Profunditat de color i modes de color

El color en les imatges digitals

La profunditat de color

La profunditat de color o bits per píxel és un concepte originalment de l’edició gràfica digital que es refereix a la quantitat de bits d’informació necessaris per representar el color d’un píxel en una imatge digital.

Segons la quantitat de bits, podeu fer que les imatges tinguin molta riquesa de colors o menys, o fins i tot que estiguin fetes només amb dos colors: el blanc i el negre.

color

En el sistema binari que interpreten els ordinadors la profunditat de bits es tradueix en el fet que cada píxel de la imatge pot tenir diferents valors que representaran tonalitats de colors diferents.

 Modes de color

Gammes de color representables segons les profunditats de color més utilitzades:

  • 1 bit: 2 tons (blanc i negre).
  • 2 bits: 4 tons.
  • 3 bits: 8 tons.
  • 4 bits: 16 tons.
  • 8 bits: 256 tons.
  • 16 bits: 65.536 tons.
  • 24 bits: 16,7 milions de tons.
  • 32 bits: 4.295 milions de tons.

Monocrom

El mode monocromàtic correspon a una profunditat de color d’un bit.

La imatge en aquest mode està formada pels colors blanc i negre purs, sense tons grisos entre ells.

Per convertir una imatge en monocromàtica s’ha de passar primer a escala de grisos. En aquest mode no es pot treballar ni amb capes ni amb filtres.

monocrom

Escala de grisos

En aquest mode fareu servir 8 bits per píxel.

En l’escala de grisos (figura.3només hi ha un canal negre per treballar amb imatges monocromàtiques de 256 tons de gris, entre el blanc i el negre.

Les imatges produïdes amb escàners en blanc i negre o en escala de grisos es visualitzen normalment en el d’aquest mode. Heu de tenir em compte que si convertiu una imatge mode color a mode escala de grisos, quan la deseu la informació del color no es podrà recuperar.

escala de grisos

FiguraEscala de grisos.

Varietat tonal en una escala de grisos.

RGB

Amb aquest mode disposeu de tres canals, 8 bits per píxel i per canal amb el resultat de 16.777.216 colors.

El mode RGB treballa amb tres canals, oferint una imatge composta pels colors primaris de la llum: vermell (Red), verd (Green) i blau (Blue) (figura.4).

Amb això s’aconsegueixen més colors dels que l’ull humà és capaç de diferenciar.

És un model de color additiu, que vol dir que la suma de tots els colors produeix el blanc. Aquest és el mode més polivalent, ja que és l’únic que admet totes les opcions i filtres que proporcionen les aplicacions gràfiques. A més, admet qualsevol format de gravació.

rgb

FiguraRGB.

Colors primaris i barreja del mode RGB.

CMYK

Aquest mode treballa amb quatre canals, 8 bits per píxel i canal, amb el resultat de 4.294.967.296 colors.

El mode CMYK treballa amb els quatre colors primaris per a la impressió: cian, magenta, groc (Yellow) i negre (Black). (figura.5)

És un mode de color subtractiu, això vol dir que la suma de tots els colors produeix el negre. És el més indicat quan s’envia la imatge a una impressora de color especial o quan es desitja separar els colors per a la filmació o impremta. És operatiu en sistemes d’impressió industrial i en les publicacions d’alta qualitat.

cmyk

FiguraCMYK.

Colors primaris i barreja en el mode CMYK.

 

Color indexat

El nom d’aquest mode prové del fet que té un sol canal de color (indexat) de 8 bits, per la qual cosa només es poden obtenir amb aquest mode un màxim de 256 colors.

En el color indexat, per a les profunditats de color inferiors o iguals a 8 bits, els valors dels píxels indiquen tons RGB indexats en una taula anomenada mapa de colors o paleta.

El seu principal inconvenient és que la majoria d’imatges del món real es componen de més de 256 colors. A més, tot i que admeten efectes artístics de color, moltes eines dels principals programes gràfics són operatives per a una paleta de colors tan limitada.

Bitò

Aquest mode treballa amb imatges en escala de grisos, a les quals s’hi poden afegir fins a tres tintes per cada imatge, més el negre, amb la finalitat de donar color a les diferents gammes de grisos.

És bitò, tritonal o quatritonal depenent del número de tintes. Amb aquest mètode podeu obtenir fotografies en blanc i negre amb un punt del color que desitgeu. Se solen utilitzar en impressió, on s’utilitzen dues o més planxes per afegir riquesa i profunditat tonal a una imatge d’escala de grisos.

descarga

Color d’alta resolució o HiColor

Els modes amb valors de profunditat de color de 15 i 16 bits són anomenats habitualment color d’alta resolució o HiColor. La mida de la imatge dependrà de la profunditat de bit.

Color veritable o “true color”

En la profunditat de color de 24 bits per píxel, es parla de mode de color veritable, ja que la policromia s’acosta al que l’ull humà pot trobar en el món real.

La vista és incapaç de diferenciar entre un to i un altre, quan la diferència es manté en un cert rang mínim. En la profunditat de color de 24 bits per píxel es dedica una vuitena part d’enter a representar la intensitat lluminosa de cada un dels tres tons primaris de vermell, verd i blau.

true color

FiguraQuadrícula amb policromia de color veritable o “true color”.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=AquFAMNCQFY[/youtube]

Text basat en la informació publicada a www.ioc.xtec.cat

license

Publicat dins de Tractament de la imatge | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Imatges vectorials i en mapa de bits

1. Tipus d’imatges digitals

A grans trets, les imatges digitals, és a dir, aquelles que poden ser tractades amb un ordinador, es poden dividir en dos grups: les imatges de mapes de bits i les imatges vectorials.

tiposimagenes1

 

La principal diferència entre aquests dos tipus d’imatges és que la imatge en mapa de bits està composta per un conjunt fix de punts, mentre que la imatge vectorial es compon d’un conjunt fix de formes. En la imatge, quan canviem l’escala del mapa de bits es revelen els punts, però quan canviem l’escala de la imatge vectorial encara conserva les formes. Les imatges en mapa de bits són imatges fotogràfiques, mentre que les imatges vectorials representen il·lustracions de segment o figures de color pla.

imatge 1

Figura Imatges: vectorial i en mapa de bits.

