Un món per descobrir a les classes de llengua de secundària són els àlbums il·lustrats. Poca importància li donem a la lectura d’imatges i sobretot, a la lectura d’imatges amb intenció literària, creativa, imaginativa… No sé com dir-li. Aquest any he fet el curs proposat pel Cesire sobre la conversa literària partint dels àlbums i m’ha interessant molt. M’ha despertat interès i curiositat per saber-ne més sobre aquest tipus de lectura.
Com a activitat final del curs vaig planificar la següent guia per la conversa literària. És la meva primera aproximació i em queda molt per aprendre.
Los tres cerditos
David Wiesner
El guió de conversa està pensat per alumnat de 3r d’ESO.
ASPECTES LITERARIS.
- El límits de la realitat (metaficció). Els porquets trenquen la realitat del conte. El conte tradicional deixa de ser-ho quan ells canvien la mirada pàgina rere pàgina. Passa amb les imatges: les vinyetes del conte ja no ho són: cauen, es rebreguen, es converteixen en avions de paper, desapareixen… Els límits de què és un conte dibuixat i què no es qüestiona des de les primeres pàgines on la convencionalitat desapareix.
- Les variants dels contes tradicionals. El text explica el conte tradicional però les imatges, no. Per una altra banda, es veuen altres contes (o personatges) dins el conte dels tres porquets (un ànec, el drac, el cavaller…).
- La influència de tradicions, contes.
- Els personatges interpel·len al lector/a (es trenca la barrera de la ficció i la realitat i entra també des dels personatges que inclouen al lector/a en el seu món): “Creo que hay alguien ahí fuera” afirma un dels porquets mentre ens mira. De fet, el porquet mira el lector/a vàries vegades durant el llibre. El fa còmplice de les seves entremaliadures? Metaficció.
- Els punts de vista narratius. Hi ha imatges que tenen diferents perspectives (els porquets sobre l’avió de paper).
- La pàgina en blanc. Podem parlar de què suposa una pàgina en blanc a la literatura, a la creació, a la creativitat. Símil dels silencies al teatre. Són significatius?
- Els tipus d’il·lustració canvien al llarg del conte (més realista, blanc i negre, conte dibuixat tradicional). A què respon? Respon a la barreja de gèneres literaris: conte, llegenda?
- El joc tipogràfic estil cal·ligrama. Les paraules també es converteixen en imatge, en joc.
ABANS DE LLEGIR
- Quin és el vostre conte preferit? Qui us l’explicava? En quin moment?
- Què us agradava dels contes quan éreu més petits?
- Penseu que quan ens fem grans ja no ens agraden els contes? Per què?
- Sabeu amb quina finalitat s’expliquen contes? Per dormir les criatures? Per fer-los passar por? Per ensenyar alguna cosa? Per passar el temps?
- Quina diferència hi ha entre els contes de quan éreu petits als contes que llegiu ara (segur que a classe n’han llegit algun)?
- Quin és l’origen del conte? Els contes poden canviar amb el pas del temps?
- Què en penseu d’aquest conte que ara llegirem?
DESPRÉS DE LLEGIR
- Què us ha semblat que llegim aquesta història?
- Què és allò que més us ha sorprès?
- Us ha semblat un conte tradicional?
- Quina de les imatges us ha agradat més? Per què?
- En coneixeu alguna pel·lícula o sèrie on els personatges parlin amb l’espectador/a? I que trenquin els límits del gènere.
- Hi ha alguna imatge que us hagi inquietat?
ALTRES PREGUNTES
- Us heu fixat en el joc de plànols? Quina funció creieu que poden tenir?
- Per què algunes pàgines estan en blanc i negre? Què en penseu?
- Els límits dels gèneres literaris també s’acaben trencant en l’actualitat. Coneixeu algun exemple?