Category Archives: cicle mitjà

LA TARDOR

Aquest curs, hem fet els de cicle mitjà una decoració molt bonica.

Després d’haber escollit unes poesies, els nostres alumnes han fet dibuixos sobre paper d’embalar representant-les gràficament.!!!!!

S’HO VAN PASSAR MOLT BÉ !

 

[slideshare id=15350780&doc=poesiestardor-121126070204-phpapp01&type=d]

EL TREN PINXO DE BANYOLES

El meu poble és, ben segur, un indret molt interessant, preciós, diria jo. Té història, arquitectura, pintura, un paisatge únic, llegendes centenàries i algunes cançons.
He optat per fer-vos un petit resum d’aquesta curiosa feta, no absent de moltes disputes populars que actualment les expliquem com anècdotes divertides. Espero que us agradi.

Hi havia hagut molts intents fracassats des del S XIX per portar el tren a Banyoles i satisfer el creixement del turisme i del comerç, però no es va aconseguir cap aprovació fins en 1910 quan la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya, va decidir sol·licitar la concessió d’allargar la línia de Flaçà a Girona, i construir un ramal fins a Banyoles.
El projecte fou aprovat el 1912, però fins 14 anys més tard no s’acabaria el ramal de Banyoles. L’any 1926 la Campañia de Ferrocarriles Económicos Españoles, començava a fer funcionar la primera línia fèrria de Girona a Banyoles, però exclusivament dedicada al transport de mercaderies.
Dijous 16 de març de 1928, el tre arribava per primera vegada a Banyoles, on hi va funcionar fins a l’any 1956. Era un tren petitó, que corria poc i que tenia dificultats a l’hora de pujar rampes. Certament la lìnia ferria patia d’unes fortes rampes que obligaven a tallar el comboi del carrilet i traslladar, per tandes, des de l’estació del Pont Major de Girona fins el Baixador de la República a Riudellots de la Creu, i continuar, després amb el comboi sencer fins a l’inici de la pendent de l’Estació de Banyoles, on algunes vegades, calia repetir l’operació de desenganxar i reenganxar els vagons.
La tradició popular va batejar aquest tren o tramvia amb el nom familiar de TREN PINXO DE BANYOLES i li van fer aquesta simpàtica cançó.

 

 

Simplement m’agraden!!!

No sabria dir des de quan, només sé que m’encanten! 

Els dofins són aquells animals que curen només mirar-los!  Són capaços de transmetre alegria, tranquil.litat, pau, llibertat, estimació… i un munt de coses més, totes bones!

Quan era mestra de P-5 vaig fer un projecte amb els meus alumnes. Suposo que quan una cosa t’agrada, contagies aquest entusiasme. No sé si era això o no, però els nens i nenes també estaven estusiasmats. Ells van aprendre moltes coses, jo també. A part d’això, encara em van agradar més.

Ha anat passant el temps i la gent que em coneix sap que els dofins m’encanten. És per això que tothom em regala coses amb dofins. En tinc una bona varietat… Dofins de ceràmica, dofins de fusta, pinces de la roba, un pen drive, una polsera, arracades, un penjoll, unes estovalles, un ambientador, un penjador, una pinça per a posar notes, un imant per a la nevera, la foto de portada de facebook, la foto de gmail, el fons d’escriptori del meu ordinador,  fins i tot… la tapa del wc!!!

La meva foto de portada de facebook

Pen drive. No és el meu, però són iguals!

Obsessió? Cec que no! Simplement… m’agraden!!!

Us volia posar alguna foto de totes aquestes coses que us he dit, però les hauria de fer i ara mateix no tinc temps. Properament potser sí. Queda pendent.

Per cert, ja us he dit que la gent que em coneix em regala coses amb dofins. Doncs ja ho sabeu… qualsevol detall serà ben rebut!!!   😉





EM FA MOLTA IL·LUSIÓ!!!

En aquest moment, m’interessa acabar aquest article que em porta de corcoll i no recordar-me més de tu!

No us explicaré el que més m’interessa , si no el que més il·lusió em faria. I això és VIATJAR!

Fiord

Sempre m’ha fascinat viatjar, m’agrada conèixer llocs nous i sobretot conviure amb la gent ;conèixer els seus costums, els seus menjars, com es diverteixen, en que treballen….

On voldria anar? Doncs a Noruega fins al Cap Nord per a veure el Sol de mitjanit

 

Les societats nòrdiques  són molt diferents a nosaltres en tots els aspectes i això és un ingredient més per tenir moltes ganes de conèixer-ho. Tot això sense menysprear els meravellosos paisatges de l’extrem nord d’Europa, més enllà del Cercle Polar . M’agradaria molt  navegar de sud a nord per tota la costa Noruega. Visitar les ciutats de Oslo, Bergen,i Trondheim, recórrer els arxipèlags de  illes Vesteralen i Lofoten, acostar-me a la glacera de Briksdal, gaudir del paisatge de dels fiords de Geirangen, Aurland i Sogne, travessar el Cercle Polard, passejar pels pobles més septentrionals del planeta dominats per les aigües gèlides de l’Oceà Àrtic fins a les grans roques del Cap Nord.

 

Pol Nord

Em sembla que ja puc començar a estalviar, o potser em tocarà la loteria? Més val que comenci a comprar números.

 

LES CARBASSES, UNA TRADICIÓ A CATALUNYA

Buidar carbasses era ja tadició a la Catalunya medieval

Buidar carbasses i posar una espelma a dins era ja tadició a la Catalunya medieval

Si us digués  que el fet de buidar una carbassa per posar-hi una espelma a dins és una tradició que no és dels Estats Units, que és molt més antiga del que us imagineu, i que prové del vell continent? I si us digués també que aquesta tradició ja es feia a Catalunya molts anys abans de que arribés a casa nostra el Halloween? Doncs és ben veritat.

Tot bé d’una antiga tradició celta en la que es  commemorava:

  1. La  transició d’un any a l’altre
  2. L’ obertura a l’altre món, al món dels difunts.                                                                

       Enunprincipi era costum en aquesta festa buidar naps i posteriorment carbasses,  per tal de posar-hi espelmes en el seu interior que recordaven els esperits dels familiars morts                                                                                                                                                    

 A la Catalunya medieval hi havia el costum de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, amb la finalitat de fer por. Aquesta pràctica s’havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d’Osona, on encara es fa, i també a les comarques de la franja de ponent.

Antigament era molt extés a les àrees rurals, buidar carbasses i exposar-les durant les nits properes al dia de Tot Sants, amb espelmes a dins, als marges dels camins, i dins i fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents.

Paqui