Unes obres a Vilassar poden fer malbé la necròpolis romana

Ahir, tot llegint el diari “El Punt”, em vaig trobar de nassos amb aquest titular i em vaig posar a llegir-lo amb força curiositat, ja que no és una notícia que surti cada dia.

L’article parlava de les queixes del president del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alex Serrano, sobre la construcció i ampliació de la piscina municipal de la vila, que podria destruir la suposada necròpolis que trobarien els obrers si excavessin el subsòl.

Una arqueòloga treballa en la necròpolis de Vilassar de Mar, al febrer del 2001.         Foto: T.M. (Font: El Punt)

“S’han trobat restes de parcel·les adjacents i també aquí es va recuperar un dels únics mil·liaris de l’època augusta”, explica un historiador local.

El Departament de Cultura diu que enviarà un arqueòleg a supervisar les obres per tal que les màquines perforadores no trinxin les restes arqueològiques clàssiques.

Crec que és important preservar el nostre patrimoni, tant històric con natural, i no destruir-lo per interessos econòmics d’algunes persones.

Arnau Lario Devesa

2n ESO

Pitàgoras

Bust de Pitàgoras. Còpia d’un original grec. Museus Capilolins. Roma. [Font Viquipèdia]

Jo sóc un apassionat de les matemàtiques. Per això, he aprofitat els seus orígens grecs  per fer un article sobre Pitàgoras.

En estudiar els triangles surt el nom de Pitàgoras, perquè va ser el primer pensador que es va anomenar filòsof  i va fer de la geometria una veritable ciència. El teorema de Pitàgoras diu que en el triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets.

[Font: Departament de Matemàtiques de l’Institut Pau Vila de Sabadell]

En aquesta fórmula, la lletra a és la hipotenusa i b i c, els catets. El quadrat d’un nombre és la multiplicació per ell mateix

La geometria el va portar a la aritmètica i a l’estudi del concepte del nombre. Pitàgoras es pensava que tot el món  eren nombres, fins i tot va descobrir els intervals musicals aplicant-hi les matemàtiques. Un altre matemàtic grec va ser Euclides. Molts anys després Galileu es va inspirar en Pitàgoras.

A mi també m’agrada anar comptant pel món.

ORIOL LARIO DEVESA
5è de Primària

N.B.:

Pitagoras más que un teorema:


Videos tu.tv

Barbie de grega i de romana

A veure si identifiqueu aquestes nines? A mi m’encanten les Barbies. En tinc una pila i encara hi jugo. Relacionades amb la mitologia, tinc la Barbie Sirena i la Barbie Pegaso.

També m’agrada molt la fotografia i fer muntatges audiovisuals amb la wii i amb la Nintendo DSI. Amb Animoto també és molt fàcil. Espero que us agradi encara que ja no jugueu amb nines! Són nines Barbie de col·lecionista i són de clàssiques!

Quines heu reconegut?

Per cert, sabeu què significa el nom Barbie i quin és el seu origen? Una pista: m’han dit que també té a veure amb les clàssiques!

Valèria
Primària

Curiositats de Roma: en Pasquino

 

Heu anat a Roma? Si hi heu anat ja sabeu que hi ha estàtues que parlen. Bé, més aviat és la gent que les fa parlar. La més famosa de totes les estàtues parladores  és en Pasquino, situada a prop de la Piazza Navona. Es tracta d’una estàtua hel·lenística feta malbé que la gent la fa servir per criticar, opinar i discutir sobre tot allò que passa. En Pasquino, pobre, sempre està ple de papers enganxats i de cartells penjats al coll. Els ciutadans de Roma s’expressen lliurement en aquests fulls, escrits generalment a mà i sense signar. En Pasquino, és a dir en Pasqualet, és molt famós. Fins i tot ha donat el nom a qualsevol full escrit d’una manera senzilla i sovint sense firmar que serveixi per a criticar. En castellà d’aquests fulls se’n diuen  pasquines  i, en català, pasquins.  Oi, que és curiós! Aquest estiu heu ensopegat amb altres curiositats clàssiques? Jo ben aviat en publicaré més de Roma, el meu destí turístic d’enguany!

Maria

N.B.: