Mes: abril de 2020

Aquí teniu algunes de les Obres d’Art en Confinament dels alumnes de d’Educació Visual i Plàstica de 1r d’ESO:

Júlia Colldecarrera “Las Dos Fridas” de Frida Kahlo. 1939. Oli sobre llenç. 173 x 173 cm.

Podem veure dos Fridas lligades per una arteria del cor amb les quals estan assentades amb un banc verd, el cel és ple de núvols grisos.

Aquesta pintura representa la Frida duplicada, al davant del mirall, donada de la mà, però em diferent vestit: una representa la Frida adolorida després del seu divorci, l’altre representa un Frida amb el vistit típic de Tehuana, un ciutat de Mèxic.

L’artista és Mexicana nascuda al 6 de juliol del 1907, i va morir al 13 de juliol del 1954 amb 47 anys. Va ser  força coneguda per la seva manera de ser i la seva manera de vestir (moda).Quan era jove  va tenir un accident molt greu (32 operacions)i així és quan es va començar a dedicar a la pintura més professionalment.

La meva versió l’he fet amb la meva germana. Ens hem posat unes tovalloles a la falda,i les camises que s’he semblaven més, després em agafat un collaret i hem enganxat un paper arrugat.De fons hi hem posat dos tovalloles blaves.

Martina Carbó “Dona en una finestra” de Salvador Dalí. 1925. Oli sobre llenç. Museu Reina Sofia. Madrid.

En aquesta obra Salvador Dalí va pintar a la seva germana en una finestra l’any 1925. Va fer l’obra perquè estava pintant quadros de la seva família. Actualment està exposat en el museu “Reina Sofia”.

La foto l’he feta a la finestra de la meva habitació. L’hi he penjat una tela blava i he apartat els mobles. M’he posat una camisola blanca de la meva mare i un cinturó blau. Al meu costat hi he posat una tela blanca.

Jan Rubio “Dona en una finestra” de Salvador Dalí. 1925. Oli sobre llenç. Museu Reina Sofia. Madrid.

He triat aquesta pintura perquè està feta per un pintor català i també perquè m’ha fet pensar en la situació que estem vivint aquests dies, mirant l’horitzó pensant que passarà.

Marina Feu “Sisters Reading a Book” de Carl Hansen. Oli sobre llenç. 1826.

Hem interpretat l’obra a la sala d’estar, la fotografia està feta per la meva mare. De roba hem utilitzat uns jerseis que ens semblava que era el que més s’assemblava i hem utilitzat un llibre de la meva germana titulat terra baixa.

Èlia Bonet “ Portrait of Guus Preitinger, the artist’s wife” de Kees Van Dongen. 1911. Mueseu Van Gogh. Amsterdam.

Amb la mà al maluc Augusta (Guus) van Dongen-Preitinger mira provocativament al seu marit. El seu vestit blau brillant i la seva pell contrasten amb el mantell fosc i el fons escarlata.

Kees van Donge utilitzava el verd per representar les ombres als braços i al coll de Guus. Aquesta agosarada combinació de grans àrees de colors és característica del Fauvisme.

Ot Companys “Un noi amb un càntir” d’Edouard Manet. 1862. Oli sobre llenç. Art Institute of Chicago.

Després de fer la visita virtual per una colla de museus, vaig veure els quadres de Eduard Manet i em van semblar fàcils d’escenificar perquè son molt realistes. Em vaig fixar en aquest del nen que està bebent amb un càntir perquè a casa en tinc guardats un parell de la meva iaia.

Per escenificar el quadre vaig agafar una tela negra que la vaig posar de fons, em vaig posar una camisa blanca i a beure amb el càntir !!!!

Martí Graboleda “Nena dormint” d’Angeles Santos. 1929. Oli sobre tela.

Angeles Santos  que va nèixer a Portbou 7-11-1911 i va morir a Madrid el 3-10-2013 gairebé als 102 anys. Era Catalana i va viure molts anys a Figueres, Torroella i Barcelona. Aquesta obra forma part de la seva etapa de Surrealisme i Expressionisme. És un estil vanguardista i fosc.

Per fer la foto he posat unes estovalles blanques i els ous a sobre com a la foto.Jo m’he posat una samarreta taronja del meu germà.  La figura del quadre és una nena però l’he fet igualment perquè em va agradar la foto. Ha sigut xulo preparar-ho amb la meva mare i fer les fotos.

Biel Serrat “ A lover of Dickens” Charles Spencelayh. Llapis i aquarel·la. 16 x 14 cm. Colecció privada.

L’obra es diu: Un amant de Dickens de principis del s. XX i el pintor és Charles Spencelay nascut a Anglaterra el 1865 i mort el 1958. Pintava imatges de la vida quotidiana com si fossin fotografies i va pintar aquest quadre per commemorar Dickens i els seus lectors.

Vaig fer la fotografia al menjador de casa perquè era l’únic lloc on es veia la paret clara com en el quadre. Vam agafar una cadira de la cuina,un tamboret paperera per fer de taula i un mocador de la meva mare per fer d’ estovalles. El mocador blau també és de la meva mare i el davantal és del meu pare, però posat al revés. Com fumava amb pipa ens vam fer una amb una palleta de beguda i un rotllo de paper de WC retallat. Vaig voler utilitzar el diccionari perquè es veiés bé, però pesava molt. Vaig passar molta calor, però  m’ha agradat com ha quedat.

Joan Plana  “Vell amb les seves glòries” de Joan Brull Vinyoles . 1887. Oli sobre fusta. Museu de la Garrotxa, Olot.

Per imitar aquesta obra, en primer lloc he anat a buscar: espuma d’un ninot  per simular la barba, una camisa blanca i uns pantalons de texà i un cinturó perquè fes de tirants. He anat al lloc més fosc de la casa i he col·locat una petita taula on hi he posat un vas que agafava amb la mà. Per simular la pipeta he agafat un pal del jardí. També he agafat una cadira petita que tenia per casa i m’hi he segut, tot seguit he creuat les cames com fa el vell de l’obra i he intentat mirar al mateix punt i amb la mateixa expressió pensativa que ell. Després de fer la foto l’he retocat una mica amb algunes aplicacions i l’he comparat amb l’original.

Martina Planella “La Galeria ” de Feliu Elias i Bracons. 1928. Oli sobre taula. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

Aquesta obra la vaig replicar a la cuina de casa meva, en la taula i vaig posar un plat similar al del quadre amb una forquilla i un ganivet a sobre el plat en forma de creu, després i vaig posar el got, el vi que era una ampolla molt samblant a la del quadre i finalment una cunya de formatge.

Em vaig situar al costat de la finestra mirant a fora i el meu germà em va fer la foto per últim vaig buscar un filtre perquè la foto tingues mes o menys la mateixa llum que el quadre. Anava vestida amb una camisa texana per dintre els pantalons de color negre.

Edo Harutunyan “La Galeria” de Feliu Elias i Bracons. 1928. Oli sobre taula. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

Ho he fet al petit balcó de l’habitació dels meus pares. He triat roa blava i d’esport,  perquè pensaba que podría quedar bé.

Per als objectes he triat un Ganivet i una forquilla de casa, i un plat, que he pensat que per la foto estaría bé. Ho he fet així perquè de la imatge m’ha agradat la seva postura, i en general l’obra complerta.

El treball m’ha semblat bé, perquè estant a casa podem fer plàstica divertida, i a sobre és una molt bona idea perquè ens estem fent pasar per la persona que ho ha fet. He après que no només t’has de quedar amb el que tens, i amb el que ets, i si tens un repte a aconseguir fes-ho, intenta-ho, que al final sempre hi ha una llum. Mai perdis l’esperança.

Serena Beà “Mona Lisa” o “Gioconda” de Leonardo Da Vinci. 1503-1519. Oli sobre taula. Museu del Louvre. París.
La Mona Lisa o la Gioconda (vol dir alegre) està feta amb pintures a l’oli, pertany a l’estil del renaixement, i es troba al museu del Louvre (París, França). Va ser feta de l’any 1503 al 1519 per el pintor Leonardo Da Vinci, i mesura 77 cm d’alçada i 53 d’amplada.

La model és Lisa Gherardini, muller de Francesc Bartolomeu, i el seu retrat és considerat el quadre més famós del món.

L’obra va ser l’última que el pintor Da Vinci va elaborar abans de morir, i va passar per moltes mans abans d’arribar al museu on la podem trobar exposada avui en dia.

Leonardo va utilitzar la tècnica d’esfumat (sfumato en italià), que consisteix en augmentar les capes de pintura, creant així un aspecte imprecís, d’antiguitat i llunyania.

He escollit aquest quadre perquè és d’una bellesa impressionant, i el meu avi solia dir que m’assemblava a la model, així que he decidit comprovar-ho per mi mateixa.

Queralt Quintana “La noia de la perla” de Johannes Vermeer. 1665-1667. Pintura a l’oli. Museu Mauritshuis. La Haia.

La noia de la perla és una de les obres més famoses del pintor de Delft. La ubicació de la model en un primer pla reforça aquesta hipòtesi, encara que per desgràcia en desconeixem el nom;  però, pensen que podria ser el retrat de la Maria, la filla de Vermeer. El bust de la noia, de perfil, es retalla davant d’un fons fosc i el seu cap, entregirat, dirigeix la mirada cap a l’espectador. La seva boca, oberta com si anés a parlar.

