Author Archives: pbatall1

Bon estiu

Estiu

Rodes, pedals de bici, peus, patins, xancletes, olor de suor, de pols, de sol.

Tramuntana, silenci, horitzons blaus, verds, grocs, violetes, ataronjats.

Cards, atzavares, ginestes, espígol, pins. I pinyons a terra. Mig oberts.

Alba, matí, migdia, tarda, vespre, nit. La llum camaleonitza les hores.

Mosques, mosquits, marietes, cigales, abelles, cuques de llum, dragons.

Dolç de síndria, salat d’anxova, amarg de bitter, àcid de caipiriña amb llima.

Imatges sense paraules, plenes de sentit, i efímeres.

Marina Antúnez

Jornada esportiva…

Enguany hem fet una jornada esportiva una mica diferent. De bon matí vam fer el camí verd d’Esparreguera per anar a la piscina municipal. Allà ens hem fet una bona remullada ben oportuna degut a la calorada  que feia. A la tarda hi havien diverses activitats preparades a l’Escola que van finalitzat amb un gelat boníssim…!

En Jordi Alcaraz, Jordi Larroch ens respon…

Hola nois i noies de la classe del Vampir. Hola Patrici.

Primer de tot, moltes gràcies per la vostra dedicació i reflexions sobre l’obra “EL CAMINO” , son fantàstiques.

Em semblen totes perfectes i meravelloses, realment admirable la vostra capacitat de reflexió sobre un obra “no verbal”. Ja sabeu que les interpretacions son sempre bones perquè no hi ha una manera de veure les obres d’art.

Aquesta exposició titulada (RECREO) és un joc d’imatges i paraules, “recreo” prové tant de creació, com creença, com de l’hora del patí o com de recreació.

Han sigut un conjunt d’obres que parteixen d’un homenatge que vaig voler fer a un amic que va patir una greu malaltia on va oblidar la capacitat de parlar i de caminar i amb molt d’esforç i amor va aconseguir sortir endavant; es va recrear, va tornar a néixer.

Partint de la imatge que vaig preparar per ell, van aparèixer la resta d’imatges amb un

denominador comú d’experiències vitals.

M’ha fet especial il·lusió el vostre treball amb “EL CAMINO” per això que us explico ara:

El tronc realment es un portallapis, era del pare de la Idoia, la meva dona, i el guardem amb molt d’amor.

El seu pare va morir quan ella tenia 8 anys i dins del portallapis guardàvem les primeres ecografies dels nostres fills i altres objectes amb un sentiment de protecció i sort del seu pare cap a nosaltres.

Si us fixeu, el tronc està tallat, per tant no té vida, però i alhora està donant vida a un altre objecte de fusta. Quan vaig fer la imatge tots aquests objectes que us he anomenat, ecografies etc.. estaven dins el portallapis.

La baldufa vaig tenir que buscar una de ben petita, per aconseguir la proporció exacte amb el tronc així que vaig trobar un clauer de la mida perfecte per la imatge.

La meva mare té una tenda de caramels a Sant Feliu de Codines anomenada “La Baldufa”, a mi al poble em deien Jordi “el de la Baldufa”.

Amb tot això el que us vull dir és que quan feu un obra poseu tota l’ànima i tots els sentiments possibles perquè l’art tracte d’això, de sentiments, de transmetre, i vosaltres sabeu de tot això.

Una abraçada gran per tots i totes.

Jordi

 

Pensem sobre l’obra “El camí” de Jordi Larroch

Jo crec que representa, que sempre fem el mateix i mai ens cansem. Sempre girem entorn del mateix, mai canviarem de camí, mai ens arriscarem a canviar i caure’ns. Som baldufes, no parem de fer el mateix.

Marina (11 anys)

La vida és llarga, molt llarga, però és ràpida si la gaudeixes. Els segons passen, els minuts passen, les hores passen, els dies passen, els mesos passen, els anys passen, les vides passen, ràpid.

“La vida passa ràpid quan la gaudeixes, la vida passa lenta quan l’evites”.

Laia (11 anys)

A mi em fa pensar en un poema objecte que vam fer unes persones i jo, el vam fer col·locant especialment unes baldufes, es deia “Els pensaments”.

En el fons m’ha agradat molt.

Jo crec que volia dir que a l’hora del pati ens ho passem bé i que volem aturar el temps per seguir jugant.

Ona A. (11anys)

Sí, sé que quan el temps es fa curt és quan t’ho passes molt bé, quan menys ho vols. Quan és l’hora del pati sempre se’t fa curt. Tot el temps que visquem se’ns hauria de fer curt.

Maria (11 anys)

A mi m’ha agradat molt aquest poema, té molt mèrit. Jo penso que és una baldufa que representa el món i els anys són les galàxies. Cada any pot posar coses diferents. M’ha agradat molt. La Terra podria representar un planeta i els anys dels arbres són com les galàxies. Quan es mou canvia tot.

