Aquí teniu algunes de les Obres d’Art en Confinament dels alumnes de d’Educació Visual i Plàstica de 2n d’ESO:
Miriam Chiari “La Gioconda” 1503 i el 1506. Oli sobre taula. 77 × 53 cm. Museo del Louvre en París, França.
La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, és el retrat més famós de la història i potser el quadre més famós de la pintura occidental.Està pintada a oli.
És un retrat de mig cos en què apareix una dona mirant directament l’espectador amb una cara enigmàtica.
Primer, he agafat diferents llençols, peces de roba, bosses… i he intentat recrear el paisatge a la paret.
Llavors, he triat la roba que manava a posar i la meva germana m’ha pintat d’un to més claret de pell i també m’ha pintat les celles ja que el retrat gairebé no en té.
Per últim, m’he col·locat com he pogut i m’han tirat la foto.
Àlex Tovarias “Nicolás Omazur”. 1672. Oli sobre tela. 83 x 73 cm. Museu del Prado. Madrid.
Encara que Murillo es va dedicar, sobretot, a la pintura religiosa, de la seva mà van sortir diversos retrats que representen a destacats membres de la societat sevillana. El protagonista d’aquest quadre va ser un amic i admirador de l’pintor que va néixer a Anvers al voltant de 1609 i s’havia assentat a Sevilla, on es va dedicar a el comerç i, en les seves estones lliures, a la poesia.
L’obra la vaig fer a l’habitació dels meus pares, perquè el fons era més fosc, com el de la pintura.La roba em vaig posar una samarreta i uns pantalons negres, amb paper al coll i per les mànigues.
M’ha semblat molt divertit.
Ona Quintana “El Crit ” d’Edward Munch . 1893. Oli i tremp sobre cartró. Museu Nasjonalgalleriet Oslo.
El Crit té com a finalitat expressar el patiment i la mort, Edvard va decidir fer-lo ja que la seva germana i la seva mare van morir per Tuberculosi (una malaltia que es pateix) i més tard també el seu pare.
He decidit fer aquesta obra perquè em va semblar fàcil d’imitar, he de dir que no m’agrada gaire aquest quadre i no el tindria penjat a casa, però si que em sembla interessant la seva història. Per fer la foto em vaig vestir negra i vaig posar una tela de color beix al terra de la meva habitació. Després, per fer el cel de colors vaig agafar jerseis de color vermell i grog, per fer el color blau vaig agafar texans i un altre jersei, i per fer el color taronja vaig agafar la tovallola d’Educació Física. I per imitar la persona que hi ha al final del quadre vaig agafar un coixí i el vaig embolicar amb una tela negra. Vaig imitar el crit a la meva habitació perquè per fer la barana del pont on està el senyor necessitava l’escala per pujar al meu llit i com no es pot desmuntar i portar-la a un altre lloc, vaig haver de fer la foto allà.
Alba Mena “Sharbat Bula. Afghan Girl” de Nasir Bagh. 1984. Camp de refugiats de Peshawar Pakistan. Fotografia.
Aquesta fotografia es va fer famosa per la seva publicació a la portada de la revista “Nationa lGeographic” el 1985. La mirada penetrant, espantada però al mateix temps dura i segura de la nena de 12 anys pel món occidental va ser un símbol dels tràgics aconteixaments que van tenir lloc a Afganistán devastat per la guerra a la dècada dels 1980. Aquest retrat mostra com el rostre de las persones transmeten més que els documental d´acció militar.La fotografia de gènere contemporani, es troba exposada a “The State Hermitage Museum” de Rússia.
Per aconseguir aquesta imatge, he agafat una peça de roba semblant i l´he intentant col·locar agafant les mateixes formes que a la fotografia. Després he editat el fons que s’ajustés el millor possible.
Rut Darné “Dona en una finestra” de Salvador Dalí. 1925. Oli sobre llenç. Museu Reina Sofia. Madrid.
Per representar el lquadre he fet servir una finestrea oberta i un vestit. Ha estat divertit visitar alguns Museus proposats, i veure’n les seves obres.
Laura Shao “Dama amb un ermeni” de Leonardo Da Vinci . 1490. Oli sobre tela.
La noia que surt al quadre és la Cecilia Gallerani. Li va fer aquest retrat perquè va ser una de les poques dones amb les que Leonardo va establir una amistat propera.
Vaig triar aquest quadre perquè era fàcil d’imitar i també em va semblar molt interessant la història que hi ha al darrera d’aquest quadre. Vaig agafar mocador blaus i vermells per representar la roba, un cable del cargador per representar el collaret, un peluix blau per representar l’ermini, però com que era blau el vaig pintar de color blanc. I aquesta foto la vaig fer en una paret blanca de la meva habitació perquè a casa no tenim cap pared negra.
Marta Güell “La Galeria” de Feliu Elias i Bracons. 1928. Oli sobre taula. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.
