Monthly Archives: març 2019

Cursos alumnat secundària 2019 Adreçats a estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius.

Dins les activitats d’estiu,  l’ICE de la UAB ha preparat un paquet de cursos dissenyats amb la voluntat de facilitar el coneixement del món universitari i millorar l’orientació acadèmica de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Desxifrem les escriptures del Món Antic

Tauleta de Pilos escrita en Lineal B

Adreçat a: alumnes de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Calendari: de l’1 al 5 de juliol de 2019.
Horari: de 9:30 a 14h., amb una pausa de 30 minuts. El dilluns 1 es convocarà l’alumnat a les 8:30h.
Professorat: Agustí AlemanyJoan Carbonell, Josep CervellóAntoni IglesiasJ. Antonio Iglesias, Marta OllerJordi VidalCarlos Varias.
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres
Preu: 90€

Instruccions de registre i d’inscripció
Accès a la matrícula dels cursos de la setmana de l’1 al 5 de juliol

Presentació
El curs pretén oferir una introducció general als principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics. La metodologia del curs alternarà les sessions teòriques, on es descriuran les característiques i el context històric de cadascun dels sistemes d’escriptura tractats, amb tallers sobre pràctiques d’escriptura que n’explicaran el seu funcionament.

Objectius

  • Descripció dels principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient Antic.
  • Presentació dels diferents suports d’escriptura que foren emprats a l’Antiguitat.
  • Transmissió i pervivència de les diferents escriptures al llarg del temps.
  • Realització de tallers sobre pràctiques d’escriptures.
  • Metodologia
    Cadascuna de les sessions tindrà una presentació teòrica inicial en què s’explicaran els orígens i les característiques dels sistemes d’escriptura tractats, amb el suport de presentacions que amenitzin i exemplifiquin les explicacions. Tot seguit, es duran a terme diferents tallers de pràctiques d’escriptura en què els estudiants podran experimentar i conèixer diferents sistemes i instruments d’escriptura de l’Antiguitat.Observacions
    L’alumnat haurà de dur bata o davantal, tovalloletes humides i una samarreta blanca per pintar-hi a sobre.

El grec micènic. L’alfabet grec
1a Part: En aquesta sessió s’explicarà l’escriptura sil·làbica Lineal B, utilitzada pels palaus micènics de Grècia continental i de l’illa de Creta entre el 1400 i 1200 aC., i que constitueix la més antiga escriptura grega de la història. Explicarem el seu origen i relació amb altres dos sil·labaris: l’anomenat ‘jeroglífic’ cretenc i el Lineal A, emprats per la cultura minoica de Creta, el contingut dels seus textos i els diferents materials escriptoris (tauletes i segells d’argila, ceràmica).
2a Part: Aquesta sessió constitueix la segona part del bloc temàtic dedicat als sistemes d’escriptura en el món grec antic. En ella s’explicarà l’origen de l’alfabet grec, a partir de l’adaptació de l’alfabet fenici, i la seva evolució fins a l’època clàssica, tot fent esment dels diferents tipus de suport emprats per a l’escriptura i dels usos diversos que els grecs en varen fer, tant en l’àmbit públic com en el privat.
5è dia: L’alfabet llatí. Transmissió i pervivència de l’escriptura llatina

1a Part: La sessió dedicada a l’escriptura llatina constarà de quatre grans apartats. Primer estudiarem, des del punt de vista històric i lingüístic, els orígens de l’alfabet llatí. Tot seguit, farem un recorregut per la seva història, des del VII-VI segle aC fins a finals de l’edat mitjana, la qual cosa ens permetrà apropar-nos als principals estils gràfics del món antic i medieval. Després, descriurem els diferents suports escriptòrics que han transmès exemples d’escriptura llatina (tauletes encerades, volumina, còdexs, instrumenta domestica, etc.). Finalment, dedicarem també un apartat a parlar de les disciplines que, com l’epigrafia i la paleografia, permeten conèixer tant el seu contingut com el seu context històric.
2a Part: De la pedra al paper. La sessió estarà dedicada a explicar el procés i les causes per les quals els savis lletraferits dels segles XV i XVI van creure que valia la pena copiar les inscripcions antigues sobre pedra mentre viatjaven per Europa com a ambaixadors de reis i papes. Quin valor trobaven en uns textos que amb prou feines entenien i que sovint estaven trencats? Com confeccionaven els seus reculls d’apunts? …

T’hi apuntes?

