La conversa literària a l’ESO partint d’àlbums il·lustrats

Un món per descobrir a les classes de llengua de secundària són els àlbums il·lustrats. Poca importància li donem a la lectura d’imatges i sobretot, a la lectura d’imatges amb intenció literària, creativa, imaginativa… No sé com dir-li. Aquest any he fet el curs proposat pel Cesire sobre la conversa literària partint dels àlbums i m’ha interessant molt. M’ha despertat interès i curiositat per saber-ne més sobre aquest tipus de lectura.

Com a activitat final del curs vaig planificar la següent guia per la conversa literària. És la meva primera aproximació i em queda molt per aprendre.

Los tres cerditos

David Wiesner

El guió de conversa està pensat per alumnat de 3r d’ESO.

ASPECTES LITERARIS.

  • El límits de la realitat (metaficció). Els porquets trenquen la realitat del conte. El conte tradicional deixa de ser-ho quan ells canvien la mirada pàgina rere pàgina. Passa amb les imatges: les vinyetes del conte ja no ho són: cauen, es rebreguen, es converteixen en avions de paper, desapareixen… Els límits de què és un conte dibuixat i què no es qüestiona des de les primeres pàgines on la convencionalitat desapareix.
  • Les variants dels contes tradicionals. El text explica el conte tradicional però les imatges, no. Per una altra banda, es veuen altres contes (o personatges) dins el conte dels tres porquets (un ànec, el drac, el cavaller…).
  • La influència de tradicions, contes.
  • Els personatges interpel·len al lector/a (es trenca la barrera de la ficció i la realitat i entra també des dels personatges que inclouen al lector/a en el seu món): “Creo que hay alguien ahí fuera” afirma un dels porquets mentre ens mira. De fet, el porquet mira el lector/a vàries vegades durant el llibre. El fa còmplice de les seves entremaliadures? Metaficció.
  • Els punts de vista narratius. Hi ha imatges que tenen diferents perspectives (els porquets sobre l’avió de paper).
  • La pàgina en blanc. Podem parlar de què suposa una pàgina en blanc a la literatura, a la creació, a la creativitat. Símil dels silencies al teatre. Són significatius?
  • Els tipus d’il·lustració canvien al llarg del conte (més realista, blanc i negre, conte dibuixat tradicional). A què respon? Respon a la barreja de gèneres literaris: conte, llegenda?
  • El joc tipogràfic estil cal·ligrama. Les paraules també es converteixen en imatge, en joc.

 

ABANS DE LLEGIR

  • Quin és el vostre conte preferit? Qui us l’explicava? En quin moment?
  • Què us agradava dels contes quan éreu més petits?
  • Penseu que quan ens fem grans ja no ens agraden els contes? Per què?
  • Sabeu amb quina finalitat s’expliquen contes? Per dormir les criatures? Per fer-los passar por? Per ensenyar alguna cosa? Per passar el temps?
  • Quina diferència hi ha entre els contes de quan éreu petits als contes que llegiu ara (segur que a classe n’han llegit algun)?
  • Quin és l’origen del conte? Els contes poden canviar amb el pas del temps?
  • Què en penseu d’aquest conte que ara llegirem?

DESPRÉS DE LLEGIR

  • Què us ha semblat que llegim aquesta història?
  • Què és allò que més us ha sorprès?
  • Us ha semblat un conte tradicional?
  • Quina de les imatges us ha agradat més? Per què?
  • En coneixeu alguna pel·lícula o sèrie on els personatges parlin amb l’espectador/a? I que trenquin els límits del gènere.
  • Hi ha alguna imatge que us hagi inquietat?

ALTRES PREGUNTES

  • Us heu fixat en el joc de plànols? Quina funció creieu que poden tenir?
  • Per què algunes pàgines estan en blanc i negre? Què en penseu?
  • Els límits dels gèneres literaris també s’acaben trencant en l’actualitat. Coneixeu algun exemple?

PROJECTE: MARIBEL Y LA EXTRAÑA FAMILIA

ACTIVITAT 1. EL PODCAST CULTURAL. Ara que hem llegit l’obra de teatre us toca a vosaltres parlar sobre ella. En grups de 4 o 5 persones prepareu un podcast d’uns 3 o 4 minuts de duració. Sereu un grup de joves interessats per les activitats culturals del poble i resulta que han vingut al poble a representar Maribel y la extraña familia. Parleu de la companyia, de què va l’obra, del gènere teatral, dels personatges que hi apareixen, dels temes que tracta l’obra, de l’opinió que en teniu, podeu llegir algun fragment…

ACTIVITAT 2. L’OBRA TEATRAL AL CINEMA. En grups de 4 o 5 persones heu de preparar un tràiler de la pel·lícula. Hem llegit a classe una obra de teatre que ha estat portada al cinema. Vosaltres sereu els encarregats de preparar el tràiler promocional de la pel·lícula basada en l’obra Maribel y la extraña familia. El tráiler ha de durar uns 2 minuts.

