Hola companyes!
Per tal de poder organitzar la festa, la comissió de carnaval necessita saber una sèrie de coses. Si us plau, feu-nos arribar aquest qüestionari abans de dimecres.
Cliqueu aquí.
La comissió.
Hola companyes!
Per tal de poder organitzar la festa, la comissió de carnaval necessita saber una sèrie de coses. Si us plau, feu-nos arribar aquest qüestionari abans de dimecres.
Cliqueu aquí.
La comissió.
Bona tarda a tothom, el meu nom és prou conegut i utilitzat en moltes llengües. sembla que el seu origen és incert, diuen que és diminutiu “d’amada”, però el cert és que pertany a la tradició cristiana, i també es diu que prové de l’hebreu Míriam.
Hi ha moltes cançons del meu nom. He buscat una no tan coneguda, però que sona molt bé. Espero que us agradi .És el grup Blondie.
Una de les festes més divertides i amb més disbauxa de Vilanova i la Geltrú és el seu carnaval.
El carnaval de Vilanova i la Geltrú és una festa amb més de 250 anys d’existència i ha estat declarada festa d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
L’any 1939 es va prohibir la celebració del carnaval a tot l’Estat espanyol, però Vilanova i la Geltrú no va acatar-la i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. Primer els balls de màscares es feien a les societats recratives i culturals, però a la dècada dels cinquanta ja es surt al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots.
A partir de finals dels cinquanta ja van celebrar-se les Comparses (les guerres de caramels), i el Dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval, ambl’Enterrament de la Sardina i el testament del rei Carnestoltes.
A la dècada dels seixanta s’incorpora a la festa el Dijous Gras, amb la xatonada: xató, truites i empastifada de merenga.
Però és a l’any 1976, uns mesos després de la mort del dictador, quan el nostre carnaval aconsegueix el seu màxim esplendor amb la celebració de l’Arrivo, l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó públic i satíric .Després s’hi afegí la Comparsa del Vidalot, el Dimarts de Carnaval i el Moixó Foguer.
Aquí tenim algunes fotografies que il·lustren aquest petit comentari: