El color en les imatges digitals
La profunditat de color
La profunditat de color o bits per píxel és un concepte originalment de l’edició gràfica digital que es refereix a la quantitat de bits d’informació necessaris per representar el color d’un píxel en una imatge digital.
Segons la quantitat de bits, podeu fer que les imatges tinguin molta riquesa de colors o menys, o fins i tot que estiguin fetes només amb dos colors: el blanc i el negre.
En el sistema binari que interpreten els ordinadors la profunditat de bits es tradueix en el fet que cada píxel de la imatge pot tenir diferents valors que representaran tonalitats de colors diferents.
Modes de color
Gammes de color representables segons les profunditats de color més utilitzades:
- 1 bit: 2 tons (blanc i negre).
- 2 bits: 4 tons.
- 3 bits: 8 tons.
- 4 bits: 16 tons.
- 8 bits: 256 tons.
- 16 bits: 65.536 tons.
- 24 bits: 16,7 milions de tons.
- 32 bits: 4.295 milions de tons.
Monocrom
El mode monocromàtic correspon a una profunditat de color d’un bit.
La imatge en aquest mode està formada pels colors blanc i negre purs, sense tons grisos entre ells.
Per convertir una imatge en monocromàtica s’ha de passar primer a escala de grisos. En aquest mode no es pot treballar ni amb capes ni amb filtres.
Escala de grisos
En aquest mode fareu servir 8 bits per píxel.
En l’escala de grisos (figura.3) només hi ha un canal negre per treballar amb imatges monocromàtiques de 256 tons de gris, entre el blanc i el negre.
Les imatges produïdes amb escàners en blanc i negre o en escala de grisos es visualitzen normalment en el d’aquest mode. Heu de tenir em compte que si convertiu una imatge mode color a mode escala de grisos, quan la deseu la informació del color no es podrà recuperar.
FiguraEscala de grisos.
Varietat tonal en una escala de grisos.
RGB
Amb aquest mode disposeu de tres canals, 8 bits per píxel i per canal amb el resultat de 16.777.216 colors.
El mode RGB treballa amb tres canals, oferint una imatge composta pels colors primaris de la llum: vermell (Red), verd (Green) i blau (Blue) (figura.4).
Amb això s’aconsegueixen més colors dels que l’ull humà és capaç de diferenciar.
És un model de color additiu, que vol dir que la suma de tots els colors produeix el blanc. Aquest és el mode més polivalent, ja que és l’únic que admet totes les opcions i filtres que proporcionen les aplicacions gràfiques. A més, admet qualsevol format de gravació.
FiguraRGB.
Colors primaris i barreja del mode RGB.
CMYK
Aquest mode treballa amb quatre canals, 8 bits per píxel i canal, amb el resultat de 4.294.967.296 colors.
El mode CMYK treballa amb els quatre colors primaris per a la impressió: cian, magenta, groc (Yellow) i negre (Black). (figura.5)
És un mode de color subtractiu, això vol dir que la suma de tots els colors produeix el negre. És el més indicat quan s’envia la imatge a una impressora de color especial o quan es desitja separar els colors per a la filmació o impremta. És operatiu en sistemes d’impressió industrial i en les publicacions d’alta qualitat.
FiguraCMYK.
Colors primaris i barreja en el mode CMYK.
Color indexat
El nom d’aquest mode prové del fet que té un sol canal de color (indexat) de 8 bits, per la qual cosa només es poden obtenir amb aquest mode un màxim de 256 colors.
En el color indexat, per a les profunditats de color inferiors o iguals a 8 bits, els valors dels píxels indiquen tons RGB indexats en una taula anomenada mapa de colors o paleta.
El seu principal inconvenient és que la majoria d’imatges del món real es componen de més de 256 colors. A més, tot i que admeten efectes artístics de color, moltes eines dels principals programes gràfics són operatives per a una paleta de colors tan limitada.
Bitò
Aquest mode treballa amb imatges en escala de grisos, a les quals s’hi poden afegir fins a tres tintes per cada imatge, més el negre, amb la finalitat de donar color a les diferents gammes de grisos.
És bitò, tritonal o quatritonal depenent del número de tintes. Amb aquest mètode podeu obtenir fotografies en blanc i negre amb un punt del color que desitgeu. Se solen utilitzar en impressió, on s’utilitzen dues o més planxes per afegir riquesa i profunditat tonal a una imatge d’escala de grisos.
Color d’alta resolució o HiColor
Els modes amb valors de profunditat de color de 15 i 16 bits són anomenats habitualment color d’alta resolució o HiColor. La mida de la imatge dependrà de la profunditat de bit.
Color veritable o “true color”
En la profunditat de color de 24 bits per píxel, es parla de mode de color veritable, ja que la policromia s’acosta al que l’ull humà pot trobar en el món real.
La vista és incapaç de diferenciar entre un to i un altre, quan la diferència es manté en un cert rang mínim. En la profunditat de color de 24 bits per píxel es dedica una vuitena part d’enter a representar la intensitat lluminosa de cada un dels tres tons primaris de vermell, verd i blau.
FiguraQuadrícula amb policromia de color veritable o “true color”.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=AquFAMNCQFY[/youtube]
Text basat en la informació publicada a www.ioc.xtec.cat
