Posts tagged

El significat dels colors – Cicle Superior.

2

A Cicle Superior continuem treballant els colors. Aquesta setmana ens toca anar una mica més enllà i descobrir possibles significats que tenen els colors arreu del món.

Per anar fent feina, aquí teniu la pàgina web que hem treballat.

Ombres xineses – Cicle Superior

2

El Tema del mes de febret de la Biblioteca de l’escola és ELS CONTES POPULARS. A Cicle Superior estem preparant unes representacions d’aquests contes mitjançant les ombres xineses.

Les primeres ombres xineses se situen a la dinastia Han, a la Xina, ara farà 2000 anys, però ràpidament es van fer populars a la resta del món. La tècnica de les ombres xineses és ben senzilla, només necessitem una superfície llisa (una pared, un llençol…), una sala amb la llum apagada i un focus que il·lumini la pared o el llençol. Per a fer els personatges o les figures tens les teves mans, el teu cos i tot el que et puguis imaginar…

En aquest vídeo utilitzen només dues mans per crear figures fantàstiques, mentre sona “What a wonderful world”, de Louis Armstrong.

En aquest altre, utilitzen el seu cos…

Collages – 6è

4

A 6è vam treballar la tècnica del COLLAGE (que ve del francès coller), que consisteix en empegar diferents bocins de materials formant una composició amb sentit. Amb cordes, fils, cotó fluix, papers i molta imaginació, mireu quines composicions més xules… (heu de clicar a sobre i esperar una mica…)

Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
This free slideshow personalized with Smilebox

El Superbarber de Sevilla – Cicle Superior

0

El dia 24 de gener, 5è i 6è anem al Teatre de la Llotja a veure la òpera “El Súperbarber de Sevilla”, una adaptació de l’òpera “Il Barberie di Siviglia” de Gioacchino Rossini que han fet la companyia teatral “Tricicle”.
Però abans d’anar-hi…situem-nos una mica!

Què és una òpera?

Una òpera és una mena d’obra de teatre, amb l’escenografia, el vestuari, el maquillatge, l’atrezzo (els objectes i mobles que s’utilitzen), però en la qual la música pren un paper importantíssim, de manera que la història es narra a partir de les cançons que canten els personatges. Per tal que us en feu una idea i rigueu una estoneta…

Qui era Gioacchino Rossini?

Va nèixer un 29 de febrer de 1792 a Pesaro (Itàlia) en una família molt modesta i musical: el pare era el trompetista del poble i la mare era una cantant que s’havia d’aprendre els papers de memòria perquè no sabia llegir música.

Als 14 anys va ser admès a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya i va escriure la seva primera òpera “Demetrio e Polibio”. Per fer-vos una idea…dels 18 als 37 anys va composar 39 òperes (que en un càlcul ràpid dóna…gairebé una òpera i mitja cada any!!). Les seves òperes bufes (còmiques) més conegudes i interpretades actualment són: L’italiana in Algeri -(L’italiana a Alger) (1813), Il turco in Italia – (El turc a Itàlia) (1814), Il barbiere di Siviglia – (El barber de Sevilla) (1816) i La Cenerentola – (La Ventafocs) (1817). La seva última òpera “Guillem Tell” també és una de les més famoses.

Als 38 anys va deixar de composar i es va dedicar a ell mateix; li agradava la tranquil·litat i els bons aliments (diuen que li agradaven molt els macarrons, el foie-gras i la trufa, inclús hi ha plats que porten el seu nom: canalons a la Rossini, truita Rossini o el turnedó Rossini! Va viure fins els setanta-sis anys sense tornar a crear novetats musicals importants, però envoltat d’admiradors/es que el festejaven. Morí prop de París el 13 de novembre de 1868.

Quin és l’argument de l’obra?

El Superbarber de Sevilla explica les ocurrències i enganys de Fígaro (un barber poc modest i molt espavilat) per ajudar al Comte d’Almaviva a veure’s amb la seva estimada Rosina. Rosina està tancada a casa del Doctor Bàrtolo, que se n’ha de fer càrrec d’ella i que a més, s’hi vol casar. Don Basílio, el mestre de música de la jove Rosina, alertarà a Don Bàrtolo i li explicarà que el Comte d’Almaviva pretèn conquistar l’amor de Rosina.

Aquí podeu veure una representació de l’Ària de Fígaro (potser de les més conegudes de l’òpera)

Go to Top