El meu poble és, ben segur, un indret molt interessant, preciós, diria jo. Té història, arquitectura, pintura, un paisatge únic, llegendes centenàries i algunes cançons.
He optat per fer-vos un petit resum d’aquesta curiosa feta, no absent de moltes disputes populars que actualment les expliquem com anècdotes divertides. Espero que us agradi.

Hi havia hagut molts intents fracassats des del S XIX per portar el tren a Banyoles i satisfer el creixement del turisme i del comerç, però no es va aconseguir cap aprovació fins en 1910 quan la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya, va decidir sol·licitar la concessió d’allargar la línia de Flaçà a Girona, i construir un ramal fins a Banyoles.
El projecte fou aprovat el 1912, però fins 14 anys més tard no s’acabaria el ramal de Banyoles. L’any 1926 la Campañia de Ferrocarriles Económicos Españoles, començava a fer funcionar la primera línia fèrria de Girona a Banyoles, però exclusivament dedicada al transport de mercaderies.
Dijous 16 de març de 1928, el tre arribava per primera vegada a Banyoles, on hi va funcionar fins a l’any 1956. Era un tren petitó, que corria poc i que tenia dificultats a l’hora de pujar rampes. Certament la lìnia ferria patia d’unes fortes rampes que obligaven a tallar el comboi del carrilet i traslladar, per tandes, des de l’estació del Pont Major de Girona fins el Baixador de la República a Riudellots de la Creu, i continuar, després amb el comboi sencer fins a l’inici de la pendent de l’Estació de Banyoles, on algunes vegades, calia repetir l’operació de desenganxar i reenganxar els vagons.
La tradició popular va batejar aquest tren o tramvia amb el nom familiar de TREN PINXO DE BANYOLES i li van fer aquesta simpàtica cançó.