La model vesteix una jaqueta de tonalitats brunes i groguenques, en la qual sobresurt el coll blanc de la camisa, cobreix el seu cap amb un turbant blau, i una perla a la seva orella.

Júlia Boix  “Pensativa” Joan Llimona i Bruguera . 1890. Oli sobre tela.

He escollit aquesta obra perquè m’ha transmès pau i tranquil·litat. A més és a l’exterior i aquests dies es troba a faltar.

Ho he fet al jardí de casa meva en una de les jardineres que tinc. M’he posat una camiseta màniga llarga i una manta per fer de faldilla. He agafat una branca i una pedra però no es veu molt a l’imatge. He imitat aquesta dona pensant el que deuria estar pensant. He après que qualsevol cosa de la vida es pot posar en un paper o en un quadre. Es pot interpretar qualsevol situació que es vulgui mostrar.

Gerald Alexander Tumbacu “El fill de l’home” de René Magrite. 1964. Oli sobre llenç. Colecció privada. 116 x 89 cm.

Magritte la va pintar com un autorretrat. A la pintura surt un home amb un abric, i un bombí, parat en una paret baixa, més enllà hi veieem el mar i un cel ennuvolat. La cara de l’home està tapada per una poma. Potser és l’obra més coneguda de Magritte.

L’obra la vaig fer al saló de casa. Em vaig posar un vestit del meu pare, una samarreta blanca, una corbata i un barret. La resta ho vaig editar.

Laura Vinuales “Noia llegint amb un parasol” de Henri Matisse. 1921. Oli sobre llenç

 

L’artista d’aquest treball es en Henri Matisse (França, 1869-1954).

Henri Matisse va ser un pintor escultor i dissenyador francès, va destacar per un ús característic del color. Va ser un dels artistes més importants de l’art modern.

Aquest treball que he imitat, la va pintar Matisse mentres es llogava a una casa del sud de França. El pintava en moments que estava relaxat. El treball es del 1921.

Daniel Cedeño, Dibuix de Joan Granados Llimona. Museu d’Art Modern de Barcelona. Paper 21 x 18 cm.

El 1947 Joan Granados Llimona va realitzar estudis de dibuix amb Martí Casadevall, professor de l’Escola de Belles Arts d’Olot. La seva inquietud el va portar, en els anys següents, a descubrir món fixant-se especialmente en elspaisatges i la seva gent, estudiant l’anatomia humana.

Aquest retrat és d’una nena avorrida asseguda en una cadira, semblés que aquesta castigada.

Vaig escollir la sala on hi ha la cortina i allà vaig col·locar la cadira, em vaig posar una jaqueta oberta com la del dibuix. La meva mare em va fer la foto. Em va semblar bé

Coralí Jou “Desenvolicant les xarxes” de Pere Plana Puig. 1970. Oli sobre cartó entelat. 23 cm  x 32 cm. Colecció particular.

En aquest quadre s’hi veu una noia sense cap expressió a la cara, vestida tota de blau i amb pell blanca, que desenreda unes xarxes dels pescadors. En el fons n’hi ha una altre i més enllà un vaixell borrós.

Cadascú pot veure unes coses diferents però jo crec que l’artista volia representar amb la noia vestida de blau la mar que queda atrapada entre les xarxes dels pescadors, perquè puguem menjar peix.

Crec que la mar és la noia perquè hi ha un vaixell darrera i xarxes de pescadors, però, enlloc hi ha mar.

Carla Ruiz adapta “El Bodegón: La Vida Cotidiana” de Luis Meléndez. Oli sobre tela 47.8 x 34.6 cm. Museu del Prado.

Es tracta d’una pintura que va ser exposada al Museu del Prado del 17/02/2004 – 16/05/2004. Aquesta pintura la va pintar l’artista Luis Eugenio Meléndez (Nàpols, 1716 – Madrid, 1780).  Va ser un pintor espanyol d’origen italià. Va fer quasi tota la seva carrera a Madrid i se’l considera un dels millors pintors de natures mortes del segle XVIII.

Aquesta pintura la va crear l’any 1760, està feta amb oli sobre tela i la tècnica de petroli. Aquesta obra ens acosta les maneres de menjar i alguns utensilis i recipients de la cuina d’aquella època.

La meva versió ha estat feta a casa, davant d’una porta per simular la foscor que hi ha darrere el quadre. També ha estat molt divertit fer aquesta obra d’art perquè ha costat una mica trobar tots els elements que hi havia però al final s’ha aconseguit. No hem pogut posar les mini peres però hem posat unes quantes olives.

