Els voltants del poble ens ofereixen un munt de possibilitats per gaudir d’una bona excursió. Podem arribar-nos fins al Coll de la Teixeta,  a Colldejou, o a Vilanova d’Escornalbou i animar-nos a arribar fins a la Mola.

La Font Vella, restaurada aquest estiu,  es troba al costat del poble, i és un racó frondós i ombrívol on el temps s’atura i esdevé un marc ideal per a la lectura.

El Castell d’Escornalbou, del qual L’Argentera en forma part de la baronia, juntament amb Vilanova d’Escornalbou, Duesaigües i Riudecanyes. El castell d’Escornalbou possiblement tingui el seu origen en l’època islàmica, tot i que Eduard Toda, conegut egiptòleg que va comprar i restaurar el castell, el feia romà. El nom és una derivació del llatí “Cornu Bovis” (el corn del bou…). L’indret era també conegut amb el topònim “Saloquia” que en àrab significa “torre de guaita”. Les vistes des del castell abarquen els pobles de la baronia, les serralades dels voltants, i s’estenen màgicament fins a Cambrils, Reus i Tarragona. 

Són molts els indrets i pobles que hi ha a prop de l’Argentera que tenen un interès especial, ja sigui pels seus edificis, les seves runes, els seus paisatges, els seus productes, les seves tradicions…

Nostra Senyora de la Roca es troba ben a prop de l’Argentera. Com el seu nom indica, la verge és dalt d’unes roques i la vista des d’allí és esplèndida. S’hi pot anar fàcilment a peu des de Montbrió del Camp.

L’Albarca és un municipi de Cornudella de Montsant, al Priorat, que està pràcticament abandonat i que val molt la pena visitar.

Siurana és un altre poble del municipi de Cornudella de Montsant, al Priorat, que està situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana. La població era de 41 habitants al cens del 2005. El castell de Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya.

Prades, la “Cerdanya del Baix Camp”, un poble també conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. Està situat a 950m i el seu clima atlàntic l’ha convertit en un important lloc d’estiueig. Són famoses les seves patates.

I des de Prades ens podem arribar a Farena, un poblet de pessebre situat al municipi de Mont-ral, a la comarca de l’Alt Camp, a prop de La Riba. El tram de carretera entre la Riba i Farena és un paratge natural molt destacat per la seva flora. Actualment el poble es troba força deshabitat, especialment a l’hivern. A l’estiu, en canvi, es converteix en un poble plenament turístic, amb cases molt ben rehabilitades. Es troba a les muntanyes de Prades, a una altitud d’uns 610 metres. El nucli urbà presenta el desnivell característic d’un poblet de muntanya, amb pujades i baixades força notables, i no s’hi pot accedir amb cotxe. El principal monument d’interès històric és l’església romànica de Sant Andreu, del segle XII.

Pratdip és un municipi del Baix Camp  situat al vessant sud-oriental de la serra de Llaberia. Segons la veu popular, antigament les terres del voltant del poble eren habitades per una estranya mena d’animals anomenats “dips” ( que és d´on ve el nom del poble). Sembla ser que eren una variant vampírica del gos. Es troben representats al retaule de Santa Marina i a l’escut del poble. Sobre aquesta llegenda vampírica dels dips, en Joan Perucho va escriure la seva novel·la “Les històries naturals”. Es poden visitar les restes del castell encimbellat damunt del poble. Es conserven també restes de les muralles, algunes dins les cases, i també restes de les torres.

Tivissa és un municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre, situat a la part oriental d’aquesta i al límit amb el Baix Camp. Entre el patrimoni històric destaquen les ruïnes del poblat ibèric del Castellet de Banyoles, un dels més importants de Catalunya, declarat Monument Històrico-Artístic l’any 1978, que encara és en excavació i estudi.

Santes Creus és la capital del municipi d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp. Està situat a la riba esquerra del Gaià, al voltant del monestir de Santes Creus, una de les joies de l’art cistercenc a Catalunya. Creat el 1843 a les antigues dependències del monestir, el poble comprèn diversos llocs d’interès relacionats amb l’edifici monàstic, com el pont de pedra fet construir el 1549 per l’’abat Valls, la creu de terme gòtica del segle XIV, la petita església barroca de Santa Llúcia, de mitjan segle XVIII, o l’antic celler cooperatiu modernista. Seguint el carrer principal, que porta al monestir, al desviament d’on surt la carretera d’Aiguamúrcia, hi ha la coneguda albereda de Santes Creus, única com a bosc de ribera de tot Catalunya, declarada espai d’interès natural per la Generalitat.