Monthly Archives: desembre 2016

Aracne fila i fila, bloc destacat de la setmana

Gràcies a la professora de música del nostre centre, Eva Pardos, ens hem assabentat via twitter que el bloc dels alumnes de clàssiques de l’IPM Aracne fila i fila era el bloc de la setmana recomanat a la pàgina principal del Departament d’Ensenyament i també a Xtecblocs. Abans de la fusió de l’institut Cristòfol Ferrer amb el Serra de Marina, els alumnes de Grec i de Llatí ja tenien aquest bloc obert a la col·laboració d’altres centres i interessats en el món clàssic (pares, mares, avis, germans, amics, desconeguts…) i per això surt segurament encara com a bloc de l’institut Cristòfol Ferrer i no com a Institut Premià de Mar.

Aracne fila i fila va néixer el setembre de 2008. És un bloc ben consolidat: avui té 1.913 articles publicats i 27.688 comentaris.

aracnecomentaris

Aracne fila i fila ha rebut molts premis i reconeixements:

També ha compartit moltes experiències en xarxa de pràctica compartida, entre les quals cal destacar el reconeixement de BONA PRÀCTICA en competència social i ciutadana pel Departament d’Ensenyament amb l’institut Isaac Albéniz, ja que l’intercanvi de coneixements i produccions en tots els formats a través del bloc l’hem complementada també amb diferents activitats presencials (trobada al Parc del Laberint amb activitats preparades per l’alumnat, taller de cuina grega al mercat de la Boqueria…) i participació directa en l’entorn de les dues ciutats (Badalona – Premià de Mar) com la implicació en el desenvolupament de celebracions ciutadanes, per exemple, la Magna celebratio de Badalona.

Bona pràctica amb l’institut Isaac Albéniz de Badalona

Els alumnes de diferents generacions s’han fet seu el bloc i les necessitats del currículum i els seus interessos personals lligats al món clàssic, els han portat a crear una blogosfera de blocs relacionats amb aquest:  L’empremta d’Orfeu, La cinta de ΝίκηLiteratura grega a escena, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec, …. i treballs de recerca en format bloc Reconstrucció històrica, De iure, …

  1. A cada passa referents clàssics (Referents clàssics)
  2. Aracne fila i fila (bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres)
  3. Citius Altius Fortius (Esport i Olimpisme)
  4. De iure (Treballs de recerca: Llatinismes jurídics i dret romà avui)
  5. Ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat (Cultura i civilització)
  6. El cel dels mites (Treball de recerca sobre la mitologia del cel)
  7. El Fil de les Clàssiques (bloc d’aula)
  8. El Fil del mite grec (Mitologia)
  9. El fil de Medea (Literatura i mitologia grega)
  10. El sexe a Roma (treball de recerca sobre la sexualitat)
  11. Els orígens del cinema (projecte de recerca de 4t ESO)
  12. El vol de Cenis (projecte de recerca de 4t ESO)
  13. Itinerant la Barcelona més clàssica (treball de recerca sobre la Barcelona mitològica)
  14. La Cinta de Νίκη (cinema)
  15. L’empremta d’Orfeu (música)
  16. Literatura grega a escena (Literatura grega)
  17. L’Univers clàssic dels nostres mots (Etimologia)
  18. Menjar i beure a l’antiga Grècia (Cuina)
  19. Metamorfosejats (Narracions de mites clàssics, Ovidi)
  20. Móns entre grans llibres (Lectures amb referents compartides)
  21. Òpera amb referents (òpera)
  22. Reconstrucció Històrica (treball de recerca)
  23. Tòpics horacians arreu (Literatura llatina: Horaci)
  24. Tutorials per blocar bé (eines TIC)

c0dy8rwxcaej0d1-1

 Per molts anys, Aracne fila i fila! Moltes gràcies, alumnes i col·laboradors, per continuar filant! Feliciter!

L’home romà i els anells

En el món romà una joia es feia servir per simbolitzar un estatus, a més de per adornar. Els anells eren una de les joies més populars i van ser utilitzats tant pels homes com per les dones.  En l’home, l’anell reflectia la classe social a la qual pertanyia i, amb posterioritat, el nivell econòmic del portador.

Els rics portaven al dit anular de la mà esquerra un anell de ferro perquè creien que des d’aquest dit hi havia una vena que anava directament al cor. Aquest anell no era només un adorn; servia de segell per autentificar i lacrar els documents. De manera que, quan el portador moria es destruïa l’anell per tal que ningú més el pogués emprar.