Aquí teniu algunes de les Obres d’Art en Confinament dels alumnes de d’Educació Visual i Plàstica de 2n d’ESO:

Miriam Chiari “La Gioconda” 1503 i el 1506. Oli  sobre taula.  77 × 53 cm. Museo del Louvre en París, França.

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, és el retrat més famós de la història i potser el quadre més famós de la pintura occidental.Està pintada a oli.

És un retrat de mig cos en què apareix una dona mirant directament l’espectador amb una cara enigmàtica.

Primer, he agafat diferents llençols, peces de roba, bosses… i he intentat recrear el paisatge a la paret.

Llavors, he triat la roba que manava a posar i la meva germana m’ha pintat d’un to més claret de pell i també m’ha pintat les celles ja que el retrat gairebé no en té.

Per últim, m’he col·locat com he pogut i m’han tirat la foto.

Àlex Tovarias “Nicolás Omazur”. 1672. Oli sobre tela. 83 x 73 cm. Museu del Prado. Madrid.

Encara que Murillo es va dedicar, sobretot, a la pintura religiosa, de la seva mà van sortir diversos retrats que representen a destacats membres de la societat sevillana. El protagonista d’aquest quadre va ser un amic i admirador de l’pintor que va néixer a Anvers al voltant de 1609 i s’havia assentat a Sevilla, on es va dedicar a el comerç i, en les seves estones lliures, a la poesia.

L’obra la vaig fer a l’habitació dels meus pares, perquè el fons era més fosc, com el de la pintura.La roba em vaig posar una samarreta i uns pantalons negres, amb paper al coll i per les mànigues.

M’ha semblat molt divertit.

Ona Quintana “El Crit ” d’Edward Munch . 1893. Oli i tremp sobre cartró. Museu Nasjonalgalleriet Oslo.

El Crit té com a finalitat expressar el patiment i la mort, Edvard va decidir fer-lo ja que la seva germana i la seva mare van morir per Tuberculosi (una malaltia que es pateix) i més tard també el seu pare.

He decidit fer aquesta obra perquè em va semblar fàcil d’imitar, he de dir que no m’agrada gaire aquest quadre i no el tindria penjat a casa, però si que em sembla interessant la seva història. Per fer la foto em vaig vestir negra i vaig posar una tela de color beix al terra de la meva habitació. Després, per fer el cel de colors vaig agafar jerseis de color vermell i grog, per fer el color blau vaig agafar texans i un altre jersei, i per fer el color taronja vaig agafar la tovallola d’Educació Física. I per imitar la persona que hi ha al final del quadre vaig agafar un coixí i el vaig embolicar amb una tela negra. Vaig imitar el crit a la meva habitació perquè per fer la barana del pont on està el senyor necessitava l’escala per pujar al meu llit i com no es pot desmuntar i portar-la a un altre lloc, vaig haver de fer la foto allà.

Alba Mena “Sharbat Bula. Afghan Girl” de Nasir Bagh. 1984. Camp de refugiats de Peshawar Pakistan. Fotografia.

Aquesta fotografia es va fer famosa per la seva publicació a la portada de la revista “Nationa lGeographic” el 1985. La mirada penetrant, espantada però al mateix temps dura i segura de la nena de 12 anys pel món occidental va ser un símbol dels tràgics aconteixaments que van tenir lloc a Afganistán devastat per la guerra a la dècada dels 1980. Aquest retrat mostra com el rostre de las persones transmeten més que els  documental d´acció militar.La fotografia de gènere contemporani, es troba exposada a “The State Hermitage Museum” de Rússia.

Per aconseguir aquesta imatge, he agafat una peça de roba semblant i l´he intentant col·locar agafant les mateixes formes que a la fotografia. Després he editat el fons que s’ajustés el millor possible.

Rut Darné “Dona en una finestra” de Salvador Dalí. 1925. Oli sobre llenç. Museu Reina Sofia. Madrid.

Per representar el lquadre he fet servir una finestrea oberta i un vestit. Ha estat divertit visitar alguns Museus proposats, i veure’n les seves obres.

Laura Shao “Dama amb un ermeni” de Leonardo Da Vinci . 1490. Oli sobre tela.

La noia que surt al quadre és la Cecilia Gallerani. Li va fer aquest retrat perquè va ser una de les poques dones amb les que Leonardo va establir una amistat propera.

Vaig triar aquest quadre perquè era fàcil d’imitar i també em va semblar molt interessant la història que hi ha al darrera d’aquest quadre. Vaig agafar mocador blaus i vermells per representar la roba,  un cable del cargador per representar el collaret, un peluix blau per representar l’ermini, però com que era blau el vaig pintar de color blanc. I aquesta foto la vaig fer en una paret blanca de la meva habitació perquè a casa no tenim cap pared negra.

