Category Archives: escola

EL NOSTRE CARNAVAL

Una de les festes més divertides i amb més disbauxa de Vilanova i la Geltrú és el seu carnaval.

El carnaval de Vilanova i la Geltrú  és una festa  amb més de 250 anys d’existència i  ha estat declarada festa d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
L’any 1939 es va prohibir la celebració del carnaval a tot l’Estat espanyol, però Vilanova i la Geltrú no va acatar-la i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. Primer els balls de màscares es feien a les societats recratives i culturals, però a la dècada dels cinquanta ja es  surt al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots.

A partir de finals dels cinquanta ja van celebrar-se les Comparses (les guerres de caramels), i el Dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval, ambl’Enterrament de la Sardina i el testament del rei Carnestoltes.

A la dècada dels seixanta s’incorpora a la festa el Dijous Gras, amb la xatonada: xató, truites i empastifada de merenga.

Però és a l’any 1976, uns mesos després de la mort del dictador, quan el nostre carnaval   aconsegueix  el seu màxim esplendor amb la celebració de l’Arrivo, l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó públic i satíric .Després s’hi afegí la Comparsa del Vidalot, el Dimarts de Carnaval i el Moixó Foguer.

Aquí tenim algunes fotografies que il·lustren aquest petit comentari:

Una de dibuixos!

Sabeu què?

L’animal que més m’agrada és el Koala. La influència d’uns dibuixos animats (“Mofli, el último koala”) va fer que, des de ben petita, m’encantessin els koales  😆

Aquí us deixo una mostra de diferents dibuixos animats que em porten bons records de la meva etapa més infantil!

 

COLÒNIES-ESCOLA-SOCIETAT

Les colònies  han estat i són encara una motivació per a infants i joves, pel valor que tenen i pel fet educatiu intrínsec que comporten. Tenen un efecte catalitzador, fan que passin “coses”, sentiments, sensacions i emocions. Aprofitar aquests moments per educar als infants i joves i fer-los créixer com a persones i com a ciutadans és un gran repte , que s’hauria de posar en més valor.
Les colònies no individualitzen, eviten l’aïllament, eviten la marginació, són activitats inclusives que ens ajuden en la nostra socialització. Les sortides estan pensades per a fer-se en grup, en un espai diferent al quotidià i on la diversitat d’edats i la repartició de tasques ens fa ser protagonistes i actors de cada activitat i de cada minut. Cal passar-ho bé, però cal també escombrar o netejar la taula i fer-se el llit,… Cal ser responsable del teu propi temps.

Diversió

Les famílies en aquests moments tenen moltes dificultats econòmiques creixents, que impossibiliten que els infants i joves puguin gaudir d’experiències de colònies. Malgrat tot, moltes d’elles fan l’esforç perquè entreveuen el potencial educatiu de les colònies.
Des de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure l’Educació i la Cultura (ACELLEC), s’ha alertat que en colònies escolars, la contenció de la despesa familiar i les retallades al sistema educatiu, han reduït les reserves en un 20%. Per això, l’ACELLEC demana que es ”protegeixin” les estades, pel gran ”valor afegit”que aporten al sistema educatiu.
Ara més que mai, cal posar els recursos necessaris per facilitar l’accés a les colònies, línies d’ajuts, campanyes de finançament, recerca de recursos, combinat amb la imaginació en el moment de dissenyar, de generar colònies eficients, colònies que ensenyin a viure amb menys.
Les sortides i colònies possibilitant als nens i joves a anar coneixent  una bona part del nostre país. Amb els més petits és recomanable quedar-se a la pròpia comarca o a alguna zona propera, intentar evitar llargs viatges en autocar. Com més gran siguin els participants més podrem obrir el radi d’acció, sortint de les comarques que tenim més a la vora i visitant paratges més diversos, movent-nos del mar a la muntanya i de la muntanya al mar.

Descoberta de l'entorn

esport

Aquesta activitat genera ciutadans amb esperit crític, sensibles a les problemàtiques dels altres, solidaris, compromesos i respectuosos amb el medi ambient.
A les mans i en el bon fer de les entitats, les escoles, les administracions, les empreses i les famílies està el que aquest fet, tant nostre i tant identificat com a potencial educatiu, no es perdi.

EL CEL

M’encanta mirar les estrelles. Crec que cada dia i com a mínim una vegada, he mirat el cel per tal de veure alguna estrella i, com no, la Lluna. A més a més, estic segura que molts nens i nenes de totes les parts del món observen el cel de nit:

1. Per mirar la Lluna, la qual causa especial admiració entre els més petits i fins a edats insospitades  😀   Els nens s’interessen per descobrir des de com es mouen les persones a la Lluna, fins a saber per què els astronautes fan servir vestits especials.

La Lluna

2. Per mirar les estrelles i descobrir formes, connectant diverses estrelles com triangles, quadrats, o fins i tot, la forma d’un animal.

L’Ossa Major

A més a més, a través dels contes i els mites podem jugar molt amb aquesta imaginació infantil.

L'Emperador

3. Per mirar els núvols. Segur, que més d’un nen (o adult) ha jugat alguna vegada a veure formes en els diversos núvols que van apareixent al cel mentre… anem de viatge, prenem el Sol…

Els núvols

 

Simplement m’agraden!!!

No sabria dir des de quan, només sé que m’encanten! 

Els dofins són aquells animals que curen només mirar-los!  Són capaços de transmetre alegria, tranquil.litat, pau, llibertat, estimació… i un munt de coses més, totes bones!

Quan era mestra de P-5 vaig fer un projecte amb els meus alumnes. Suposo que quan una cosa t’agrada, contagies aquest entusiasme. No sé si era això o no, però els nens i nenes també estaven estusiasmats. Ells van aprendre moltes coses, jo també. A part d’això, encara em van agradar més.

Ha anat passant el temps i la gent que em coneix sap que els dofins m’encanten. És per això que tothom em regala coses amb dofins. En tinc una bona varietat… Dofins de ceràmica, dofins de fusta, pinces de la roba, un pen drive, una polsera, arracades, un penjoll, unes estovalles, un ambientador, un penjador, una pinça per a posar notes, un imant per a la nevera, la foto de portada de facebook, la foto de gmail, el fons d’escriptori del meu ordinador,  fins i tot… la tapa del wc!!!

La meva foto de portada de facebook

Pen drive. No és el meu, però són iguals!

Obsessió? Cec que no! Simplement… m’agraden!!!

Us volia posar alguna foto de totes aquestes coses que us he dit, però les hauria de fer i ara mateix no tinc temps. Properament potser sí. Queda pendent.

Per cert, ja us he dit que la gent que em coneix em regala coses amb dofins. Doncs ja ho sabeu… qualsevol detall serà ben rebut!!!   😉