EL CEL

M’encanta mirar les estrelles. Crec que cada dia i com a mínim una vegada, he mirat el cel per tal de veure alguna estrella i, com no, la Lluna. A més a més, estic segura que molts nens i nenes de totes les parts del món observen el cel de nit:

1. Per mirar la Lluna, la qual causa especial admiració entre els més petits i fins a edats insospitades  😀   Els nens s’interessen per descobrir des de com es mouen les persones a la Lluna, fins a saber per què els astronautes fan servir vestits especials.

La Lluna

2. Per mirar les estrelles i descobrir formes, connectant diverses estrelles com triangles, quadrats, o fins i tot, la forma d’un animal.

L’Ossa Major

A més a més, a través dels contes i els mites podem jugar molt amb aquesta imaginació infantil.

L'Emperador

3. Per mirar els núvols. Segur, que més d’un nen (o adult) ha jugat alguna vegada a veure formes en els diversos núvols que van apareixent al cel mentre… anem de viatge, prenem el Sol…

Els núvols

 

Simplement m’agraden!!!

No sabria dir des de quan, només sé que m’encanten! 

Els dofins són aquells animals que curen només mirar-los!  Són capaços de transmetre alegria, tranquil.litat, pau, llibertat, estimació… i un munt de coses més, totes bones!

Quan era mestra de P-5 vaig fer un projecte amb els meus alumnes. Suposo que quan una cosa t’agrada, contagies aquest entusiasme. No sé si era això o no, però els nens i nenes també estaven estusiasmats. Ells van aprendre moltes coses, jo també. A part d’això, encara em van agradar més.

Ha anat passant el temps i la gent que em coneix sap que els dofins m’encanten. És per això que tothom em regala coses amb dofins. En tinc una bona varietat… Dofins de ceràmica, dofins de fusta, pinces de la roba, un pen drive, una polsera, arracades, un penjoll, unes estovalles, un ambientador, un penjador, una pinça per a posar notes, un imant per a la nevera, la foto de portada de facebook, la foto de gmail, el fons d’escriptori del meu ordinador,  fins i tot… la tapa del wc!!!

La meva foto de portada de facebook

Pen drive. No és el meu, però són iguals!

Obsessió? Cec que no! Simplement… m’agraden!!!

Us volia posar alguna foto de totes aquestes coses que us he dit, però les hauria de fer i ara mateix no tinc temps. Properament potser sí. Queda pendent.

Per cert, ja us he dit que la gent que em coneix em regala coses amb dofins. Doncs ja ho sabeu… qualsevol detall serà ben rebut!!!   😉





Passegem-nos pel bosc!

Aprofitant el pont de Tots Sants, la família da Silva Cuenca vam decidir anar d’excursió al Montseny. Les nenes estaven molt emocionades amb la idea de fer una passejada pel bosc i esperaven trobar esquirols, bolets i castanyes.

Després de mirar, buscar i remenar per internet, la destinació triada va ser Gualba. Vam trobar un parc mediambiental que tenia una ruta que semblava força maca i, sobretot, amb pocs desnivells i apta per a les més petites de casa. El punt més baix del parc tenia una cota de 230 metres i el punt més alt, era a 550 metres sobre el nivell del mar. A més, el temps estimat de duració de l’itinerari no sobrepassava l’hora. En definitiva, ens va semblar molt adaptat a les edats de les nostres nenes.

No feia gaire sol però tampoc no se sentia massa sensació de fred. Vam arribar amb moltes ganes de caminar i veure coses. Vam agafar un fulletó explicatiu i dins del parc hi havia dos itineraris senyalitzats:

  • Itinerari blau: Camí de la Riera. És un camí força pla i sense dificultats que voreja la riera. Porta fins a les fonts de l’arbre, de la molsa, de la granota, dels ocells i del senglar.
  • Itinerari groc: Camí del Mirador del Salt de Gualba. És un camí ample i té pujades continuades amb alguna rampa pronunciada. Arriba fins a les restes del Cremallera de Montserrat, destruït pels incendis de l’any 1994. Darrera les runes de l’antiga estació hi ha un racó de gran bellesa, amb el Monòlit de la Rosa d’Abril. Més amunt, hi ha un tancat amb senglars, animal autòcton del Montseny, i el camí finalitza al Mirador del Salt de Gualba, des d’on es pot gaudir d’una excel·lent vista general del Parc en la qual destaca la cascada, de més de 100 metres.