 

Marta Güell “La Galeria” de Feliu Elias i Bracons. 1928. Oli sobre taula. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

L’he fet al menjador, i he utilitzat: un tros de pa, una ampolla de vi, un plat, un ganivet, un untador, un vas i unes estovalles. Per fer la foto, m’he posat una samarreta blanca, uns texans i dos cinturons per fer de tires.

A mi m’ha agradat molt fer aquest treball, ja que he començat a veure la pintura d’una altre manera, ara veig la pintura reflectada a la vida real.

Ona Borrell “Mort de Marat” de Jacques Louis David. 1973. Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. Brussel·les.

La pintura representa la mort de Jean-Paul Marat, que va ser apunyalat el 13 de Juliol mentre escrivia a la seva banyera. La va fer per recordar que l’havien assassinat  a la seva banyera mentres escrivia una història, i com que ell era un escriptor força famós la va pintar.

He triat el lavabo del meu germà i jo perquè és l’únic que té una banyera. Jo portava una samarreta de tirants perquè semblés que no portava res com en la foto. També he agafat una coixinera perquè semblés que era un turbant.

Primer de tot vaig buscar per casa objectes que s’assemblessin als de la foto perquè sigués més realista. Després ho vaig posar tot al mateix lloc com la foto i el meu germà me la va fer. He après a interpretar una obra i a posar-me a la pell del pintor.

Núria Baldrich “Scheveningen Woman Sewing ” de Vincent Van Gogh. 1881. Aquarel·la.

Al 1881 va pintar aquest quadre titulat Scheveningen Woman Sewing traduït a dona cosint en català. va ser una de les seves primeres obres mostrant una escena de la vida quotidiana.
Inicialment van Gogh va fer esbossos i dibuixos, un mitjà que mai va abandonar completament. Va ser a Etten, quan va viure amb els seus pares, que va començar a pintar amb aquarel·les per primera vegada. L’artista es va entusiasmar amb la nova tècnica, trobant una meravellosa manera de demostrar l’espai. Va dir que en les aquarel·les les xifres semblaven tenir vida.

Jo l’he fet agafant teles per simular els vestits i davantals, un mocador al cap i amb una caixa al terra. Per fer el fondo he buscat per casa la paret més fosca que he trobat.

M’ha agradat bastant fer aquest treball per poder veure l’art d’una altra manera, distreure’s a casa i rebuscar entre les teles velles.

 

 

Ona Pontano “Grafiti” Bansky.2005. Palestina.

Aquesta obra la va fer Banksy. El significat d’aquesta obra és “Fes l’amor, no la guerra”.

Aquesta obra es va fer en agost el 2005. Es una obra d’aquest segle, es va fer a Palestina i és un grafiti.

Jo le fet al meu passadís de casa perquè la paret és blanca, he agafat una gorra, un mocador i com que no tenia flors vaig agafar una bola del món petita i una dessuadora negra.

El més difícil ha sigut trobar la vestimenta. He après com interpretar una foto.

Gil Príncep “Grafiti”de Bansky.2005. Palestina.

En la obra es mostra un manifestant que protesta contra els sistemes financers injustos, les agressions i repressions de les forces de seguretat i els estats en diferents països. Subjecta un ram de flors, que simbolitza la bellesa i la serenitat, la vida enfront de la violència. La va fer per defensar els drets i lleis dels ciutadans sense haver de recórrer a la violència.

A casa el que he fet per reinterpretar-la ha sigut agafar roba i complements semblants als que portava el manifestant. Per fer la foto m’he ficat a la paret del menjador que és blanca com la majoria de parets en que pinta Bansky. He fet algun petit canvi respecte la obra original, per exemple en comptes d’un ram de flors he fet servir un aguantaportes en forma de cactus.

Fent aquesta activitat m’he adonat que es pot ser molt creatiu sense gaires recursos.

Iván Segura “Jerónimo de Cevallos” El Greco (Doménikos Theotokópulos). 1613. Oli sobre llenç. 64 x 54 cm. Museu del Prado. Madrid.

Es considerat un dels millors  retrats del Greco. Representa a Jerónimo de Cevallos , destacat jurista natural de Escalona ( província de Toledo) ,també va ser escriptor i regidor de l’ajuntament de Toledo.

La meva reinterpretació després de visitar els museus ,vaig buscar una obra on poder interpretar un personatge masculí i el del Jerónimo de Cevallos em va agradar molt i vaig veure que podria ser divertit a l’hora de buscar coses a casa o de pensar com fer-ho. La fotografia està feta a l’habitació dels meus pares per buscar un fons semblant .

