L’esport

Una de les meves dèries és fer esport, m’agrada, em fa sentir bé , per altra banda tinc una part personal que necessita possar-se reptes i sovint  ho canalitzo  amb l’esport.

Aquí teniu algunes fotos del meu equip de volei, som un equip però sebretot una colla d’amigues, compartim més que entrenaments i partits. A mi no em veureu, ja que les fotos normalment les faig jo, és una bona manera de no sortir, ja que no m’agrada gens.

Us agraden els animals?

L’altre dia, tot llegint els posts de la resta de companyes, vaig veure que a moltes de vosaltres us agrada molt viatjar. Doncs bé, avui us faré una recomanació.
Tot i que és una visita molt maca, va dirigida, sobretot, a aquelles que teniu canalla a casa. Us proposo anar al sud de França, a la reserva africana de Sigean.
Jo vaig ser-hi amb la meva família fa un parell d’anys i em va impressionar. No és un parc zoològic, és una reserva i, per tant, els animals viuen en semillibertat. I realment és així. Els animals més grans viuen en terrenys immensos on poden moure’s i córrer amb total llibertat. De fet, gran part del recorregut s’ha de fer amb cotxe, com si fos un safari.
Jo vaig quedar impactada, és maquíssim, i la meva filla gran més encara.
Us deixo algunes fotos d’alguns dels animals que es poden veure durant la visita. Us ho recomano!

EL NOSTRE CARNAVAL

Una de les festes més divertides i amb més disbauxa de Vilanova i la Geltrú és el seu carnaval.

El carnaval de Vilanova i la Geltrú  és una festa  amb més de 250 anys d’existència i  ha estat declarada festa d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
L’any 1939 es va prohibir la celebració del carnaval a tot l’Estat espanyol, però Vilanova i la Geltrú no va acatar-la i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. Primer els balls de màscares es feien a les societats recratives i culturals, però a la dècada dels cinquanta ja es  surt al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots.

A partir de finals dels cinquanta ja van celebrar-se les Comparses (les guerres de caramels), i el Dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval, ambl’Enterrament de la Sardina i el testament del rei Carnestoltes.

A la dècada dels seixanta s’incorpora a la festa el Dijous Gras, amb la xatonada: xató, truites i empastifada de merenga.

Però és a l’any 1976, uns mesos després de la mort del dictador, quan el nostre carnaval   aconsegueix  el seu màxim esplendor amb la celebració de l’Arrivo, l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó públic i satíric .Després s’hi afegí la Comparsa del Vidalot, el Dimarts de Carnaval i el Moixó Foguer.

Aquí tenim algunes fotografies que il·lustren aquest petit comentari: