Monthly Archives: maig 2018

Aracne: filà, fila i filarà!

Ara que hem llegit Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), és el moment de recordar el mite que dona nom al nostre blog i la feina digital d’aquest mite dels alumnes de clàssiques que ens han precedit i ens animen a continuar publicant als blogs.

Jena
4t ESO Llatí

Pedro Olalla, la vellesa i la democràcia

Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, arran de De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón ha concedit una sèrie d’entrevistes als mitjans catalans molt interessants. Recordeu Por qué Grecia?, doncs ara va de democràcia.

Origen: Entrevista a Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, que acaba de publicar ‘De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón’

De la vellesa, de la democràcia…Què n’opineu?

Gaby

Cuidem els arbres de l’IPM

Un projecte interdisciplinar entre el CFM de Jardineria i floristeria i Llatí i Cultura Clàssica de 4t ens va portar a fer una sortida al jardí del nostre institut i a conèixer el nom de les plantes en llatí, els mites ovidians que ens relaten la transformació d’éssers en arbres (Dafne, Ciparís, Filèmon i Baucis, Píram i Tisbe, les Helíades…), a reconèixer els arbres de les nostres fitxes… però sobretot a prendre consciència ecològica i a no llençar més papers al pati.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us va semblar la sortida conjunta del divendres? Quins arbres reconeixeu?…

Joan

Llatí 4t IPM

“Medus, servus improbus”

El passat 19 d’abril a l‘IES Margarida Xirgu, durant les jornades culturals, els alumnes de Llatí de 4t van representar l’obra en llatí “Medus, servus improbus”.

Es diu “Medus, servus improbus” i és una contaminatio entre diversos capítols de Familia Romana i un motiu de Plaute (l’esclava que és una lliure raptada).

Aemilia explica a Iulia que té una germana petita, que es diu Lydia, que va ser raptada i que la pot reconèixer per les lúnules idèntiques que porten. Medus veu el seu amo comptant cent monedes i com Iulius se’n va de l’habitació per castigar Marcus, que ha pegat a Iulia, li roba noranta i se’n va. Iulius ho descobreix, investiga, descobreix que Medus té una amiga a Roma i se’n hi va a buscar-lo amb un soldats i varis esclaus. Medus arriba a Roma per trobar-se amb la seva amiga, que es diu Lydia, i li regala un anell, que val noranta monedes. Mentre parlen apareix Iulius que els captura tots dos. Iulius, ferit a la seva dignitas, malgrat recuperar l’anell, decideix crucificar-los a tots dos al peristil de la seva villa per donar exemple. Iniciada la crucifixió apareixen Aemilia i Iulia. Iulia li pregunta a Lydia perquè porta una lúnula i tot es descobreix. Lydia es baixada de la creu i demana casar-se amb Medus, que és manumitit per Iulius. Ara Medus i Iulius són cunyats! Final feliç.

Representació de  “Medus, servus improbus” a l’institut Margarida Xirgu

Els alumnes s’ho van passar molt bé i la representació va fer riure els seus companys. L’obra la van seguir prou bé els seus companys de 4t pels subtítols que es projectaven a mida que parlaven (i que van servir per ajudar als desmemoriats) i per les explicacions que la deessa Venus (amb vestit rosa) feia quan començava cada acte.

“Medus, servus improbus”

Al capdavall una bonica experiència que espero que faci tenir un bon record del llatí als alumnes que van participar-hi i als que ho van veure.

M. Arcadi Viñas

Institut Margarita Xirgu

La Cantània “Partícules”: més referents clàssics

Estimats aràcnids,

Des de l’Escola Bergantí del Masnou us saludem un any més per presentar-vos la Cantània “Partícules, composta per Lluís Vidal amb text de Sergi Belbel, que milers de nens i nenes de Catalunya i d’arreu ja canten en teatres i auditoris.

Aquesta magnífica obra ressegueix l’origen i l’evolució de l’Univers des de la primera gran explosió, el Big-Bang fa 13.800 milions anys, fins els nostres dies. La protagonista de la Cantània és un neutrí, que és una partícula essencial molt petita que viatja per l’Univers travessant els àtoms, aquella unitat indivisible pels antics grecs, que després la ciència ha sabut dividir en electró i nucli. Per si no n’hi hagués prou, aquest nucli s’ha dividit en protons i neutrons i aquests encara en quarks, bosons, gluons, neutrins…

Tots els nens i nenes que canten la Cantània representen aquestes partícules, que gràcies al refredament constant de l’Univers i les forces (nuclear dèbil, nuclear forta, electromagnetisme i gravetat) interaccionen per tal de formar mica en mica la matèria i tots els elements de la taula periòdica. Aquesta matèria es concretarà en galàxies, nebuloses, estrelles, planetes… i finalment en la vida al planeta Terra: fa 3.600 milions d’anys els bacteris poblaran les aigües i gràcies a la protecció de la capa l’ozó conquistaran el sòl, on es formaran les plantes i els animals fins arribar a nosaltres, que no som res més que el resultat de l’evolució i la interacció d’aquestes partícules elementals al llarg del temps!