He tingut l’ajuda de la meva mare que m’ha ajudat a buscar els material per casa ,  de barba m’ha posat cotó fluix enganxat amb aigua i farina i m’ha pintat la cara juntament amb el cotó ,lo del coll són folis doblegats,tot un munt de idees que hem fet els dos.

La meva reinterpretació desprès de visitar els museus ,vaig buscar una obra on poder interpretar un personatge masculí i el del Jerónimo de Cevallos em va agradar molt i vaig veure que podria ser divertit a l’hora de buscar coses a casa o de pensar com fer-ho. La fotografia està feta a l’habitació dels meus pares per buscar un fons semblant .

He tingut l’ajuda de la meva mare que m’ha ajudat a buscar els material per casa ,  de barba m’ha posat cotó fluix enganxat amb aigua i farina i m’ha pintat la cara juntament amb el cotó ,lo del coll són folis doblegats,tot un munt de idees que hem fet els dos.

La veritat és que ha set una tasca súper divertida ,hem rigut molt i ens ha fet passar una molt bona estona.

Tomàs Fontas “Retrat de Jacques Dumont Le Romain la guitarra” de Maurice Quentin de la Tour. Pastís sobre paper. 65 x 56 cm.

Podem veure a Jacques Dumont tocant la guitarra en un lloc que no es pot identificar perquè al darrera del guitarrista nomès es pot veure un paret gris. Pel que fa a la vestimenta de l’home du una jaqueta marró sobre una samarreta vermella que va sobre d’un sota camisa blanca, també porta un mocador al cap i esta miran fixament al seu costat mentres està tocant la guitarra. La guitarra sembla una espanyola.

Jo he representat el fons gris en una porta d’un armari del garatge de casa meu amb una guitarra de Rock and Roll, amb una vestimenta el més semblant possible a la del quadre.

Marta Prieto “Fent mitges vora la finestra” de Joan Llimona i Bruguera . 1889. Oli sobre tela.

L’autor d’aquesta obra es en Joan llimona , un artista català, que era el germà del meu tataravi.En Joan llimona és basava molt en les coses del dia a dia per fer les seves obres .
Vam anar a l’habitació de la meva germana i la meva mare va agafar una cadira i unes quantes teles per tapar el radiador i coses que en aquella època no hi havia, després vam agafar una camisa de quadres i un cistell i vam posar la camisa i teles blanques em vaig posar una tela taronja com a faldilla i una samarreta de quadres em vaig pentinar i vam fer la foto.

Lili Cassan “Mr & Mrs Clark and Percy” de David Hockney. 1970. Oli sobre llenç.

Per recrear aquesta obra la vaig fer a la sala d’estar, ja que allà, el balcó s’assembla més al de la pintura.

A la pintura, estic jo, el meu pare i el meu gat, per representar el gat de la pintura, encara que siguin de colors diferents. A mi m’ha agradat molt fer aquesta pintura, ja que ara, cada cop que veig una pintura, m’agrada imaginar-me la  a casa.

Violeta Marante “Dog in Uniform” de Dogs Artitis United Kingdom. Oli sobre llenç.

La pintura original es tracta d’un oli sobre tela d’una col.leccióprivada i anònima,és el retrat d’un gos que simula l’aparença humana. La seva pintura convida a el món de la fantasia guiada per animals que es vesteixen de persones,en aquest cas per un gos amb posat senyorial. Les creacions d’aquest artista porten una considerable curiositat al món animal,ens fa veure la intel.ligència  i aparença que pot tenir un gos vestit con si fos un humà.

La meva versió adaptada d’aquesta obra ha estat feta a la meva habitació, he agafat com a model la meva gosseta Lila. Primer, he buscat una camisa i jaqueta que s’assemblés al model original,i crec que he encertat. El llaçet que porta al coll l’he canviat per un collaret elàstic perquè pogui adaptar-se al seu coll. Asseguda a una butaca a sobre d’un coixí perquè estigués més amunt. S’ha quedat ben quieta mirant la mà de la meva mare,tinc la sort qué és molt bona i obedient, ha estat una excel·lent model i jo m’ho he passat molt i molt bé.

Hug Clavera “dancing heart” de Keith Haring. 1982. Acrílic sobre vinil . Museu de Brooklyn.

Una de les seves primeres obres, aquest motiu d’amor de cor radiant apareixia en moltes pintures i dibuixos al llarg de la resta de la seva carrera. Aquesta imatge innocent però controvertida de dos homes enamorats és suau en comparació amb les imatges sexuals explícites posteriors de Haring, però l’atreviment de representar l’amor homosexual en aquest moment ja era una declaració significativa i un assoliment marcat en el regne cultural més gran.