L’he fet al menjador, i he utilitzat: un tros de pa, una ampolla de vi, un plat, un ganivet, un untador, un vas i unes estovalles. Per fer la foto, m’he posat una samarreta blanca, uns texans i dos cinturons per fer de tires.
A mi m’ha agradat molt fer aquest treball, ja que he començat a veure la pintura d’una altre manera, ara veig la pintura reflectada a la vida real.
Ona Borrell “Mort de Marat” de Jacques Louis David. 1973. Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. Brussel·les.
La pintura representa la mort de Jean-Paul Marat, que va ser apunyalat el 13 de Juliol mentre escrivia a la seva banyera. La va fer per recordar que l’havien assassinat a la seva banyera mentres escrivia una història, i com que ell era un escriptor força famós la va pintar.
He triat el lavabo del meu germà i jo perquè és l’únic que té una banyera. Jo portava una samarreta de tirants perquè semblés que no portava res com en la foto. També he agafat una coixinera perquè semblés que era un turbant.
Primer de tot vaig buscar per casa objectes que s’assemblessin als de la foto perquè sigués més realista. Després ho vaig posar tot al mateix lloc com la foto i el meu germà me la va fer. He après a interpretar una obra i a posar-me a la pell del pintor.
Núria Baldrich “Scheveningen Woman Sewing ” de Vincent Van Gogh. 1881. Aquarel·la.
Al 1881 va pintar aquest quadre titulat Scheveningen Woman Sewing traduït a dona cosint en català. va ser una de les seves primeres obres mostrant una escena de la vida quotidiana.
Inicialment van Gogh va fer esbossos i dibuixos, un mitjà que mai va abandonar completament. Va ser a Etten, quan va viure amb els seus pares, que va començar a pintar amb aquarel·les per primera vegada. L’artista es va entusiasmar amb la nova tècnica, trobant una meravellosa manera de demostrar l’espai. Va dir que en les aquarel·les les xifres semblaven tenir vida.
Jo l’he fet agafant teles per simular els vestits i davantals, un mocador al cap i amb una caixa al terra. Per fer el fondo he buscat per casa la paret més fosca que he trobat.
M’ha agradat bastant fer aquest treball per poder veure l’art d’una altra manera, distreure’s a casa i rebuscar entre les teles velles.
Ona Pontano “Grafiti” Bansky.2005. Palestina.
Aquesta obra la va fer Banksy. El significat d’aquesta obra és “Fes l’amor, no la guerra”.
Aquesta obra es va fer en agost el 2005. Es una obra d’aquest segle, es va fer a Palestina i és un grafiti.
Jo le fet al meu passadís de casa perquè la paret és blanca, he agafat una gorra, un mocador i com que no tenia flors vaig agafar una bola del món petita i una dessuadora negra.
El més difícil ha sigut trobar la vestimenta. He après com interpretar una foto.
Gil Príncep “Grafiti”de Bansky.2005. Palestina.
En la obra es mostra un manifestant que protesta contra els sistemes financers injustos, les agressions i repressions de les forces de seguretat i els estats en diferents països. Subjecta un ram de flors, que simbolitza la bellesa i la serenitat, la vida enfront de la violència. La va fer per defensar els drets i lleis dels ciutadans sense haver de recórrer a la violència.
A casa el que he fet per reinterpretar-la ha sigut agafar roba i complements semblants als que portava el manifestant. Per fer la foto m’he ficat a la paret del menjador que és blanca com la majoria de parets en que pinta Bansky. He fet algun petit canvi respecte la obra original, per exemple en comptes d’un ram de flors he fet servir un aguantaportes en forma de cactus.
Fent aquesta activitat m’he adonat que es pot ser molt creatiu sense gaires recursos.
Iván Segura “Jerónimo de Cevallos” El Greco (Doménikos Theotokópulos). 1613. Oli sobre llenç. 64 x 54 cm. Museu del Prado. Madrid.
Es considerat un dels millors retrats del Greco. Representa a Jerónimo de Cevallos , destacat jurista natural de Escalona ( província de Toledo) ,també va ser escriptor i regidor de l’ajuntament de Toledo.
La meva reinterpretació després de visitar els museus ,vaig buscar una obra on poder interpretar un personatge masculí i el del Jerónimo de Cevallos em va agradar molt i vaig veure que podria ser divertit a l’hora de buscar coses a casa o de pensar com fer-ho. La fotografia està feta a l’habitació dels meus pares per buscar un fons semblant .
He tingut l’ajuda de la meva mare que m’ha ajudat a buscar els material per casa , de barba m’ha posat cotó fluix enganxat amb aigua i farina i m’ha pintat la cara juntament amb el cotó ,lo del coll són folis doblegats,tot un munt de idees que hem fet els dos.
La meva reinterpretació desprès de visitar els museus ,vaig buscar una obra on poder interpretar un personatge masculí i el del Jerónimo de Cevallos em va agradar molt i vaig veure que podria ser divertit a l’hora de buscar coses a casa o de pensar com fer-ho. La fotografia està feta a l’habitació dels meus pares per buscar un fons semblant .
