És un arbre de fulla perenne, bipinnada (paripinnades), coriàcies (dures) i compostes, amb 3, 4, 5 parells de foliols elíptics o ovats, enters, d’un color verd fosc a l’envers i més clar al revers. Les flors són apètales, menudes i roges. El calze està constituït per cinc sèpals caducs; cinc estams lliures; pistil amb estigma molt visible.
L’arbre,conreat a tota la conca mediterrània i a zones de Sud-Amèrica on és considerat un present dels déus, pot arribar a sobrepassar els 600 anys i la seva alzada pot superar els 9 metres. El tronc és grisenc i llis, les branques arquejades i la capçada irregular i ampla.
Garrofer Sta. Bàrbara
Les garrofes (llegums) són coriàcies, i la llavor és la garrofina. La garrofa i la garrofina s’han utilitzat per a l’alimentació humana i animal, en l’actualitat, de la garrofina, se’n fan espessants alimentaris. Té altres usos, tant en la cuina com en la farmàcia.
El nom ceratonia vindria del grec keration, que referiria a la garrofina, d’un pes constant de 2 grams i que serviria per a pesar l’or, d’aquí vindria la paraula quirat.
ceratonia siliqua
| GARROFER – CERATONIA SILIQUA | |
| SUPERREGNE | EUKARYOTA |
| REGNE | PLANTAE |
| SUBREGNE | TRACHEOBIONTA |
| DIVISIÓ | MAGNOLIOPHYTA |
| CLASSE | MAGNOLIOPSIDA |
| SUBCLASSE | ROSIDAE |
| ORDRE | FABALES |
| FAMÍLIA | FABACEAE/PAPILONÀCIES |
| SUBFAMÍLIA | CAESALPINIOIDAE |
| TRIBU | CASSIEAE |
| SUBTRIBU | CERATONIINAE |
| GÈNERE | CERATONIA |
| ESPÈCIE | CERATONIA SILIQUA L. |
El garrofer pertany a les eucariotes perquè les seves cèl·lules tenen un nucli verdader. És del subregne tracheobionta perquè té reproducció alternada entre gametofítica i esporofítica. La divisió magnoliophyta o angiosperma perquè, per una banda, té una flor amb les següents característiques:
– La flor amb llavors el fa espermatofita i dins d’aquestes és angiosperma, això significa que la flor té quatre divisions per a protegir els gamets: pètals, sèpals, estams i carpels.
A l’esquerra veiem el periant, amb la corol·la (pètals) i el calze (sèpals).
L’androceu el formen els estams, dividits en antera i filament. I el gineceu (pistil) format per l’estil, l’estigma i l’ovari.
A l’extrem del peduncle hi ha la bràctea i just abans de començar la flor, el receptacle.
L’altra característica que ens interessa per a parlar d’angiospermes és que el fruit està protegint la llavor mitjançant un pericarpi al voltant del fruit, i dins d’aquest, la llavor.
Garrofer. Sta. Bàrbara
Garrofer Sta. Bàrbara