La meva representació del quadre de Haring l’he fet amb els meus dos germans petits a sobre d’una cadira aguantant el cor com en el quadre. A la tarda quan en la paret blanca de casa meva li toca el sol hi ha molt de contrast amb les ombres, i ho vam aprofitar.

Un moment molt entretingut tots plegats.

Marcel Tremoleda “La cistella de pa” de Salvador Dalí. 1945. Oli sobre llenç. Teatre-Museu Dalí de Figueres.

Dalí va confessar que va treballar en l’obra durant dos mesos seguits, quatre hores cada dia, i que va finalitzar l’obra l’1 de setembre de 1945, un dia abans de la fi de la segona guerra mundial.

He triat Dalí perquè l’he visitat un parell de vegades hi m’ha agradat molt, ademés he vist que tenia el material per poder-lo reproduir.

He agafat una cistella de vímet que vaig fer a l’ escola, un tros de pa sec, una taula petita que tenim davant del sofà i he posat els fons negre amb un llençol.

Aquí teniu algunes de les Obres d’Art en Confinament dels alumnes de l’Optativa d’Educació Visual i Plàstica de 4t d’ESO:

Kumba Traore “La lletera” de Johannes Vermeer. pintat entre 1658-1660. Oli sobre llenç.

Descripció de l’obra: A la cantonada d’una  de una habitació, il·luminada per una finestra que està a l’esquerra del quadre, una mica alta, es presenta la figura de la dona, probablement una criada, que està abocant llet d’una gerra en un recipient de fang que descansa sobre una taula, i en un primer pla, hi ha una cistella de vímet, diversos trossos de pa i una gerra de tonalitats blaves.

Com ho he fet a casa meva: El racó de casa que he triat per fer-ho ha estat la cuina, la roba és una sudadera negra, perquè no tenia cap samarreta groga, he tingut que agafar un mocador blau i blanc. La foto està feta per la meva germana. El que més  m’ha costat ha sigut triar el lloc on hi ha més llum.

Mireia Pujol “El doctor Paul Gachet” de Vincent Van Gogh. 1890. Oli sobre llenç.

Paul Gachet, era un metge homeòpata, que va conèixer a Van Gogh a través del seu germà Theo, i ell el coneixia a través de Pisarro. A part de metge també era un pintor aficionat i un col·leccionista de quadres especialment del seu amic Cezanne, que la col·lecció la va vendre el seu fill al 1952 a l’Estat francès.

Quan Van Gogh, va estar a l’hospital de Sant Remy, Theo li va recomanar el doctor Gachet. Van medicar el pintor, amb digitalina, un antic remei que encara s’utilitza en casos d’insuficiència cardíaca. Vicent no patia insuficiència cardíaca, sino que abans era la única droga pel tractament de l’epilèpsia, però com a conseqüència, els pacients que l’utilitzaven veien el món amb un to groguenc, xantòpsia. Curiosament, en aquest retrat, l’última pintura de Van Gogh, la flor que aguanta el metge amb la mà, és digitalis purpúria, que és font d’aquest medicament.

Isabel Shpylchyn “ Llàgrimes d’or” de Gustav Klimt (1862-1918)  Oli sobre llenç. Museu Belvedere.

Aquesta obra d’en Gustav Klimt és anomenada “llàgrimes d’or”. Tot i no ser una de les més conegudes, té una gran importància ja que entra en el seu període d’or. Va començar amb aquest estil després de la mort del seu germà i la separació amb el seu company d’ofici.

Per imitar l’obra m’he pintat els llavis d’un color una mica fosc i m’he pintat els ulls amb unes sombres amb un toc final de rímel. He seguit amb la cara i el que he fet ha sigut posar purpurina daurada a la cara amb ajuda d’una brotxa de maquillatge i he anat fent petits tocs imitant les llàgrimes, finalment he agafat el paper daurat i li he intentat donar forma. Tot seguit m’he posat en un fons fosc i he començat a fer fotos fins que m’ha agradat el resultat.

Adrià Pons “ Home assegut amb un bastó” d’Amedeo Modigliani. 1918. Oli sobre llenç.

UNA MICA D’HISTÒRIA DE L’OBRA: Philippe Maestracci reivindica la propietat del quadre mitjançant herència a través del seu avi. Segons Maestracci, la pintura fou presa del seu avi, el comerciant jueu parisenc d’art Oscar Stettiner, pels nazis durant l’ocupació alemanya de França. El 1939, Oscar Stettiner va deixar la pintura a França per davant de l’ocupació alemanya. Els nazis van prendre l’administració del quadre el 1941 i el van subastar el 1944. El 1946, Oscar Stettiner va presentar una demanda per recuperar el quadre, però les autoritats franceses finalment no van poder trobar-lo. Tot i això, el tribunal francès va reconèixer a Oscar Stettiner com a propietari d’aquest quadre, que encara porta el seu nom a l’etiqueta de la part posterior del quadre.

