Després d’anar a la Fundació Antoni Tàpies i de veure moltes de les obres d’en Tàpies ens va cridar l’atenció una d’elles, un armari ple de roba vella. A partir d’aquí vam pensar que podriem fer el nostre armari per la classe.
Després de fer maquetes d’armaris amb cartró vam veure que fer un armari de veritat ens portaria molta feina i que potser tot sols no ho podriem fer. És llavors quan vam demanar ajuda als pares i avis. l’Anselmo, el pare de la Lucia, ens va ensenyar molts tipus de fusta d’altres països per poder fer l’armari. Al cap d’uns dies l’Oriol ens va dir que el seu avi era fuster i feia armaris. Li vam demanar ajuda i va venir encantat. L’Antonio Navarro en ha ajudat molt a muntar l’armari.
Primer de tot vam decidir les mides que havia de tenir l’armari així que vam decidir, l’alçada, l’ampada i la fondària. Quan va venir l’Antonio ens va fer un dibuix a la pissarra amb les mides que haviem decidit i les peces que necessitariem per fer l’armari. Ens va dir que el més important era saber primer de tot on voliem l’armari per poder fer-lo a “mida”.
Ahir va tornar l’Antonio per ensenyar-nos una màquina que feia forats i aspirava al mateix temps. Ens va explicar que necessitariem aquesta màquina per fer forats a les peces del costat de l’armari i poder posar prestàtges a dins. El Pere Puig ens va portar les peces de fusta tallades a la mida que hàviem decidit per poder començar a muntar l’armari amb l’ajuda de l’Antonio. Així que ahir al matí vam començar a muntar l’armari.
Aquest matí hem continuat muntant l’armari i ja l’hem acabat. Fins i tot l’Antonio ens ha posat pany i clau!!
Estem molt contents de tenir l’armari acabat, hem trigat un dia i mig!!… ara només faltarà donar-li color!