La Cantània “A de Brossa” i l’enigma dels referents clàssics

Benvolguts aràcnids,

Un any més us escrivim des de l’Escola Bergantí del Masnou per anunciar-vos que els alumnes de 5è de primària hem tornat a trobar referents clàssics a la Cantània. Enguany els alumnes de 4t de Llatí i de Cultura Clàssica de na Margalida tindreu l’oportunitat de saber-ho de primera mà perquè us ho vindrem a explicar i cantar personalment! La trobada la realitzarem l’1 d’abril a l’INS Premià de Mar i l’estem preparant amb molta il•lusió! I la resta de lectors Aràcnids… no us preocupeu, perquè us prometem fer un article mostrant-vos els punts tractats en aquesta trobada.

La Cantània d’aquest curs es titula “A de Brossa” i està dedicada al poeta català Joan Brossa, enguany que es commemora el centenari del seu naixement i “L’any Brossa”. Trobareu informació sobre el personatge i l’obra i molt de material didàctic a la web de la seva Fundació. La cantata es basa en una proposta musical ben interessant a partir de nou poemes seus. El compositor és l’Eduard Iniesta. Els infants canten alguns dels seus poemes i entremig les dues narradores s’encarreguen de la part dramàtica, que ha estat creada per la Marta Gil. No només trobem interessant i atractiva la part musical de la cantata sinó també tot el treball interdisciplinari que es pot dur a terme a partir del poeta Brossa.

I així, estirant aquest fil… enguany ens trobarem a Premià!

Us deixem aquí amb tota la relació d’articles que hem publicat a Aracne els darrers anys:

La “Cançó grega” al Cantània 2011, Beceroles
Gaudeamus igitur a Cantània 2012
La flauta de Pan i la Cantània
“Rambla Llibertat” més referents clàssics a la Cantània
Referents clàssics en la Cantània 2016
Els mites de la Cantània 2016. Treball col•laboratiu INS Premià-Escola Bergantí
Cantània 2017: “La nit dels malsons”
La Cantània “Partícules”: més referents clàssics

Na Margalida també va publicar aquest article al bloc “El fil de les Clàssiques” a partir de la recerca que van fer les seves alumnes Mar Acien i Abril Ramos i que vam tenir l’oportunitat de presentar a l’Auditori de Barcelona l’any 2014.

Vint-i-cinc anys de Cantània amb referents clàssics

Fins aviat,
Xavi de música

Exposició: “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”

Del 5 d’abril fins a l’11 d’agast de 2019 es podrà visitar a CaixaForum Barcelona l’exposició  “Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran”.

Ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls de totes les parts del Pròxim Orient antic ens mostren la importància del luxe en les relacions de comerç i poder de les antigues civilitzacions. Els antics objectes de luxe aportaven plaer i benestar. La distància o la dificultat que suposava aconseguir-lo o adquirir-lo feia que un objecte fos considerat de luxe. En aquesta exposició es fa un extens recorregut per la producció, varietat i valor d’aquests objectes preuats, des del 900 fins al 300 aC.

Els antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa van tenir en comú amb Alexandre el Gran el propòsit i la cobejança d’estendre el seu poder més enllà dels seus propis límits. Aquests imperis ocupaven una àrea compresa entre les actuals Espanya i Índia, i formaven un corredor de comunicació i una zona de pas indispensable entre el món mediterrani i Àsia. Aquests territoris van ser l’escenari de lluites incessants, conquestes i saquejos de tota índole, però també d’un intens comerç de matèries primeres, metalls preciosos i objectes manufacturats. De tot això, ens n’ha quedat un testimoni fefaent en l’excepcional qualitat i refinament dels objectes de luxe adquirits per les elits al llarg de centenars d’anys.

La bella col·lecció d’objectes fascinants que recull aquesta exposició i que prové dels fons del Bristish Museum ens ajuda a entendre les cultures antigues, que competien i alhora interactuaven les unes amb les altres mitjançant el consum d’objectes de luxe. Aquestes civilitzacions van dur a terme interaccions complexes i en àmbits diversos les unes amb les altres, fins al punt de generar una època de dinamisme i de gran prosperitat en una extensa regió, que, a la llarga, va constituir un gran premi per a un governant extraordinàriament ambiciós, Alexandre el Gran.