REPRESENTACIÓ DE L’OBRA: en el primer que em vaig fixar de l’obra va ser el bigoti ja que el té molt marcat i negre, però això no va suposar molt de problema ja que el vam poder pintar amb uns retoladors expressos per fer aquestes coses. la roba i el barret van coincidir molt ja que vaig utilitzar el traje de casament del meu pare i un barret del meu avi. El bastó també el vam clavar bastant ja que el meu tiet en té un igual que el de l’obra. Una paret de fora el meu pati ens va servir per representar el fons de l’obra i, amb un tamboret vaig representar el lloc on seia l’home.

Kalijatu Dembaga “La lletera” de Johannes Vermeer. pintat entre 1658-1660. Oli sobre llenç.

Descripció de l’obra: A la cantonada d’una habitació, hi ha una dona, probablement una criada, que està abocant llet d’una gerra en un recipient de fang que està sobre una taula, i a sobre de la taula hi ha una cistella amb trossos de pa i una gerra.

Com ho he fet a casa meva: El racó de casa que he triat per fer-ho ha estat el menjador, he fet servir una samarreta blanca, ja que no tenia cap mocador blanc, me ficat un vestit blau i a sobre me ficat un Jersey de color blanc .La foto l’ha per la meva germana i el que més m’ha costat ha sigut la vestimenta.

Estèfan Roca “Demòcrit” José de Rivera. 1630. Oli sobre llenç. 125 x 81 cm. Museu del Prado. Madrid.

Aquesta obra, coneguda com el retrat d’Arquímedes, pel compàs i l’escrit amb símbols que sosté el personatge que hi figura, tot i que l’historiador nord-americà Del Delphine Fitz Darby creu que en realitat es Demòcrit, per el somriure del personatge, doncs aquest filòsof era conegut com el “el filòsof que riu”.  Amb el que el títol més apropiat seria el de “filòsof amb compàs”. Més que identificar-lo amb Arquímedes. El que es sap del cert  és que és l’obra més antiga de la sèrie “Filòsofs Harapientos“.

Jo a casa vaig pensar com podria fer el quadre de José de Ribera, vaig pensar que primer, la part de a dalt o sigui la dels cabells, era la més complicada, perquè ell era quasi calb, però, bé em vaig tirar els cabells endavant simulant els quatre cabells que tenia.

Més endavant quan van passar 30 segons vaig observar que tenia barba. Les botigues on venen barbes falses estaven tancats o sigui que aquesta part no la podria imitar.

Pel que fa la roba, ruminant i pensant, vaig descobrir que tenia un jersei de color negre igual que el que porta en José de Rivera, i me’l vaig ficar sense res  a sota, perquè com es veu a la fotografia ell no porta res a sota la gavardina. El llaç que té a baix el coll, jo vaig fer-ho d’una manera molt simple, bé, primer vaig veure que no tenia cap llaç de color negre i vaig agafar la bata de la meva mare i li vaig treure el “cinturó” i me’l vaig ficar com ell el té. A les mans va ser complicat, ja que jo sóc esquerra i ho vaig haver de fer del revés, o sigui tal com ho fa ell, ho fa en una postura de dretans a la dreta té el compàs, en el meu cas el bolígraf, i a l’altre mà els folis. Els llibres, en vaig agafar de grossos, els vaig col·locar més o menys igual que ell. Quan ja estava tot preparat la meva germana gran em va tirar la foto.

Una curiositat és que si agafava la cadira es veia, i vaig haver de estar aguantant-me de la paret amb les cames.

Àfrika López “Nena amb globus” de Bansky . 2002. Grafiti.

El mural representa una nena deixant anar un globus vermell en forma de cor emportat pel vent. Banksy va fer servir una variant d’aquesta imatge en la seva campanya de 2014 en suport als refugiats sirians.

La foto l’he fet a una paret que s’assembles a la d’un carrer, hi he enganxat una cartolina vermella en forma de cor i un cable negre perquè em fes de fil del globo i  m’he vestit amb un vestit negre. Llavors he hagut de posar la foto amb blanc i negre perquè el cor quedés vermell com al graffiti original.

Ibra El Founti Zizaoui “La Galeria” de Feliu Elias i Bracons. 1928. Oli sobre taula. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

 

Cristian Úbeda “La Galeria” de Feliu Elias i Bracons. 1928. Oli sobre taula. MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.