ACTIVITAT 3. EL CÒMIC. Com a molts de vosaltres aquest final de Maribel y la extraña familia no us ha acabat d’agradar, aquest és el moment per a proposar un nou final o un epíleg. Feu entre 6 i 10 vinyetes de còmic inventant un final alternatiu per aquesta obra de teatre de Miguel Mihura.

https://www.makebeliefscomix.com/https://www.storyboardthat.com/storyboard-creator

OBSERVAR, VALORAR, APRENDRE

La proposta que he presentat com a projecte final del curs no serà posada en pràctica fins el 3r trimestre. He pensat tres activitats relacionades amb la lectura obligatòria del 3r trimestre als grups de 3r d’ESO, Maribel y la extraña familia de Miguel Mihura.

He pensat de crear activitats on els alumnes tinguin un paper actiu i hagin d’elaborar uns productes relacionats amb la lectura de l’obra teatral. Després de presentar i introduir aquesta lectura a l’aula i presentar l’autor iniciaríem la lectura en veu alta. La idea és treballar la lectura teatral amb tot el que això comporta: entonació adequada, to de la veu, gestualitat… Es tractaria d’anar repartint els difents papers dels personatges que hi apareixen a l’obra. Tot l’alumnat en algun moment haurà de fer aquesta lectura en veu alta. És evident, que treballaríem com entonar, què vol dir llegir teatre. Visionaríem algunes obres de teatre per analitzar quina és la tonalitat adequada i els recursos expressiu utilitzats.

No es tracta només de treballar la lectura en veu alta sinó també de treballar el contingut del text (qui són els personatges? com som? com es descriuen els personatges en una obra teatral? quina és la primera impressió que tenim d’ells i elles? ens agraden? què en penseu de la història? com evolucionarà?). Totes aquestes preguntes i aquelles que sorgeixin a l’aula després de la lectura en veu alta podran ser recollides en l’activitat 1. Es donarà a l’alumnat un seguit d’instruccions relacionades amb l’entrevista i l’expressió formal d’opinions. Per això hauran de treballar en petits grups i treballar amb la idea de un podcast.

Crec que amb aquesta activitat els i les alumnes poden donar la seva opinió raonada i argumentada d’allò que estem llegint a l’aula.

La idea és que facin aquesta actitat en acabar el primer acte quan els personatges s’han presentat i tot just la trama està inciada però no desenvolupada. Encara quedaran moltes coses per descobrir d’aquesta obra.

L’activitat 2 es realitzaria en acabar la lectura del segon acte. L’alumnat haurà de guionitzar el tràiler de la futura pel·lícula. Aquesta obra teatral passarà al cinema i ells i elles en petits grups heterogenis elaboraran el trailer. Per això hauran de seleccionar algunes de les escenes, posar-se en el papers dels actors i les actrius i gravar les escenes. Per això utilitzaran l’editor de vídeo.

Crec que l’ús del vídeo pot ser una eina motivadora pels nostres estudiants molt acostumats a utilitzar aquestes eines en el seu temps lliure i que ara hauran d’utilitzar per una tasca de l’institut.

Finalment, l’activitat 3 es basa en imaginar un final alternatiu per l’obra teatral. Ara ja saben com acaba i poden valorar de manera crítica què els ha semblat. Per això els proposarem presentar en format de còmic digital un final alternatiu de la història.

Els donem l’oportunitat de crear, imaginar i representar una nova realitat tot partint d’imatges amb l’ús del còmic.

Al llarg del curs he pogut conèixer programes que no coneixia i que m’han estat molt útils en algun moment d’aquest segon trimestre. També ha propiciat que elaborés aquest projecte basat en la lectura del 3r trimestre i m’ha donat temps per elaborar les activitats que els presentaré als alumnes de 3r.

Un temps necessari per a poder pensar, crear i valorar quines activitats presentar-los perquè aprenguin però també perquè gaudeixin de la feina que han de fer.

