Buidar carbasses i posar una espelma a dins era ja tadició a la Catalunya medieval
Si us digués que el fet de buidar una carbassa per posar-hi una espelma a dins és una tradició que no és dels Estats Units, que és molt més antiga del que us imagineu, i que prové del vell continent? I si us digués també que aquesta tradició ja es feia a Catalunya molts anys abans de que arribés a casa nostra el Halloween? Doncs és ben veritat.
Tot bé d’una antiga tradició celta en la que es commemorava:
- La transició d’un any a l’altre
-
L’ obertura a l’altre món, al món dels difunts.
Enunprincipi era costum en aquesta festa buidar naps i posteriorment carbasses, per tal de posar-hi espelmes en el seu interior que recordaven els esperits dels familiars morts
A la Catalunya medieval hi havia el costum de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, amb la finalitat de fer por. Aquesta pràctica s’havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d’Osona, on encara es fa, i també a les comarques de la franja de ponent.
Antigament era molt extés a les àrees rurals, buidar carbasses i exposar-les durant les nits properes al dia de Tot Sants, amb espelmes a dins, als marges dels camins, i dins i fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents.
No ho sabia. Em sembla molt curiós i interessant!
Caldria puntualitzar que la decoració que es feia o era la de les cares que es veu ara…
M’agradaria saber si això és una tradició pagana, jueva… és que estic buscant les arrels de la família i sé que la meva besàvia, de la colònia rosal (Puig-reig) ho feia.
Merci.
Ariadna.
Què ha de ser això ben veritat, si la carbassa es proceden d’Amèrica. Era un costum estès per moltes parts d’Europa, i es buidaven naps. És d’orígen pagà però cristianitzat posteriorment. Abans d’escriure alguna cosa cal verificar la informació siusplau, que després s’estenen mites.
Aquí el típic text americà antic on mencionen carabasses… « Jonàs era en efecte, del nombre dels Missatgers. Quan s’enfugí cap al vaixell curull, prengué part a la rifa que el designà per a ésser llançat (a la mar). El peix l’engolí quan era blasmable. Si no havia estat entre els qui glorifiquen Al·là, hauria romàs al seu ventre fins al dia que serem ressuscitats. El llançàrem sobre la terra nua, indisposat que era. I férem créixer damunt seu un plant de carabassa, » (Alcorà, 37 : 139-146)..॥॥