També jo com Safo
Δέδυκε μὲν ἀ σελάννα καὶ Πληίαδες, Μέσαι δὲ νύκτες, παρὰ δ᾿ έρχετ᾿ ὤρα Ἔγω δὲ μόνα κατεύδω SAFO És mitjanit, també jo com Safo, jec sola. Miro les estrelles… Les Plèiades s’encenen, surten de la nit. La seva claror em porta a Grècia. T’il·lumina, Asclepi, déu de la salut. Dins teu veig la serp, […]