Si vas a fer un tomb pels voltants del poble, trobaràs essencialment terres de conreu on hi predominen els avellaners i les oliveres, i boscos de pins, roures i alzines. Antigament s’hi conreava la vinya, però la fil·loxera acabà amb ella i actualment només es troben petites plantacions de vinya.
L’avellana, en canvi, continuà essent abundant, però la introducció de fruits secs de països com ara Turquia provocà una caiguda del preu que va acabar amb el cultiu entès com a modus vivendi. Els pagesos s’han anat fent grans, i continuen treballant el tros essencialment per a l’autoabastiment. La vall, els barrans, les fortes pendents van configurar unes terres agrícoles fetes a base de marges de pedra aprofitant petites superfícies. Avui en dia és difícil imaginar tot el treball manual que devia suposar l’elevació d’aquests murs, que encara es conserven per tot arreu i són d’una gran bellesa.
També és terra de figueres. Que fàcil és, punxar-se amb un esbarzer, mentre mires d’arreplegar algunes figues!
Les cireretes d’arboç constituexen un altre alicient del camí, que també podem aprofitar per a recollir plantes aromàtiques, que es desenvolupen molt bé en aquest clima, com ara la farigola, el romaní, l’espígol, el fonoll…
Cap a la primavera, a banda que tot el camp esclata en mil colors i els marges es mengen els camins inundant-los de tota mena de flors i aromes, tothom volta pels camins, i fins i tot pels marges de les carreteres, buscant espàrrecs. Hi ha qui hi té la mà trencada i torna a casa amb uns bons poms.
Què podríem dir dels bolets? Sabem que és terra de rovellons, pinetells, ceps, rossinyols, pets de llop…però els vilatans tenen el secret ben guardat i no és fàcil, per a mans inexpertes, trobar el lloc adequat al moment just. O no l’encertes, o arribes tard. Se sap de vilatans que surten cap a les sis de la matinada “a passejar el gos” i tornen amb el cistell ben ple…
