Benvinguts al món de l’Univers i de l’Astronomia. Aquest Bloc pretén ser un vehicle d’estudi i coneixement del món de les estrelles.
La nostra Galàxia, la Via Làctia
MÓN ASTRONÒMIC
Leave a reply
Author Archives: fbarros2
Meteorits, asteroides i cometes
Viatge real per un Univers conegut
El que fa que aquest video sigui únic i diferent a la majoria dels que s’han fet fins ara, és que tot el que hi apareix està basat en dades reals. És a dir, que no es tracta d’un video “artístic” realitzat segons simples criteris estètics, sinó d’una autèntica reconstrucció, peça a peça, de tot el que sabem sobre l’univers en què vivim.
Tot, des de les trajectòries dels satèl·lits que orbiten la Terra, a la posició de totes les estrelles, galàxies o llunyans quàsars, està basat exactament en les dades que tenim sobre cada un d’aquests objectes. O per ser més precisos, en les dades del Sloan Digital Sky Survey, que componen la que potser sigui la visió més completa de l’univers de què disposem fins al moment.
Malgrat tot, i a causa de la posició geogràfica en la qual es troba el telescopi de dos metres i mig de l´Apache Point Observatory, a Nou Mèxic, que és el que utilitza el Sloan Digital Sky Survey, hi ha zones “fosques”, és a dir, àrees de l’univers que el telescopi, físicament, no pot observar. Per això, al video, la distribució de les galàxies observades té la forma de dos cons units per la punta (el punt d’unió és la Terra), i la resta apareix en negre.
En total, el treball comprèn gairebé un milió de galàxies i més de 120.000 quàsars. El viatge, que comença a l´Himàlaia, acaba al límit mateix del que podem observar amb els instruments més potents de què disposem, els ecos del Big Bang, a 13.700 milions d’anys llum de distància, i serveix perquè tots ens donem compte, de una manera directa i visual, del insignificantment petit que és el nostre món, fins i tot la nostra galàxia, si es compara amb tot el que hi ha “allà fora” …
Què és l’energia fosca?
En cosmologia, energia fosca es refereix a una forma hipotètica d’energia que permea tot l’espai i que produeix una pressió negativa, resultant en una força gravitacional repulsiva. L’energia fosca es una hipòtesi postulada per explicar l’observada expansió accelerada de l’univers, així com per explicar la major part de la seva massa. El terme «energia fosca» fou encunyat pel cosmòleg Michael Turner.
Dues possibles formes de l’energia fosca són la constant cosmològica, una densitat d’energia contant que omple l’espai de forma homogèmia, i l’anomenada quintessència, un camp dinàmic la densitat d’energia del qual pot variar en el temps i l’espai. Per distingir entre ambdues es necessiten mesuraments molt precisos de l’expansió de l’univers, per veure si la velocitat d’expansió canvia amb el temps. Aquestes mesures són un tema d’investigació actual.
No s’ha de confondre l’energia fosca amb la matèria fosca, ja que encara que ambdues semblen formar la major part de la massa de l’univers, la matèria fosca és una forma de matèria, mentre que l’energia fosca és un camp que omple tot l’espai.
Què és una galàxia?
Com es formen les estrelles?
Com es formen els planetes?
En què consisteix el nostre sistema solar?
Què són les nebuloses?
Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l’element químic més abundant en l’univers, amb quasi el 10 % d’heli i quantitats molt petites d’altres substàncies. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc dels quals neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria, encara que en altres ocasions es tracta de les restes d’una estrella que ha mort.
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galàxies espirals i a qualsevol zona de les galàxies irregulars, però no s’acostumen a trobar en galàxies el·líptiques car amb prou feines posseeixen fenòmens de formació estel·lar i estan dominades per estrelles molt velles.
Abans de la invenció del telescopi, el terme nebulosa s’aplicava a tots els objectes celestes d’aparença difosa. Per aquesta raó, a vegades les galàxies (conjunt de millers de milions d’estrelles, gas i pols units per la gravetat) són anomenades impròpiament nebuloses; es tracta d’una herències de l’astronomia del segle XIX que ha deixat el seu rastre en el llenguatge astronòmic contemporani.
Què són els forats negres?
En astronomia, un forat negre és un astre o objecte celeste amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d’esdeveniments pot escapar-ne, excepte a través de l’efecte túnel quàntic (radiació de Hawking). El terme “forat negre” no s’ha d’entendre com un “forat” en el sentit usual del terme sinó com una regió de l’espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se’ls anomena “negres”.
En el centre d’un forat negre, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat, un punt infinitament petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a un radi zero. Aquests “infinits” i “zeros” el que realment demostren és que la relativitat general no és adequada per descriure’ls, i que probablement es necessita una teoria quàntica de la gravetat.
L’horitzó d’esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja no res pot escapar i on la llum òrbita el forat, després hi ha el límit estàtic, per l’interior del qual ja només hi ha un camí, el que marca la gravetat. L’ergosfera és la part que queda per fora de l’horitzó d’esdeveniments, de la qual, en teoria, encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre usualment forma un disc d’acreció.