
Ἀλώπηξ καὶ Βάτος
Ἀλώπηξ φραγμὸν ἀναβαίνουσα, ἐπειδὴ ὀλισθαίνειν ἔμελλε, βάτου ἐπελάβετο. Ξυσθεῖσα δὲ τὸ πέλμα καὶ δεινῶς διατεθεῖσα, ἠιτιᾶτο αὐτὴν, εἴ γε καταφυγοῦσα ἐπ᾿ αὐτὴν ὡς ἐπὶ βοηθὸν χείρονι αὐτῆι ἐχρήσατο καὶ τοῦ προκειμένου. Καὶ ἡ βάτος ὑποτυχοῦσα εἶπεν· «ἀλλ᾿ ἐσφάλης τῶν φρενῶν, ὦ αὕτη, ἐμοῦ ἐπιλαβέσθαι βουληθεῖσα, ἥτις πάντων ἐπιλαμβάνεσθαι εἴωθα.»
Οὕτω καὶ τῶν ἀνθρώπων μάταιοί εἰσιν ὅσοι τούτοις ὡς βοηθοῖς προσφεύγουσιν, οἷς τὸ ἀδικεῖν μᾶλλόν ἐστιν ἔμφυτον.
Una guineu pujant una paret, quan estava a punt de caure, es va agafar a un esbarzer. Rascant la planta del peu i sortint malparada, el va acusar que havent buscat ajuda en ell, l’havia tractat pitjor del que calia esperar. I l’esbarzer responent-li va dir: “Però, amiga, t’has ben equivocat volent agafar-me a mi que sóc qui s’apodera de tothom”.
Així mateix, també son insensats els homes que recorren a l’ajuda dels que acostumen a fer mal.
Traducció i il·lustració de Marina Mayo, 2n batxillerat de grec tot responen a un doble repte: el de la Carla per tal d’il·lustrar la faula i al de la Margalida a El fil de les clàssiques pel que fa a traduir una faula d’Isop.