Arriba la Castanyada, i amb ella, les històries de castanyes i panellets. A 3r hem llegit el conte de Maria la Castanyera i hem intentat il·lustrar en un foli l’escena que més ens havia agradat del conte. Alguns han sortit millor que uns altres…ens haurem d’esforçar una mica més!


 

“Era la tardor quan Maria la castanyera va anar a buscar castanyes al bosc. El terra del bosc era ple de castanyes que havien caigut dels castanyers.

– Uf, Com n’estic de cansada! – deia Maria la castanyera mentre s’ajupia a collir una altra castanya.

I en va collir fins que no va tenir el farcell ben ple.- Ja tinc prou castanyes! – va dir mentre sortia del bosc i anava a la seva parada on couria i vendria les castanyes.

Quan arribava a la parada, va començar a ploure, i Maria la castanyera va haver de córrer. Quina va ser la seva sorpresa quan en arribar a l’aixopluc de la parada, va veure que a les castanyes els havien sortit banyes! No havia estat recollint castanyes, eren cargols!

Així va ser com va parar de ploure i Maria la castanyera va tornar al bosc a collir més castanyes. Però ja no volia les que eren a terra, que es convertien en cargols, si no que volia les de dalt dels arbres. Però els castanyers eren tant alts! La Maria la castanyera no arribava a tant amunt!

– I com m’ho faré per recollir castanyes? – Es preguntava – Ja ho sé! Aniré a buscar el meu amic gegant!

I així fou com Maria la castanyera va anar a buscar el seu amic el gegant, que vivia ben a la vora.

– Gegant! Gegant! – va cridar Maria la castanyera – Em vols ajudar a recollir castanyes? els castanyers són ben alts i no arribo tant amunt.

– I tant que si – va dir el gegant, sortint de casa seu. Es va apropar a un castanyer i va començar a sacsejar-ne les branques, fent caure totes les castanyes, mentre Maria la castanyera les recollia ben fàcilment.

I així va ser com Maria la castanyera va tornar a la seva parada amb el farcell ple de castanyes, les va començar a coure i a cridar: – castanyes! venc castanyes ben fresques! acabades de collir del bosc! Mengeu-ne que són ben bones.

I la gent s’apropava a la parada de Maria la castanyera a comprar castanyes que, efectivament, eren molt, molt bones.