1. Tipus d’imatges digitals
A grans trets, les imatges digitals, és a dir, aquelles que poden ser tractades amb un ordinador, es poden dividir en dos grups: les imatges de mapes de bits i les imatges vectorials.
La principal diferència entre aquests dos tipus d’imatges és que la imatge en mapa de bits està composta per un conjunt fix de punts, mentre que la imatge vectorial es compon d’un conjunt fix de formes. En la imatge, quan canviem l’escala del mapa de bits es revelen els punts, però quan canviem l’escala de la imatge vectorial encara conserva les formes. Les imatges en mapa de bits són imatges fotogràfiques, mentre que les imatges vectorials representen il·lustracions de segment o figures de color pla.
Figura Imatges: vectorial i en mapa de bits.
A diferència de les imatges vectorials, quan ampliem una imatge en mapa de bits en podem diferenciar els píxels.
Imatges en mapa de bits
Les imatges en mapa de bits, també denominades imatges raster (escombratge), són imatges pixelades, és a dir, formades per un conjunt de punts (píxels) continguts en una taula. Cada un d’aquests punts té un valor o més que descriu el seu color.
La imatge es forma a partir de petits punts, anomenats píxels, cadascun dels quals amb un color determinat. Si teniu present que una imatge com la pantalla de l’ordinador a 800×600 punts té un total de 480.000 píxels, i que cadascun d’aquests pot arribar a tenir fins a 16 milions de colors, entendreu que les imatges d’aquest tipus siguin generalment voluminoses, i que la major part de formats disponibles treballin per aconseguir tècniques per tal de comprimir la imatge (amb pèrdua o sense pèrdua). A més, els mapes de bits s’han de reproduir a la grandària en què han estat creats o inferior, perquè d’altra manera, si s’amplien es fan visibles els punts que formen la imatge.
Hi ha gran quantitat de formats de mapes de bits, els més utilitzats dels quals són els següents:
- BMP(Windows Bit Map): és el format propi del programa creat pel sistema operatiu Windows. Pot guardar imatges de 24 bits, 8 bits i menys. Aquests arxius es poden comprimir sense pèrdua de qualitat.
- GIF(Graphics Interchange Format): és un format per a la compressió d’arxius sense pèrdua per reduir la grandària de la imatge.
- PNG(Portable Network Graphics): és un format gràfic basat en un algoritme de compressió
- TIFF(Tagged Image File Format): és un format d’arxiu sense pèrdua per a imatges que permet
- guardar més d’una imatge al mateix arxiu.
- JPG(Joint Photographic Experts Group): és el nom del grup que va crear el format. JPG és un format de compressió d’imatges, tant en color com en escala de grisos, en alta qualitat i a color. Amb diversos graus de compressió (baixa-alta)
- RAW: Rawo “cru”, en anglès, és un format d’arxiu digital d’imatges que conté la totalitat de les dades de la imatge, tal com ha estat captada pel sensor digital de la càmera fotogràfica.
Entre ells, el JPG i el GIF són dels més coneguts perquè s’utilitzen a Internet. Els programes més àmpliament utilitzats per al tractament de les imatges de mapa de bits són:
- Adobe Photoshop.
- Corel PhotoPaint.
- Paint Shop Pro.
- GIMP(de codi obert).
Imatges vectorials
Mentre les fotografies passen per un programa de conversió a mapa de bits, les imatges de color pla es creen amb aplicacions vectorials, com ara Illustrator, Corel Draw, Freehand o Inkscape. Aquest tipus d’il·lustracions contenen rutes definides matemàticament que acaben en el que s’anomena punts d’ancoratge amb línies i vectors.
Els punts d’ancoratge als extrems de cada segment descriuen la forma de la línia o corba.
Depenent del programa utilitzat s’haurà de seleccionar l’eina corresponent i fer clic en el punt d’ancoratge per tal que aparegui un punt de control. Si els arrosseguem es modifica la forma de la corba.
Les imatges vectorials estan formades per representacions geomètriques: cercles, rectangles o segments. Aquestes formes són traduïbles a fórmules matemàtiques, susceptibles de ser interpretades per la targeta gràfica de l’ordinador i, per tant, de ser transformades.
Als gràfics vectorials es defineixen l’àrea, el color el gruix i la direcció d’una línia. Els valors cromàtics que s’assignen a cada píxel de la imatge generen arxius de menor mida que en el cas del mapa de bits. Les imatges vectorials poden ser redimensionades a qualsevol tamany sense perdre qualitat i es retoquen redefinint el punt o els colors. Els gràfics vectorials s’utilitzen fonamentalment per crear imatges lineals, com logotips i fonts. Les imatges vectorials no depenen de la resolució sinó que es poden canviar de tamany tantes vegades com necessiteu.
FiguraImatge vectorial de cotxe.
Aquesta imatge vectorial ha estat creada amb el programa de codi obert Inkscape. http://en.wikipedia.org/wiki/File:Inkscape0.45.png
Les figures geomètriques bàsiques que es poden dibuixar amb els programes d’edició vectorial són:
- Línies.
- Polígons.
- Cercles i el·lipses.
- Corbes de Bézier.
Així mateix, les principals aplicacions dels programes d’edició vectorial són:
- Generació de gràfics.
- Llenguatges de descripció de documents.
- Tipografies
- Videojocs
Imprimir les imatges en format vectorial presenta grans avantatges, atès que és possible canviar-les d’escala i augmentar la seva definició. A més, es poden retallar àrees de color dissenyades per l’usuari, que són interpretades per un plotter com les línies límit per retallar el material.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WvBEUEIFAp8[/youtube]
Text basat en la informació publicada a www.ioc.xtec.cat