 

TUTORIAL SINTÀCTIC

Proposem a l’alumnat de 3r d’ESO que en parelles elaborin un tutorial sobre un dels complements del verb. La idea seria que aquest tutorial fos com una activitat de síntImágenes de Tutoriales | Vectores, fotos de stock y PSD gratuitosesi. Un cop treballats tots els complements del verb, els i les alumnes haurien d’elaborar un breu tutorial on s’expliqués de manera clara i gràfica el complement verbal que han decidit explicar.

Finalment, es penjaria en un padlet o en una tasca del classroom els vídeos creats per l’alumnat perquè tothom els pogués consultar si ho necessiten.

La temporalització d’aquesta tasca seria de quatre sessions i la planifiquem pel 3r trimestre que és el moment en el que l’alumnat ja hauria treballat a l’aula tots els complements verbals.

Us deixo aquí els enunciats (possibles) de les tasques que portarem a l’aula.

 

EL REPORTATGE PERIODÍSTIC

A 4t ESO hem fet un projecte comú en les matèries de castellà i català. Hem volgut treballar les tipologies textuals fent una gamificació. La situació presentada és la següent: una professora de l’institut (Marian, professora d’Educació Física) ha estat assassinada a l’institut. L’alumnat en grups de 4/5 han de formar un equip d’investigació per (1) descobrir perquè l’han assassinada i (2) quin són els assassins (han d’explicar la relació entre els assassins i el crim).

Els alumnes han d’anar resolent les diferents proves: els hi donem cartes anònimes enviades pels assassins o delators/res. Aquestes cartes es troben retallades i han de recomposar-les. Després han del fer un informe (els hi donem un guió per fer-ho) analitzant els connectors textuals, la progressió temàtica, el tipus de llenguatge utilitzat a la carta…

En una altra tasca han de fer-se un currículum adoptant un rol (detectiu, advocat/da, policia o metge forense). Per això, han d’investigar a la xarxa quins són els estudis que han de fer. Busquem també que omplin de manera adequada la informació laboral del currículum.

Les altres tasques es basen en elaborar correus electrònics, textos argumentatius a partir de debats orals… tot relacionat amb la resolució del cas. També els anem donant petites pistes tot utilitzant qüestionaris de google. En aquests qüestionaris les preguntes són relacionades amb les propietats textuals. En finalitzar-los, se’ls envia una informació útil per la resolució del cas.

L’alumnat ha d’anar resolent proves (relacionades amb les propietats textuals i han d’escriure diferents tipus de text) fins arribar a unes conclusions. Les conclusions han estat presentades en format de reportatge periodístic perquè aquest format permet explicar tot el procés de la investigació que l’alumnat ha fet. Bé, els culpables hem estat els professors de llengua de 4t (d’aquí les nostres interpretacions magistrals 😉

La idea no és encertar quines han estat la causes i els assassins, sinó que treballin diferents textos i consolidin els continguts de les propietats textuals.

 

 

Enregistrament de la lectura d’un fragment

Aquesta darrera setmana hem començat un projecte a 3r d’ESO en el pretenem treballar dos idees:

  1. El gust per la lectura.
  2. Els elements de la narració.

Les matèries de llengua catalana i castellana hem ofert a l’alumnat unes novel·les concretes  perquè les triïm com a lectura obligatòria. Només han de triar-ne una. D’aquestes lectures han de fer un seguit d’activitats que els indicarem a cadascuna de les matèries. Són activitats  relacionades amb l’anàlisi dels elements de la narració.Micrófono vintage dibujado a mano | Vector Gratis

Com l’alumnat ha pogut escollir, una de les activitats que els hem plantejat és que seleccionin un fragment que els agradi de la novel·la i el llegeixin. Prèviament, el professorat de llengua ja havíem presentat les novel·les i les havíem portat a classe perquè els alumnes les poguessin veure, consultar, llegir les primeres pàgines, valorar si aquella era la novel·la que volien llegir…

La nostra idea inicial era que l’alumnat parlés sobre les lectures, que compartís allò que els ha interessat menys o allò que no els ha agradat. Compartir (parlar de) lectures ens va semblar que podia ser una activitat interessant per fomentar el gust per la lectura.

Audio

 

(un cop avaluada l’activitat he desenllaçat els audios de l’alumnat)

Em presento breument ;)

Hola! Em presento breument: Sóc l’Àngels i dono classes de castellà i català als nivells de 3r i 4t d’ESO de l’Institut Pla Marcell (Cardedeu).

Crec que com a profe de llengua no aprofito prou les possibilitats que les noves tecnologies ens donen per treballar la llengua oral.

M’agradaria poder treballar amb més aprofundiment la part oral de les matèries de llengua… i per això estic en aquest procés d’aprenentatge. Tractant de trobar la millor manera de treballar-la!