L’home sempre s’ha sentit fascinat pel cel i des de ben antic l’ha volgut conèixer. La Cantània ens explica com els grecs en van ser uns grans experts i van anomenar els planetes del nostre sistema solar, la nostra galàxia com a “Via Làctia” i també ens recorda els mites de Perseu i Medusa, del Cigne i d’Orió. Podeu veure un fragment de la cançó “Set. La Via Làctia”:

Imatge de previsualització de YouTube

Investigant una mica més i estirant el fil que ens ofereix aquesta obra podríem arribar a fer un estudi lèxic dels ètims grecollatins dels noms científics. Algú s’hi atreveix?

I per acabar aquest article, us deixo amb la darrera cançó, que diu… “Potser el nostre destí és que tot es dissipi… potser no o potser si, però no ens cal patir: després de cada fi sempre hi ha un nou principi!” I així serà pels segles dels segles, i fins i tot l’any que ve quan, després de la fi d’aquest curs i d’aquesta etapa… tot començarà de nou i ens retrobarem amb una altra Cantània farcida de referents clàssics!

Imatge de previsualització de YouTube

Gràcies i a reveure, aràcnids!

Podeu trobar més informació al bloc de la Cantània.

 

Llatí i grec a Mauthausen

Uns set mil cent vuitanta-nou republicans espanyols anaren a raure a Mauthausen, dels quals  cinc mil no en sortiren vius.

El llistat realitzat per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis (Edicions 62, Barcelona, 2001 pàg. 319) permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

Aquest cap de setmana he anat a Mauthausen a la commemoració 73è aniversari de l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945, i he vist inscripcions en grec i llatí. Què n’opineu?

Dic, hospes, Spartae nos te hic vidisse iacentes, dum sanctis patriae legibus obsequimur.

Dic, hospes, Spartae, nos te hic vidisse iacentes
dum sanctis patriae legibus obsequimur.

A partir de les Tusculanae Quaestiones 1.101 de Ciceró que emula l’epitafi als 300 espartatans morts a les Termòpiles de
Simònides de Ceos:

ὦ ξεῖν᾿, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα τοῖς κείνων πειθόμενοι νομίμοις.

Isabel Carreras Odriozola
Professora jubilada de Clàssiques
Institut Serra de Marina, Premià de Mar

MAGNA CELEBRATIO 2018

Imatge de previsualització de YouTube

El darrer mes d’abril la ciutat de Badalona va celebrar, un any més, un dels festivals de reconstrucció històrica més considerable a Catalunya, la Magna Celebratio 2018. Entre els dies 26 i 29 d’abril, podies gaudir de l’aventura de convertir-te en tot un romà, passejant per l’antiga via Augusta o bé gaudir les mil experiències que el museu de Badalona oferia, per il·lustrar com es vivia a l’antiga ciutat de Baetulo.

Personalment, considero que és una molt bona oportunitat de gaudir del món romà, de la reconstrucció històrica i del patrimoni romà a prop de casa.

Si enguany us ho heu perdut, reserveu l’últim cap de setmana d’abril i gaudiu de la propera edició de la Magna Celebratio 2019.

Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sánchez, col·laboradora dels blocs de Clàssiques de l’IPM i editora de IVSTITIA

Concursos de Clàssiques

Alumnes de Llatí de 4t ESO i de 1r de Batxillerat de l’escola Aula premiats el 2018 en diferents concursos de clàssiques

Us hi apunteu?

CONCURS INSCRIPCIÓ REALITZACIÓ CURS
Medusa mythological Exam Octubre 27 Nov. 27-Des. 17 ESO i Batx.
National Classical Etymology Exam Octubre 20 Nov 1.-Des. 8 Batx.
Camws high school latin translation contest Novembre 1 Nov. 27-Des. 8 Batx.
Olimpíada Lingüística Espanyola (no 2018) Desembre Gener 4t ESO i Batx.
ELEX I EGEX 2018 (EUROCLASSICA) Octubre 15 de Gener Batx. Grec i Llatí
 The National Mythology Exam   Gener 15  Febrer 19-Març 2  4t ESO i Batx.
 National Greek Exam  Gener 20  Febrer-Març  Batx.
 National Latin Exam  Gener 20  Febrer-Març  Batx.
 Certamen Hermes  Novembre  Febrer Batx.
Latin composition contest Febrer Febrer Batx.
Concurs Odissea Febrer Febrer ESO i Batx.
National Roman Civilization Exam Febrer Febrer 16-Març 26 ESO i Batx.
National Latin Vocabulary Exam Febrer Febrer-Març Batx.
Premis Hèracles (TR) Març Maig 2n Batx.
Premi Núria Tudela i Penya Juliol Agost ESO i Batx.
The Exploratory Latin Exam
Olimpíada Clàssica UAB Març-Abril 18 d’abril 2n Batx.
Certamen Escolar de Relato Telémaco de Ítaca Juny Juny Batx.
Certamen  Ciceronianum 23 de febrer 2 de març 2n Batx. Llatí
Prueba de Griego Parnaso 20 d’abril 27 d’abril 2n Batx. Gre

Montserrat Bastons Garcia
Escola Aula