Lucía (11anys)

El poema és molt interessant per fer-te pensar i està fet amb molta imaginació. Jo l’hagués titulat “els pensaments” però el nom que té ja està bé.

Yoel(11anys)

El món no gira entorn teu, els altres tampoc. Tu ets l’únic que depens del ”JO”.

Les línies del tronc són els anys i per allà tu passes fent un camí, sabent que acabaràs igual que vas començar.

Nil (11 anys)

Jo crec que insinua que un camí no material el pot fer una baldufa seguint les ratlles que compten l’edat de l’arbre, I això vol dir que els camins immaterials els pot fer tothom. Podem tirar endavant, ser curiosos…

Àlex(12 anys)

La baldufa explica la teva expressivitat. És el moment que la baldufa acaba la seva ruta.

Marc B. (11anys)

Crec que és la vida i que és com una baldufa. Roda molt ràpid, bada en alguns moments i hi ha vegades que cau abans d’hora.

Oriol (11anys)

El poema em sembla em sembla una obra d’art que fa pensar molt. Fa pensar en quan tires la baldufa a la taula. En aquest cas és un tronc. Una taula pot estar feta també amb fusta .

Marc P. (11anys)

Jo crec que el temps passa molt ràpid quan no ho vols. En canvi quan vols passa molt lent i s’ha de gaudir.

És un poema visual molt reflexiu. Fa pensar molt. Crec que es refereix a que has de gaudir el moment. No t’has de quedar en un racó amargat veient gaudir als altres mentre et poses fet una fúria.

Queralt(11anys)

Jo crec que és perquè la baldufa simbolitza la vida , les voltes que dóna simbolitzen un any i així contínuament fins el final.

Aran (11anys)

Les línies dels arbres són com els segles i la baldufa quan gira és com l’infinit. Mai s’acaba.

Clàudia (12 anys )

Penso que és com el món. Cada cop que va girant més a poc a poc gràcies a la contaminació. Quan la baldufa arriba al mig de l’arbre el món es pararà i no existirà.

Carlota (12anys)

Les línies del tronc semblen fetes per la baldufa  com si mai parés de rodar. És com si la baldufa donés vida al tronc. Semblen els anys de vida de l’arbre.

Roger (11 anys)

A l’hora del pati tothom està lliure com la baldufa. Tot i que tens uns límits i pots caure estàs lliure. Comparo quest poema visual amb el moment que jo faig una dansa. Em sento igualment lliure com la baldufa.

Emma (12 anys)

Representa una baldufa que gira per les ratlles del tronc. Com que el tronc és rodó es fa etern i mai acaba, oi? Ho compararia amb la vida en el sentit de les paraules. N’hi ha tantes que mai s’acaben. Sense paraules no podríem fer res ni tan sols pensar.

Ona F. (11anys)

M’ha recordat les diferents variacions de camins que fem habitualment moltes vegades. Un dia en fas un i un  dia en fas un altre. M’ha recordat que sempre donem voltes pekl món però que per més camins que trobis sempre pots tornar al lloc d’origen.

Pau H. (12 anys)

Sempre passa el mateix. Quan estàs perfecte i t’ho estàs passant molt bé el temps passa molt ràpid i quan no saps què fer aquelles tardes avorrides et passen com anys eterns i no saps què fer.

Josep (11anys)

Jo penso que aquest poema visual vol, dir que la baldufa no para de girar sobre el tronc i tu no pots parar de tirar endavant i no pots tirar la tovallola.

Enric (11 anys)

Em sembla molt bona idea aquest poema objecte perquè així mai hem de deixar perdre els nostres somnis tal com la baldufa mai es para.

Pau M. (12 anys)

M’ha agradat el poema objecte perquè fa pensar molt. EM fa pensar en l’hora del pati perquè la baldufa simbolitza tots els nens i el tronc el propi pati i el món que tenim per veure.

Ferran (12 anys)

La baldufa va fent el camí de la seva vida amb les línies de creixement. No anirà a cap lloc perquè sempre seguirà les línies del tronc per mai canviar com fan algunes persones.

Pau R. (11anys)

El poema tot i que representa moviment et fa parar a pensar.

Aleix (11anys)

La baldufa gira i gira i mai para de girar fins que les voltes s’acaben al tronc de l’arbre. Nosaltres no ho pensem així. Pensem que les voltes s’acaben quan la baldufa para de girar.

Mireia (11anys)

La baldufa amb el seu gir marca tots els anys que han passat fent el camí de la vida.

Joan (11anys)

Passat, present i futur…

Divendres dia 11 de maig, aprofitant que havíem acabat les competències bàsiques vam fer una sortida a l’ermita del Puig. Allà vam parlar del passat, del present i del futur de la classe. Entre tots i totes estem construint un guió del que serà el nostre futur. Vam tenir la sort de comptar amb la companyia de l’Emma que va vinir a l’ermita.