Com deveu haver intuït, vam triar l’itinerari blau. Vam gaudir d’una passejada molt agradable, amb un bosc i  un paisatge preciós. No vam trobar cap esquirol, però sí un parell de bolets i alguna castanya petita amb el seu pelló.

Bolet desconegut

Castanya dins el pelló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Parc té una zona de picnic magnífica per dinar, amb lavabos públics (molt nets, per cert) i un parc infantil impressionant amb una estructura amb ponts, casetes i tobogan, i dos llits elàstics molt grans on les nostres nenes van xalar moltíssim.

Havent dinat i jugat al parc, vam baixar a la riera i, tot tirant pedretes a l’aigua,vam acabar de fer la sobretaula just abans de tornar cap a casa.

Va ser un dia en família molt especial. Vam gaudir d’uns moments màgics, d’aquells en què no cal fer massa fotos perquè les imatges més importants queden gravades dins els nostres records.

 

La millor opció de lleure!

Cansats d’estar durant tota la setmana anant de casa a la feina i de la feina a casa? Cansats de no poder gaudir d’un sol instant per a nosaltres mateixos? Arriba el cap de setmana, i amb ell una gran oferta de de pel·lícules amb les que passar una estona agradable en bona companyia!

 

Entre les estrenes d’aquesta setmana destaquem:

EL FRAUDE

 

EL LADRÓN DE PALABRAS

JAMES BOND

 

Francisca!

VISCA LA MÚSICA, LA ,LARA, LARALALA

Doncs, si que visca .

Us presento  una  caixa que he  reciclat i que “arrossego”  cada  vegada que faig  música  a les  classes  de P-3 .

"La  caixa màgica"

Els nens  i nenes  estan encantats  quan  han  de despertar   als   titelles   que   dormen   dins   i  ens   presenten  les  noves  cançons.

En   Joan   i  L’ Anna  sempre  estan  a punt  per cantar   i  treure   el  titella  del  saquet  de les  cançons, el  qual  penjarem  a  la  pissarra perquè  tots  i totes  comencem  a cantar  plegats.

 

 

Allò que m’agrada fer!

Hola companyes, una de les coses que m’agrada fer durant el meu temps lliure és llegir una bona novel·la.
Recordu, ja fa uns quants anys, que el primer llibre que em va agradar va ser de l’escriptora Elvira Lindo amb les històries de “MANOLITO GAFOTAS“.

Els llibres els trobava divertits, refrescants i molt entretinguts. Vaig arribar a riure molts amb els seus personatges.

Anys més tard vaig entrar dins el” buummm Harry Potter” de l’escriptora J.K. Rolling  i em vaig fer una fan indiscutibles de les 7  novel·les màgiques.

HARRY POTTER

una vegada superada l’infantesa vaig pasar per l’adolescència i els meus gustos literaris van canviar una mica. Em vaig aficionar a les novel·les de Mercè Rodoreda amb llibres com Mirall Trencat o La Plaça del Diamant.

La plaça del Diamant.

 

Mirall  trencat.Ara que ja estic dins la meva etapa “adulta” he llegit molts altres llibres d’autors com ken Follet, Carlos Ruiz Zafón o Júlia Navarro. A continuació us deixo unes imatges de les novel·les que més m’han agradat d’aquests escriptors i escriptora.

Alto riesgo, Ken Follet

La sombra del viento

Digue'm qui sóc

 

 

 

 

 

 

 

Per acabar l’article només dir-vos que les últimes novel·les que he llegit son les “Cinquanta hombres d’en Grey” , una trilogia eròtica que jo considero que és molt entretinguda i gairebé adictiva. La recomano companyes  😉 !!!!!!!

Cincuenta sombras de Grey

HOLA!

Estic  fent el primer article.

Aquí  va  alguna  cosa  sobre el que m’agrada.

M’agraden molt els  trencaclosques, bé això que es coneix per puzles, aquesta paraula  és un prestam de l’anglès , però  a mi m’agrada més la paraula catalana, perquè  ben bé  es tracta  d’això,  de fer servir  el “coco”   o  la  “closca”.

Les meves  altres aficions són viatjar i llegir. I a qui no li agrada viatjar , direu. Descobrir paisatges, colors , gents, ambients  i ritmes diferents  és enriquidor i sublim. Però  m’he de  conformar  en  viatjar  menys del que voldria . I  llavors,  llegeixo. Llegeixo  molt  perquè  és  una altra forma de viatjar, en el  temps   i  en l’espai. L’últim  llibre   que  he  llegit és   ” El  sanador  de caballos”  escrit per Gonzalo Giner  és una  novel.la històrica  centrada en l’edat mitjana i en l’època  de l’ Al -Andalus, el protagonista  és un veterinari. És  un llibre  que enganxa  té  acció, ritme , emoció . Et  fa  emocionar-te  i estimar  els  cavalls, cosa  que a mi  no m’havia  dit  gran cosa fins  ara  realment.