He tingut l’ajuda de la meva mare que m’ha ajudat a buscar els material per casa , de barba m’ha posat cotó fluix enganxat amb aigua i farina i m’ha pintat la cara juntament amb el cotó ,lo del coll són folis doblegats,tot un munt de idees que hem fet els dos.
La veritat és que ha set una tasca súper divertida ,hem rigut molt i ens ha fet passar una molt bona estona.
Tomàs Fontas “Retrat de Jacques Dumont Le Romain la guitarra” de Maurice Quentin de la Tour. Pastís sobre paper. 65 x 56 cm.
Podem veure a Jacques Dumont tocant la guitarra en un lloc que no es pot identificar perquè al darrera del guitarrista nomès es pot veure un paret gris. Pel que fa a la vestimenta de l’home du una jaqueta marró sobre una samarreta vermella que va sobre d’un sota camisa blanca, també porta un mocador al cap i esta miran fixament al seu costat mentres està tocant la guitarra. La guitarra sembla una espanyola.
Jo he representat el fons gris en una porta d’un armari del garatge de casa meu amb una guitarra de Rock and Roll, amb una vestimenta el més semblant possible a la del quadre.
Marta Prieto “Fent mitges vora la finestra” de Joan Llimona i Bruguera . 1889. Oli sobre tela.
L’autor d’aquesta obra es en Joan llimona , un artista català, que era el germà del meu tataravi.En Joan llimona és basava molt en les coses del dia a dia per fer les seves obres .
Vam anar a l’habitació de la meva germana i la meva mare va agafar una cadira i unes quantes teles per tapar el radiador i coses que en aquella època no hi havia, després vam agafar una camisa de quadres i un cistell i vam posar la camisa i teles blanques em vaig posar una tela taronja com a faldilla i una samarreta de quadres em vaig pentinar i vam fer la foto.
Lili Cassan “Mr & Mrs Clark and Percy” de David Hockney. 1970. Oli sobre llenç.
Per recrear aquesta obra la vaig fer a la sala d’estar, ja que allà, el balcó s’assembla més al de la pintura.
A la pintura, estic jo, el meu pare i el meu gat, per representar el gat de la pintura, encara que siguin de colors diferents. A mi m’ha agradat molt fer aquesta pintura, ja que ara, cada cop que veig una pintura, m’agrada imaginar-me la a casa.
Violeta Marante “Dog in Uniform” de Dogs Artitis United Kingdom. Oli sobre llenç.
La pintura original es tracta d’un oli sobre tela d’una col.leccióprivada i anònima,és el retrat d’un gos que simula l’aparença humana. La seva pintura convida a el món de la fantasia guiada per animals que es vesteixen de persones,en aquest cas per un gos amb posat senyorial. Les creacions d’aquest artista porten una considerable curiositat al món animal,ens fa veure la intel.ligència i aparença que pot tenir un gos vestit con si fos un humà.
La meva versió adaptada d’aquesta obra ha estat feta a la meva habitació, he agafat com a model la meva gosseta Lila. Primer, he buscat una camisa i jaqueta que s’assemblés al model original,i crec que he encertat. El llaçet que porta al coll l’he canviat per un collaret elàstic perquè pogui adaptar-se al seu coll. Asseguda a una butaca a sobre d’un coixí perquè estigués més amunt. S’ha quedat ben quieta mirant la mà de la meva mare,tinc la sort qué és molt bona i obedient, ha estat una excel·lent model i jo m’ho he passat molt i molt bé.
Hug Clavera “dancing heart” de Keith Haring. 1982. Acrílic sobre vinil . Museu de Brooklyn.
Una de les seves primeres obres, aquest motiu d’amor de cor radiant apareixia en moltes pintures i dibuixos al llarg de la resta de la seva carrera. Aquesta imatge innocent però controvertida de dos homes enamorats és suau en comparació amb les imatges sexuals explícites posteriors de Haring, però l’atreviment de representar l’amor homosexual en aquest moment ja era una declaració significativa i un assoliment marcat en el regne cultural més gran.
La meva representació del quadre de Haring l’he fet amb els meus dos germans petits a sobre d’una cadira aguantant el cor com en el quadre. A la tarda quan en la paret blanca de casa meva li toca el sol hi ha molt de contrast amb les ombres, i ho vam aprofitar.
Un moment molt entretingut tots plegats.
Marcel Tremoleda “La cistella de pa” de Salvador Dalí. 1945. Oli sobre llenç. Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Dalí va confessar que va treballar en l’obra durant dos mesos seguits, quatre hores cada dia, i que va finalitzar l’obra l’1 de setembre de 1945, un dia abans de la fi de la segona guerra mundial.
He triat Dalí perquè l’he visitat un parell de vegades hi m’ha agradat molt, ademés he vist que tenia el material per poder-lo reproduir.
He agafat una cistella de vímet que vaig fer a l’ escola, un tros de pa sec, una taula petita que tenim davant del sofà i he posat els fons negre amb un llençol.