Torna a Aracne la poesia inèdita amb referents: “Hortènsies” de Pepita Castellví

  HORTÈNSIES Clara nit d’estiu. Sèiem a les cadires arrenglerades davant del castell enmig d’una disbauxa d’hortènsies rosa. Amb una música brillant, fonda com escrita en un pentagrama d’algues, les notes del “Preludi” de Debussy “Ce qu’a vu le vent d’ouest” ens envoltaven mentre la lluna espiava per les finestres de la nit. La suavitat […]

“Carpe diem” de Pepita Castellví

CARPE DIEM Aprofita el moment, que no se t’escapin els dies entre els dits. No et perdis entre els somnis, entre l’estrèpit dels enganys. La vida s’escola ràpida cap el mar. No perdis ni un instant. agafa amb dits forts el temps I lliga’l fortament a tu, no deixis que s’adormi entre els teus braços. […]

Odisseu, per Pepita Castellví

He llegit amb molt d’entusiasme en El Fil de les Clàssiques que Vicenç Llorca havia publicat Les places d’Ulisses i he seguit els referents clàsssics de la seva obra poètica, segons indica la Margalida, i que el mateix poeta en el Quadern blau diu amb emoció que d’una manera més que encertada; de seguida que tingui […]

Poetes de la llum a l’IPM

Per celebrar per la Setmana de la Ciència l’Any de la Llum,  la nostra Magistra ens va encomanar la tasca de fer una reflexió sobre la llum, en forma de fotografia o de poema. Tots els alumnes de Clàssiques hem fet  la feina al nostre gust, uns han fet una foto i d’altres una poesia. […]

“Somnis de Grècia”

Aràcnids i aràcnides poetes, us animo un any més a emplenar els nostres blocs de poesia. SOMNIS DE GRÈCIA Oliveres verdes i platejades, oliveres de Grècia de troncs retorçats, oliveres que reben la besada de Zèfir, el vent de l’ocàs. Sota el carruatge daurat d’Hèlios, travesso restes esplendents, temples, escultures que parlen de bellesa, de […]

A Cleobulina

CLEOBULINA La imaginació projecta amb la seva llum la memòria d’uns anys perduts en el temps. Escriu Cleobulina els seus hexàmetres inspirada pels déus. El perfil se li retalla contra la paret il·luminada pel sol, les llargues pestanyes, la mà amb la ploma, el pergamí clar. Cerca fràgils paraules, la secreta harmonia dels poemes, enigmes, […]

Més poemes i haikus divins

AFRODITA Reflexes d’or en el mirall del cel. El vent aclofat, mig adormit cavalca al llom de les gavines. Ones blaves del mar Adriàtic esquitxades de guspires de claror. De sobte, s’obren les aigües, la mar s’aplana. Escuma blanca omple l’esplai i enmig del blanc neix Afrodita, filla de les aigües, filla dels déus. De […]

Fem verema de poesia?

VEREMA Temps de collir el raïm. Encara l’escalfor de la terra caldeja les meves petjades i m’obre els sentits.       Cerco colors, olors de vi, perfums de la natura voltant pels ceps. Dionís, foll d’alegria, acompanyat dels sàtirs, fa sonar el pèndol de les hores per començar la verema. La vinya s’extén, laberint […]

Ara que ha tornat Demofont

  L’ARBRE D’AMETLLER Olor d’hivern, la llum del sol llisca de gebrada en gebrada i el matí és com un cristall clar. Un arbre clivellat, sec i fosc, aixeca les seves branques al sol. És Fil·lis, la princesa de Tràcia que va morir de tristesa i transformada en arbre per amor. El seu cos dins […]

Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια

In vino veritas Bevem vi dolç a la tardor, del raïm tallat quan ja fresqueja. Aviat arribarà l’hivern, amb les glaçades de matinada, quan la lluna lletosa s’insinua i el fi del silenci es trenca amb la remor freda de l’albada. Bevem vi aspre a la tardor dels fruits fermentats de la verema nascuts als […]