Finalment  m’agrada  molt  el detall,  per això  em xifla  la grafologia  i  fer  mitja  i ganxet .Aquestes  aficions  les tinc una  mica olvidades però.

Bé  amb tot això  com ja sabeu   o  no, sóc la Rosa  Fo.

 

PASTÍS D’AMETLLES

Encara que sigui temps de panellets, tindre la recepta d’un altre postre on l’ingredient

principal són les ametlles, és tenir una altra opció per sorprendre a la família o amics.

Ingredients:

  • 4 ous
  • 250 g d’ametlles moltes.
  • 200 g de sucre.
  • 1 culleradeta de canyella en pols.
  • suc d’una taronja.
  • Una dossis d’ilusió i alegría.

Preparació:

Amb el minipiper bat els ous i després li afegeixes el sucre. Quan està ben desfet,

deixes la minipimer, ja no la utilitzaràs més, i li agregues l’ametlla, el suc de taronja i

la canyella, ho remenes amb una cullera.

Quan està la barreja ben feta la poses amb un motlle al forn a 180º durant 30 o 35 minuts

Abans de treure-la sempre la punxo amb un pal de pinxito de fusta per saber si està

cuita.

Quan està freda la desmotllo i la guarneixo amb xocolata negra desfeta al bany maría,

si no us agrada la xocolata li podeu posar sucre glace.

I “voulois” ja teniu un postre boníssim, fàcil de fer i sorprendreu a tothom qui probi

aquest suculent pastís d’ametlles.

 

Ah! no us oblideu de lo més important fer-ho amb amor.

Ja em contareu com us ha anat!

Natàlia no sé si tu ho podràs menjar, però pots substituir el sucre per fructosa o estevia

i guarnir-lo amb ametlles.

 

Petons

 

 

 

EM FA MOLTA IL·LUSIÓ!!!

En aquest moment, m’interessa acabar aquest article que em porta de corcoll i no recordar-me més de tu!

No us explicaré el que més m’interessa , si no el que més il·lusió em faria. I això és VIATJAR!

Fiord

Sempre m’ha fascinat viatjar, m’agrada conèixer llocs nous i sobretot conviure amb la gent ;conèixer els seus costums, els seus menjars, com es diverteixen, en que treballen….

On voldria anar? Doncs a Noruega fins al Cap Nord per a veure el Sol de mitjanit

 

Les societats nòrdiques  són molt diferents a nosaltres en tots els aspectes i això és un ingredient més per tenir moltes ganes de conèixer-ho. Tot això sense menysprear els meravellosos paisatges de l’extrem nord d’Europa, més enllà del Cercle Polar . M’agradaria molt  navegar de sud a nord per tota la costa Noruega. Visitar les ciutats de Oslo, Bergen,i Trondheim, recórrer els arxipèlags de  illes Vesteralen i Lofoten, acostar-me a la glacera de Briksdal, gaudir del paisatge de dels fiords de Geirangen, Aurland i Sogne, travessar el Cercle Polard, passejar pels pobles més septentrionals del planeta dominats per les aigües gèlides de l’Oceà Àrtic fins a les grans roques del Cap Nord.

 

Pol Nord

Em sembla que ja puc començar a estalviar, o potser em tocarà la loteria? Més val que comenci a comprar números.

 

PER FI!!!!!!

Bon dia a tothom!

Per fi he aconseguit poder entrar a formar part d’aquest blocs, he suat una mica …

Vaig a fer els deures, he de dir que estic una mica endarrerida respecte a la qüestió

però he tingut problemes amb el meu correu electrònic, per què?, no ho sé.

Com totes ja sabeu aquest any he fet el salt a cicle inicial, tota una aventura

meravellosa, no té res a veure amb el cicle superior, no hi ha canvis hormonals,

la mestra és una figura molt important, s’entusiasment per qualsevol cosa, són molt

agraïts … això em permet viure aquesta experiència amb molta felicitat. També cal

dir que arribo a casa físicament feta pols i quan em poso al llit em llevo del mateix

costat. Voldría afegir que també he estat molt feliç durant molts anys amb els alumnes

grans, però havía arribat el moment de fer un gir important amb la meva tasca

 

 

de mestra.

Petons

Maria Dolors