COM T’IMAGINES VIURE EN AQUESTS MONS?COM SERIA LLAVORS LA TEVA VIDA?

Imagina’t un món on la gent viu eternament. En aquest món hi ha dos tipus d’habitants: els d’ARA i els de MÉS TARD.
Les persones d’ARA ho volen fer tot, per viure més vides, tenir més parelles, fer més feines, estudiar més carreres…Són els que són metges, tenen negocis, van a la universitat…
Els de MÉS TARD prefereixen deixar-ho tot per més endavant, perquè tenen tota la vida del món. Caminen a poc a poc, amb roba ampla, tenen converses a les terrasses…
Aquests dos tipus de persones tenen una cosa en comú: no tenen la llibertat per provar o descobrir coses noves, perquè com que tota la seva família està viva, tot són consells i no els deixen fer res per ells sols.
Alguns d’ells, al no poder ser lliures i decidir la seva vida, prefereixen suïcidar- se tirant-se des d’una muntanya o ofegar-se.

Hi ha un món on la vida de les persones passa en un sol dia.
Des del seu naixement, anar a l’escola, casar-se, tenir una feina, fer-se gran i morir, passa en un sol trajecte del sol.
Si uns persona neix un dia de juliol, només coneixerà la calor i mai podrà notar la neu sobre seu. Si neix al desembre, no podrà sentir la calor, només sentir el fred. Les estacions només saben que existeixen a través dels llibres.
En aquest món no hi ha temps per perdre, quan es troben pel carrer es saluden tocant-se el barret i continuen el seu camí, quan van a sopar a casa d’algú, es preocupen l’un per l’altre per la salut i marxen a fer les seves coses, una trobada en un cafè es resumeix en una petita xerrada…En aquest món, ningú coneix a ningú i se senten molt sols. A la nit, quan se’n van a dormir, pensen si deu haver sigut veritat que s’han abraçat amb la seva mare, o si ha passat de veritat els jocs amb el seu millor amic de l’escola, o si va tenir fills…
Viure tota la vida comprimida en un sol dia els ha portat a no saber si tot allò que han viscut ha passat alguna vegada.

És un lloc on el temps està parat.
Quan els visitants s’apropen a aquest país, mica en mica van notant que els batecs del cor es van pausant, que el seu caminar es va fent més pausat, la respiració va sent més lenta…i just arribant al centre, et quedes paralitzats. El temps t’ha aturat en aquell moment.
En aquest centre on el temps està parat s’hi poden veure enamorats, famílies abraçades, una noia que es pentina, la pluja quieta a l’aire i els gossos que sembla que bordin en silenci,…
Un petó s’allarga tant com ensorrar una ciutat i tornar-la a construir, pentinar-se un any, un somriure cent anys.
Una nena rossa d’ulls blaus abraça al seu pare, mai podrà créixer, ni canviar el seu aspecte, ni els seus pensaments podran ser mai diferents ni viure coses noves…S’ha aturat en un moment molt feliç però no podrà continuar la seva vida.
Alguns tenen sort i poden escapar, d’altres resten parats en un moment de la seva vida.