A diferència de les imatges vectorials, quan ampliem una imatge en mapa de bits en podem diferenciar els píxels.

tiposimagenes2

Imatges en mapa de bits

Les imatges en mapa de bits, també denominades imatges raster (escombratge), són imatges pixelades, és a dir, formades per un conjunt de punts (píxels) continguts en una taula. Cada un d’aquests punts té un valor o més que descriu el seu color.

La imatge es forma a partir de petits punts, anomenats píxels, cadascun dels quals amb un color determinat. Si teniu present que una imatge com la pantalla de l’ordinador a 800×600 punts té un total de 480.000 píxels, i que cadascun d’aquests pot arribar a tenir fins a 16 milions de colors, entendreu que les imatges d’aquest tipus siguin generalment voluminoses, i que la major part de formats disponibles treballin per aconseguir tècniques per tal de comprimir la imatge (amb pèrdua o sense pèrdua). A més, els mapes de bits s’han de reproduir a la grandària en què han estat creats o inferior, perquè d’altra manera, si s’amplien es fan visibles els punts que formen la imatge.

 

Hi ha gran quantitat de formats de mapes de bits, els més utilitzats dels quals són els següents:

  • BMP(Windows Bit Map): és el format propi del programa creat pel sistema operatiu Windows. Pot guardar imatges de 24 bits, 8 bits i menys. Aquests arxius es poden comprimir sense pèrdua de qualitat.
  • GIF(Graphics Interchange Format): és un format per a la compressió d’arxius sense pèrdua per reduir la grandària de la imatge.
  • PNG(Portable Network Graphics): és un format gràfic basat en un algoritme de compressió
  • TIFF(Tagged Image File Format): és un format d’arxiu sense pèrdua per a imatges que permet
  • guardar més d’una imatge al mateix arxiu.
  • JPG(Joint Photographic Experts Group): és el nom del grup que va crear el format. JPG és un format de compressió d’imatges, tant en color com en escala de grisos, en alta qualitat i a color. Amb diversos graus de compressió (baixa-alta)
  • RAWRawo “cru”, en anglès, és un format d’arxiu digital d’imatges que conté la totalitat de les dades de la imatge, tal com ha estat captada pel sensor digital de la càmera fotogràfica.

 

Entre ells, el JPG i el GIF són dels més coneguts perquè s’utilitzen a Internet. Els programes més àmpliament utilitzats per al tractament de les imatges de mapa de bits són:

  • Adobe Photoshop.
  • Corel PhotoPaint.
  • Paint Shop Pro.
  • GIMP(de codi obert).

Imatges vectorials

Mentre les fotografies passen per un programa de conversió a mapa de bits, les imatges de color pla es creen amb aplicacions vectorials, com ara Illustrator, Corel Draw, Freehand o Inkscape. Aquest tipus d’il·lustracions contenen rutes definides matemàticament que acaben en el que s’anomena punts d’ancoratge amb línies i vectors.

 

Els punts d’ancoratge als extrems de cada segment descriuen la forma de la línia o corba.

Depenent del programa utilitzat s’haurà de seleccionar l’eina corresponent i fer clic en el punt d’ancoratge per tal que aparegui un punt de control. Si els arrosseguem es modifica la forma de la corba.

Les imatges vectorials estan formades per representacions geomètriques: cercles, rectangles o segments. Aquestes formes són traduïbles a fórmules matemàtiques, susceptibles de ser interpretades per la targeta gràfica de l’ordinador i, per tant, de ser transformades.

Als gràfics vectorials es defineixen l’àrea, el color el gruix i la direcció d’una línia. Els valors cromàtics que s’assignen a cada píxel de la imatge generen arxius de menor mida que en el cas del mapa de bits. Les imatges vectorials poden ser redimensionades a qualsevol tamany sense perdre qualitat i es retoquen redefinint el punt o els colors. Els gràfics vectorials s’utilitzen fonamentalment per crear imatges lineals, com logotips i fonts. Les imatges vectorials no depenen de la resolució sinó que es poden canviar de tamany tantes vegades com necessiteu.

imatge 2

FiguraImatge vectorial de cotxe.

Aquesta imatge vectorial ha estat creada amb el programa de codi obert Inkscape. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Inkscape0.45.png

 

Les figures geomètriques bàsiques que es poden dibuixar amb els programes d’edició vectorial són:

  • Línies.
  • Polígons.
  • Cercles i el·lipses.
  • Corbes de Bézier.

Així mateix, les principals aplicacions dels programes d’edició vectorial són:

  • Generació de gràfics.
  • Llenguatges de descripció de documents.
  • Tipografies
  • Videojocs

 

Imprimir les imatges en format vectorial presenta grans avantatges, atès que és possible canviar-les d’escala i augmentar la seva definició. A més, es poden retallar àrees de color dissenyades per l’usuari, que són interpretades per un plotter com les línies límit per retallar el material.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WvBEUEIFAp8[/youtube]

Text basat en la informació publicada a www.ioc.xtec.cat

license

Publicat dins de Tractament de la imatge | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari