Tag Archives: ASTRONOMIA I UNIVERS

Què és l’energia fosca?

En cosmologia, energia fosca es refereix a una forma hipotètica d’energia que permea tot l’espai i que produeix una pressió negativa, resultant en una força gravitacional repulsiva. L’energia fosca es una hipòtesi postulada per explicar l’observada expansió accelerada de l’univers, així com per explicar la major part de la seva massa. El terme «energia fosca» fou encunyat pel cosmòleg Michael Turner.

Dues possibles formes de l’energia fosca són la constant cosmològica, una densitat d’energia contant que omple l’espai de forma homogèmia, i l’anomenada quintessència, un camp dinàmic la densitat d’energia del qual pot variar en el temps i l’espai. Per distingir entre ambdues es necessiten mesuraments molt precisos de l’expansió de l’univers, per veure si la velocitat d’expansió canvia amb el temps. Aquestes mesures són un tema d’investigació actual.

No s’ha de confondre l’energia fosca amb la matèria fosca, ja que encara que ambdues semblen formar la major part de la massa de l’univers, la matèria fosca és una forma de matèria, mentre que l’energia fosca és un camp que omple tot l’espai.

PER MÉS INFORMACIÓ…

VIDEOS

Què són les nebuloses?

Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l’element químic més abundant en l’univers, amb quasi el 10 % d’heli i quantitats molt petites d’altres substàncies. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc dels quals neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria, encara que en altres ocasions es tracta de les restes d’una estrella que ha mort.

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galàxies espirals i a qualsevol zona de les galàxies irregulars, però no s’acostumen a trobar en galàxies el·líptiques car amb prou feines posseeixen fenòmens de formació estel·lar i estan dominades per estrelles molt velles.

Abans de la invenció del telescopi, el terme nebulosa s’aplicava a tots els objectes celestes d’aparença difosa. Per aquesta raó, a vegades les galàxies (conjunt de millers de milions d’estrelles, gas i pols units per la gravetat) són anomenades impròpiament nebuloses; es tracta d’una herències de l’astronomia del segle XIX que ha deixat el seu rastre en el llenguatge astronòmic contemporani.

MÉS INFORMACIÓ…

FOTOGRAFIES

VIDEOS 1

VIDEOS 2

VIDEOS 3

VIDEOS 4

Què són els forats negres?

En astronomia, un forat negre és un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d’esdeveniments pot escapar-ne, excepte a través de l’efecte túnel quàntic (radiació de Hawking). El terme “forat negre” no s’ha d’entendre com un “forat” en el sentit usual del terme sinó com una regió de l’espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se’ls anomena “negres”.

En el centre d’un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt infinitament petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Aquests “infinits” i “zeros” el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure’ls, i que probablement es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

L’horitzó d’esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja no res pot escapar i on la llum òrbita el forat, després hi ha el límit estàtic, per l’interior del qual ja només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L’ergosfera és la part que queda per fora de l’horitzó d’esdeveniments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre usualment forma un disc d’acreció.

MÉS INFORMACIÓ…

Forats Negres I

Forats Negres II

VIDEOS 1

VIDEOS 2

Què és la matèria fosca?

En cosmologia matèria fosca es refereix a un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no emet ni reflecteix prou radiació electromagnètica perquè es pugui detectar directament, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre la matèria visible, com estrelles i galàxies. El primer a utilitzar el terme fou l’astrofísic Fritz Zwicky el 1933.

Aquesta hipòtesi intenta explicar diverses observacions astronòmiques actualment sense explicació, com les anomalies en la rotació d’algunes galàxies. A partir de les observacions s’estima que, si realment existeix aquesta matèria fosca, hauria de ser molt més abundant que la matèria visible, directament observable; en concret el 4% seria la matèria visible, el 23% seria matèria fosca i el restant 73% seria energia fosca, un altre component hipotètic. A més a més, la matèria fosca també podria resoldre certs problemes del model del Big Bang, seria clau en la formació de les primeres estructures cosmològiques i podria estar relacionada amb la supersimetria. Actualment el problema de la matèria fosca i la determinació de la seva naturalesa és un dels temes més importants en cosmologia i en física de partícules.

MÉS INFORMACIÓ…

Matèria Fosca i edat de l’Univers

VIDEOS 1

VIDEOS 2