“Bacus, les màscares del déu” al Museu de Badalona

Saps qui era el déu Bacus? Quin nom rebia en grec? De què era déu? Quins eren els seus atributs?…

Bacus (segle I) trobat a les excavacions del lateral de l’autopista el 2018

A partir del 28 de març i fins el 9 de juny de 2019 al Museu de Badalona s’inaugura l’exposició Bacus, les màscares del déu. Aquesta exposició aprofundeix en la figura del déu del vi i dóna a conèixer aspectes més desconeguts, com la seva vinculació amb el teatre, la rauxa o el pas del temps en relació a les estacions; a més de les grans gestes en què participa i els rituals que li dediquen. Equivalent al déu grec Dionís, recull també tradicions molt antigues i aglutina altres divinitats, com l’itàlic del Liber Pater.

L’exposició, dissenyada i produïda pel Museu de Badalona, compta amb la col·laboració de diversos museus catalans que conserven en els seus fons elements relacionats amb Bacus i el seu món. La mostra  subratlla la relació entre Bacus i la ciutat romana de Baetulo que, a més de disposar d’un teatre, tenia la principal font de riquesa en el conreu de la vinya i la producció i comercialització del vi. Inclou peces del Museu de Badalona, algunes de qualitat excepcional, i una cinquantena d’objectes procedents d’altres museus catalans, que testimonien l’arrelament d’aquesta divinitat en la societat de l’època romana i que permeten descobrir totes les màscares d’aquest déu polièdric i complex. Així s’exposen, entre altres peces, els hermes bàquics dels museus de Badalona, Empúries i Tarragona.

Aquesta exposició és una bona oportunitat per poder contemplar a la planta baixa del Museu l’escultura del déu Bacus trobada a les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció del lateral de l’autopista C-31 en un nivell d’enderroc de la Casa del Larari, una de les dues domus localitzades durant les excavacions.

Bust de Bacus trobat en les excavacions del lateral de l’autopista C-31 

La peça,  segurament la còpia d’una escultura de l’etapa hel·lenística,  té trets orientalitzants i porta sobre el cap una corona amb dues flors. El marbre utilitzat per l’escultura, conegut com a giallo antico, era un dels més preuats per les classes altes de l’imperi, fet pel qual es va esgotar l’única pedrera d’on s’extreia, situada a Chemtou (Tunísia). L’anvers de la peça és completament pla per a la seva funció com a hermao peça ornamental que se situava encastada en un moble o en una paret. El Bacus de Baetulo estava, possiblement, en un espai obert i molt proper a un brollador, ja que la cara presentava concrecions produïdes per l’aigua.

Activitats

Dijous 28 de març, 19h Inauguració

Dijous 4 d’abril, 19 h Bacus a través dels textos clàssics. Irene Barea Ustrell, especialista en textos clàssics.

Diumenges 7 i 21 d’abril, 5 i 19 de maig 11:30 h Visita guiada a l’exposició: Bacus i Baetulo. Activitat amb inscripció prèvia.

Dimecres 10 d’abril, 19 h El vi entre els romans: univers material i simbòlic d’un producte quotidià. Mònica Miró Vinaixa, filòloga i professora de la UOC.

Dijous 25 d’abril, 19 h Bacus no tan sols el déu del vi. Isabel Rodà, catedràtica de la UB.

Divendres, 26 d’abril, 19 h* Els orígens del vi a Catalunya. Daniel López Reyes, responsable de Recerca i Projectes d’ArqueoVitis.

Dissabte, 27 d’abril, 20 h* Ètica per a la immortalitat: el símbol de les quatre estacions i el vi. Joan Gómez Pallarès, catedràtic de la UAB.

Dijous 9 de maig, 19 h La importància del vi de Baetulo. Montserrat Comas, arqueòloga i col·laboradora del Museu de Badalona.

Activitats infantils

Diumenge 19 de maig, 11:30 h Les màscares del déu Taller amb inscripció prèvia.

Diumenge 2 de juny, 11:30 h Mites i llegendes de Bacus Visita a l’exposició amb inscripció prèvia.

El Museu de Badalona és obert de dimarts a divendres de 17 a 20 h; dissabtes de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenges de 10 a 14 h.

Totes les activitats són gratuïtes. *En el marc de la Magna Celebratio.

Si ets un apassionat o apassionada de la mitologia, no t’ho pots perdre. L’entrada és lliure.