6è-Miriam Guimerà i Miriam Pérez

Ahir a la tarde jo i en Miquel estavem jugant a la plaça de la vila a jugar ,vam veure una noia molt atractiva es deia Facunda anava acompanyada de una amiga seva la martinfa totes dues es van apropar a mi i en Jordi i es van dir :

-Que feu aquesta nit nois?va dir la Facunda.

En Jordi va contestar amb la cara vermella com un tomàquet.-Si vols pots venir a la meva caseta del bosc.

En arribar la nit estavem jo i el Jordi molt impacients de que vinguessin les noies.De cop i volta va sonar el timbre de casa,jo vaig anar corrent a obrir la porta ,eren elles.

Vam començar a sopar,i de sobte va sonar el telefon, com no era la meva mare li vaig penjar el telefon.En Jordi em va dir perquè li penjes imbécil!Que és la teva mare .

-Que m’has dit ? repeteix-lo aveura si t’atrebeixes a dirmo un altre cop mamaraxo !

En Jordi es llamçar sobre en Miquel

-Osea aveure no us varalleu ‘mentiendes’? va dir la Martinfa.

Ells van pasar totalment d’ella.

Es van començar a pegars-se entre ells dos i llavorns la Facunda es va enfadar tant que va dir cridant:

-Com no pareu chicotes ens anem okey? Us ha quedat ja ven claret?Vinga Martinfa que ens anem i deixem aquí a aquests par de de uff!.

 

CONTINUARÀ…