Hola nois i noies de la classe del Vampir. Hola Patrici.

Primer de tot, moltes gràcies per la vostra dedicació i reflexions sobre l’obra “EL CAMINO” , son fantàstiques.

Em semblen totes perfectes i meravelloses, realment admirable la vostra capacitat de reflexió sobre un obra “no verbal”. Ja sabeu que les interpretacions son sempre bones perquè no hi ha una manera de veure les obres d’art.

Aquesta exposició titulada (RECREO) és un joc d’imatges i paraules, “recreo” prové tant de creació, com creença, com de l’hora del patí o com de recreació.

Han sigut un conjunt d’obres que parteixen d’un homenatge que vaig voler fer a un amic que va patir una greu malaltia on va oblidar la capacitat de parlar i de caminar i amb molt d’esforç i amor va aconseguir sortir endavant; es va recrear, va tornar a néixer.

Partint de la imatge que vaig preparar per ell, van aparèixer la resta d’imatges amb un

denominador comú d’experiències vitals.

M’ha fet especial il·lusió el vostre treball amb “EL CAMINO” per això que us explico ara:

El tronc realment es un portallapis, era del pare de la Idoia, la meva dona, i el guardem amb molt d’amor.

El seu pare va morir quan ella tenia 8 anys i dins del portallapis guardàvem les primeres ecografies dels nostres fills i altres objectes amb un sentiment de protecció i sort del seu pare cap a nosaltres.

Si us fixeu, el tronc està tallat, per tant no té vida, però i alhora està donant vida a un altre objecte de fusta. Quan vaig fer la imatge tots aquests objectes que us he anomenat, ecografies etc.. estaven dins el portallapis.

La baldufa vaig tenir que buscar una de ben petita, per aconseguir la proporció exacte amb el tronc així que vaig trobar un clauer de la mida perfecte per la imatge.

La meva mare té una tenda de caramels a Sant Feliu de Codines anomenada “La Baldufa”, a mi al poble em deien Jordi “el de la Baldufa”.

Amb tot això el que us vull dir és que quan feu un obra poseu tota l’ànima i tots els sentiments possibles perquè l’art tracte d’això, de sentiments, de transmetre, i vosaltres sabeu de tot això.

Una abraçada gran per tots i totes.

Jordi