L’elogi de Pere el Cerimoniós gravat en marbre a l’Acròpolis d’Atenes

Eusebi Ayensa

El famós elogi de l’Acròpolis de Pere IV d’Aragó (dit el Cerimoniós) té una significació especial, ja que és el primer elogi modern d’aquest monument, que durant l’època medieval va ser reutilitzat per als usos més diversos: església cristiana, mesquita turca, polvorí… Com digué l’historiador alemany Ferdinand Gregorovius a finals del segle XIX, l’elogi reial “constitueix el primer testimoni, després de llargs segles, que Occident tornava a tenir consciència de les incomparables belleses del Partenó”.
El projecte en sí no és original, ja que l’any 1911, l’historiador català Ramon d’Alòs-Moner, que acompanyà Antoni Rubió i Lluch en el seu tercer i darrer viatge a Grècia dos anys abans, ja va propasar gravar aquestes paraules en una placa de marbre dins del Partenó. Aquest primer intent, com tots els posteriors, però, no va arribar a bon port.
En aquesta ocasió el projecte va comptar amb el suport incondicional de la meva directora, Carme Caffarel, i dels arqueòlegs Tassos Tanulas, restaurador dels Propileus, i Aléxandros Mandis, responsable màxim de la 1ª eforia d’antiguitats prehistòriques i clàssiques, així com amb el vist-i-plau de l’ambaixador d’Espanya a Grècia, Miguel Fuertes. El projecte va ser discutit en el marc del KAS (Comissió Arqueològica Central) el dia 14 d’abril de 2010, que l‘aprovà per unanimitat. Dos mesos més tard, el 14 de juny de 2010, la decisió va ser ratificada pel ministre grec de cultura, Pavlos Ierulanos.
Per a mi, com a promotor del projecte, el fet que se’ns autoritzi a inaugurar una placa a la porta Beulé, a l’entrada mateixa dels Propileus, amb aquest elogi té una significació molt especial. En un espai reiteradament espoliat, com és l’Acròpolis, el fet que un rei catalanoaragonès en lloés, abans que ningú, les excel·lències artístiques (sense endur-se’n cap pedra) és un gest que ens honora com a poble i que compensa amb escreix el mal record deixat pels almogàvers catalans en la memòria del poble grec.
Per raons tècniques i sobretot d’espai, hem hagut de reduir l’elogi, que serà reproduït en català, castellà, anglès i grec, a la primera frase, que diu que el Castell de Cetines (l’Acrópolis) és la joia més rica del món. L’elogi és més extens i continua dient que “amb prou feines tots els reis crsitians junts en podrien construir un de semblant”.

Avui ha sortit la notícia publicada a El Periódico “L’emprempta catalana”.

Eusebi Ayensa
Director Institut Cervantes d’Atenes

La màgia de la Lida

El fil d'Abbozi (Antonio Díaz)  & Margalida Capellà Soler

El fil d’Abbozi (el mago Pop) & Margalida Capellà. Photojordi

És estiu. És temps de vacances i cada any des que Aracne és Aracne fila i fila pengem al blog una fotografia de vacances de la Margalida i enguany m’estreno (amb els nous editors de Xtecblocs!), publicant a més sense permís. Recordeu la de tal dia farà un any: Ubi est Margalida? Aquest estiu la teniu formant part d’un genial espectacle de màgia que no us revelaré, perquè té miga, a més la Companyia Abbozzi, premi nacional de màgia, actua tots els divendres al vespre al Teatreneu de Barcelona, però ella semblava que fes bolos i tot amb la companyia, amant també dels muntatges audiovisuals. Bé, de la part millor (i és una autèntica llàstima!) no tinc imatges, potser fins i tot algú en va fer vídeo!, però aquí la teniu amb el seu fil, fet collaret per encanteri, i el mag que s’enamora d’ella i …

Espero que aquesta incursió meva en el blog, una mica delictiva, l’agafi amb el seu proverbial bon humor perquè va ser el millor de l’espectacle de la sensacional IV Gala de màgia, en què actuaven molts altres mags i magues de renom.

Èria

Philadelphia i toponímia clàssica dels Estats Units

Veient la pel·lícula Philadelphia de Jonathan Demme (1993), protagonitzada per una parella d’ homosexuals en què un d’ells, Tom Hanks, pateix sida, mentre que tot el món el defuig i no en vol saber res. Finalment gràcies a l’amor, tots dos aconsegueixen tirar endavant. L’any passat ja la vàrem veure a classe d’ètica, però, jo encara no havia fet grec i no vaig saber relacionar el missatge de la pel·lícula ja que en clau simbòlica es relaciona el nom de la ciutat amb el seu missatge. La banda sonora de Neil Young precisament ens recorda l’etimologia de la ciutat de Philadelphia “city of brotherly love”:

Per cert, què significa i quins ètims formen aquest mot?

Philadelphia no és l’única ciutat americana d’etimologia clàssica. En aquest Google maps, en trobareu d’altres que haureu de completar:


Veure Toponímia clàssica dels Estats Units en un mapa més gran

Ire Jagustin
1r batx. grec i llatí