Un sistema informàtic és el conjunt d’elements que ens cal tenir per utilitzar aplicacions informàtiques.
El maquinari (en anglès hardware) d’un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Està format pels següents elements:
- Unitat central de processament (CPU): el “cervell” de l’ordinador.
- Memòria: suport d’emmagatzematge d’informació.
- Perifèrics: dispositius externs per al tractament de la informació.
Els perifèrics són el conjunt de dispositius que permeten la comunicació d’un sistema informàtic amb l’exterior. Es classifiquen segons el sentit del flux de les dades que gestionen. Per tant, poden ser:
El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.
El podem dividir en tres tipus:
- Programari de sistema: Permet fer funcionar el maquinari en un sistema informàtic. Està constituït principalment per:
- Sistema operatiu: és la base del programari de qualsevol ordinador, permet treballar amb l’ordinador i s’hi installa la resta de programari.
- Controladors (en anglès drivers): són programes que permeten que el sistema operatiu es comuniqui i treballi amb els diferents perifèrics.
- Programari de desenvolupament: Programes que permeten crear altres programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou).
- Programari d’aplicació: Programes que s’executen sobre el programari de sistema i permeten que els usuaris facin tasques específiques.
Organització dels fitxers:
Un Sistema de Fitxers és la manera que té el sistema operatiu de guardar, organitzar i mostrar les dades de les unitats d’emmagatzematge. Cada sistema operatiu pot treballar només amb uns sistemes d’arxius determinats. Els sistemes d’arxius tenen per objectiu optimitzar el rendiment i la seguretat de l’emmagatzematge de les dades i facilitar als usuaris l’accés a les dades guardades.
Tots els sistemes operatius organitzen els fitxers en carpetes, per tal de tenir-los organitzats i fàcilment localitzables.
Quan un fitxer ha de ser accessible des de diferents llocs, podem crear els accessos directes. L’avantatge d’un accés directe respecte a fer una còpia del fitxer és que, si el fitxer canvia en un lloc, tots els accessos directes apunten cap al fitxer canviat i el manteniment dels fitxers és més fàcil.
Les extensions són la part final del nom del fitxer, separada per un punt, que dónen informació del tipus de fitxer.
Rutes o camins
- Arrel: Directori principal de l’arbre de directoris, d’on pengen tots els altres fitxers i carpetes.
- Rutes absolutes: Aquelles que indiquen el camí a un fitxer o directori començant des de l’arrel.
- Rutes relatives: Aquelles que indiquen el camí a un fitxer des d’un directori concret (on ens trobem).
Atributs dels fitxers: Són les seves propietats. En el cas del Windows podem tenir: ocult, de sistema i només lectura.
Fonts: Wikipedia i MUD de tecnologia de Edu365.com (X.Rosell).