagatzematge de les dades i facilitar als usuaris l’accés a les dades guardades.

Tots els sistemes operatius organitzen els fitxers en carpetes, per tal de tenir-los organitzats i fàcilment localitzables.

Quan un fitxer ha de ser accessible des de diferents llocs, podem crear els accessos directes. L’avantatge d’un accés directe respecte a fer una còpia del fitxer és que, si el fitxer canvia en un lloc, tots els accessos directes apunten cap al fitxer canviat i el manteniment dels fitxers és més fàcil.

Les extensions són la part final del nom del fitxer, separada per un punt, que dónen informació del tipus de fitxer.

Rutes o camins

  • Arrel: Directori principal de l’arbre de directoris, d’on pengen tots els altres fitxers i carpetes.
  • Rutes absolutes: Aquelles que indiquen el camí a un fitxer o directori començant des de l’arrel.
  • Rutes relatives: Aquelles que indiquen el camí a un fitxer des d’un directori concret (on ens trobem).

Atributs dels fitxers: Són les seves propietats. En el cas del Windows podem tenir: ocult, de sistema i només lectura.

Fonts: Wikipedia i MUD de tecnologia de Edu365.com (X.Rosell).