Des del Departament de Dibuix de l’Institut Montscopa, d’Olot, hem pensat a fer una activitat relacionada a la situació nova que estem vivint tots plegats.
Es tractaria de treballar l’Art en el confinament, en la nostra situació actual, confinats a casa nostra.
Per fer-ho primer caldrà visitar Museus, de manera virtual, començant pel Museu de la Garrotxa d’Olot, i continuant per aquells que vulgueu visitar, no tingueu pressa, gaudiu de les visites.
Un cop fet aquest primer contacte amb els Museus, trieu una obra d’art per “reinterpretar”, caldrà que “imiteu” aquesta obra a casa vostra, és a dir, farem una “obra d’art” confinada. Finalment fareu una fotografia d’aquesta obra a casa vostra.
Teniu alguns expemples d’aquest “challange” en els següents enllaços:
Visites virtuals a Museus de Catalunya
Visites virtuals a diferents Museus del món
Bloc QuedArtacasa amb exemples d’obres d’art “confinades”
“Repte” Converteix-te en obra d’Art a casa
Altres exemples”repte” Converteix-te en obra d’Art a casa
Per últim els professors dels Departament hem fet també la nostra versió d’art en confinament.
Amb l’explicació de l’obra i de la reinterpretació.
Aquí teniu els exemples dels professors del Departament de Dibuix:
Vicenç Masdemont “El fill de l’home”de René Magritte. 1964. Oli sobre tela. 116 cm × 89 cm.
Es tracta d’una pintura molt coneguda que pertany a una col·lecció privada. Un autoretrat de l’artista René Magritte (1898-1967), pintor belga que formava part del grup surrealista (Breton, Éluard, Ernst, Miró, Dalí…). La seva pintura convida a fer reflexionar a l’espectador sobre la comunicació i la percepció de la realitat, cercant paradoxes.
En conjunt les seves creacions porten una considerable càrrega intel·lectual, de pensament,de coneixement i a vegades pretenen ser un joc de mirades i interpretacions.
Se suposa que és un autoretrat, però no es veu la seva cara, està tapada per una poma voladora que volta davant seu. Típic de Magritte, tot el que veiem amaga un altra cosa i sempre tenim ganes de saber que és.
S’observen tres elements també recurrents: la poma, que podria representar la temptació, l’abric i el bombí que formaven part de la indumentària diària de l’artista i apareixen en moltes de les seves obres, la normalitat i tapar la cara, també acció utilitzada sovint, que podria ser la curiositat de saber que és el que no es veu.
La meva versió ha estat feta a casa, a l’estudi. Amb problemes de llum natural i espai, era capvespre, però molt divertida a l’hora de preparar-ho i buscar els diferents materials. Les estovalles, la tovallola i el mocador de fons per simular amb games de colors semblants al celatge, al mar i el mur han estat un bon repte i sobretot com penjar-ho. També la part còmica de retrobar la vestimenta: abric, camisa, corbata vermella, barret.. Totes aquelles andròmines que és guarden i no se sap a quin lloc. Una llarga estona creativa i d’ entreteniment donades les circumstàncies.
He recreat una de les obres més importants de René Magritte, pintor que trobo interessant per estudiar i aprofundir, per la seva aparent senzillesa d’entendre el que es veu, però més complexa per la seva comunicació o missatge.
Marta Prior “Santa Bárbara” de Robert Campin. 1438.
Oli sobre tela. 101x 47 cm
Aquesta obra la podeu veure al Museu del Prado, i a la seva web, en gran resolució.
La pintura representa a Santa Bárbara llegint en una estància gens humil, al costat de la llar de foc, i vestida amb força roba vistosa. Al fons de la sala es pot veure un paisatge, on veiem una torre, que es el símbol d’aquesta Santa, allà va ser tancada per al seu pare, perquè no es convertís al cristianisme.
Aquesta pintura és un clar exemple de la pintura flamenca, dels seus inicis. On trobem rostres i personatges semblants, amb robes ben plegades, i amb textures molt naturals. Ens permet aproximar-nos a aquella època, a les persones que hi vivien, i com ho feien, com vestien, on vivíen, que menjaven, com es relacionaven… Em resulta molt curiós veure amb pintures aquell món llunyà, i aquella gent que l’habitava.
De l’artista es coneixen força dades biogràfiques però malauradament es conserven poques obres. Va ser mestre d’altres artistes flamencs de l’època, com Roger van der Weyden, entre d’altres.
La meva versió l’he fet a la meva “llar de foc”, com que visc en un pis he triat fer-la al costat del forn, a la cuina. He volgut resaltar els plecs de roba, i he afegit algún detall, com per exemple el gerro de flors. Per fer-ho he hagut de rebuscar en teles que tenia guardades, per recrear tots els plecs de roba. Ha estat una estona divertida, compartida amb la meva filla petita, que m’ha ajudat molt, i que ha fet les fotos amb molta atenció. Hem passat una bona estona creativa.
Fent aquesta versió he conegut un artista flamenc que desconeixia, i estic endinsant-me en museus que no havia visitat; i d’altres, com en aquest cas, els he tornat a redescobrir.