L’ anell d’or annulus aureus es reservava per a certes ocasions i persones. Els enviats a l’estranger en una ambaixada portaven un anell d’or com a mostra de la seva dignitat, però un cop de tornada lluïen el de ferro una altra vegada.

h1813

Però, la funció assignada principalment a l’anell va ser la de segell per signar documents oficials i privats.h2206

Al principi, només es portaven anells en un dit i estava mal vist que un home portés dos anells; però després, ja entrat l’Imperi per influència dels gustos i modes orientals,  va anar augmentant el nombre d’anells que es posaven i es van carregar els dits amb anells amb pedres precioses, a excepció del dit d’enmig,  l’anomenat infamis que per superstició quedava sense cap anell. Els dies de dol es treien els anells d’or (els més utilitzats a partir del segle I dC), que també deixaven de portar com a senyal de protesta.

Per guardar els anells feien servir uns cofres anomenats dactyliothecae. La gent rica tenia jocs d’anells; més lleugers per a l’estiu, més pesats per l’hivern. Existien dactyliothecae públics i privats a Roma on s’exhibien els anells portats a casa que venien de guerres estrangeres.

El més comú va ser el gust pels anells adornats amb gemmes i camafeus, en els quals els romans gastaven enormes fortunes. Els romans humils els imitaven en bronze i amb un tros de pasta de vidre encastat, com si fos una pedra preciosa.També s’han trobat anells amb l’efígie de l’emperador.

Anell amb l'efígie de Tiberi

Anell amb l’efígie de Tiberi

Rocío Rodríguez

1r Batx. Humanístic

Un tomb televisiu per Bàrcino amb la Margalida

La nostra magistra ha sortit a la televisió! Al programa Va passar aquí de BTV la Margalida Capellà ens fa un recorregut per la Bàrcino romana a partir del temple d’August. Aprofiteu el reportatge per fer un tomb per la Barcelona romana i sorprendre els vostres familiars i amics!

Imatge de previsualització de YouTube

Tot seguit podreu visionar tot el programa Va passar aquí de BTV:

Els set savis de Grècia

Després d’estudiar el tema de la geografia grega (unitat 4 Grec 1, ed. Teide) i fer-ne un kahoot, he decidit fer aquest thinglink per saber situar en un mapa de Grècia els set savis i de mica en mica conèixer millor la geografia grega i els seus personatges rellevants.

És ben curiosa la màgia del set! Quin savi us ha cridat més l’atenció? Per què?

Rocío Rodríguez
Alumna de Grec 1

Ubi est Joan Marc?

Aquests dies, com bé sabeu, el professor del departament de Llengua catalana i clàssiques, en Joan Marc, ha presentat en un important congrés de didàctica, el XVII Congreso Internacional de la Sociedad Española de Didáctica de la Lengua y la Literatura, l’experiència elaborada per alguns de vosaltres el curs passat: Expopoètica.

 Ha aprofitat l’estada per terres extremenyes fer una escapada clàssica.

dsc_0399-1

Fotografia de Joan Marc

A veure si sabeu des d’on ens ha enviat aquesta fotografia?

Una vegada localitzat l’indret, busqueu informació sobre aquest edifici i el lloc on es troba. Quin nom rebia  en temps dels romans? Per què va ser important? …

Què és l’Hèl·lada? Qui són els hel·lens?

ΧΑΙΡΕ!

Sóc un estudiant de 1r Batxillerat i he començat a estudiar grec. Buscant informació de la Grècia Clàssica he trobat aquest vídeo a youtube i m’ha semblat molt interessant! Espero que us agradi i que us resulti interessant. A continuació us deixo el vídeo amb unes unes preguntes (Què sabeu de Grècia? Del seu nom? De la seva geografia? De la seva història?…).

Imatge de previsualització de YouTube

Ara que ja sabeu què és l’Hèl·lada, es tracta de llegir el text següent i comentar la diferent denominació dels hel·lens:

Van passar més de mil anys fins que els grecs no van adquirir una pròpia denominació comunament admesa; i avui en tenen dues. En la seva llengua es diuen “hel·lens”, i el seu país és l´Hèl·lada. “Graeci” és el nom que els donaren els romans i que més endavant fou generalment adoptat a Europa. En l’antigor de més a més, els veïns de llevant els donaren encara un tercer nom: “jonis”, els homes de Ivan de l’Antic Testament. I tots tres són tardans, ja que no en trobem cap que sigui aplicat generalment per Homer, el qual, de la seva part, en diu “argius”, “dànaus” i molt més sovint, “aqueus”.

La història d’aquesta nomenclatura és ben fosca. En Homer, l’Hèl·lada és una mera regió de la Tessàlia meridional, i Graia, un indret de la Beòcia fronterer amb Atenes. Després d’Homer, Acaia i Argos van sobreviure, però foren degradats a topònims locals de la Grècia meridional… Com que no hi ha res en les tauletes en lineal B que ens doni cap pista, per a nosaltres l’inici és dins la “Ilíada”. El fet que ens presenti algun nom comú és un símbol de fet que la història de Grècia ja havia ben bé començat.Però hi havia més d’un nom, i això també serveix de símbol de la diversitat social i cultural que caracteritzà l’Hèl·lada tant en en seu primer període com durant tota la seva història per poc visible que això sigui dins els dos poemes homèrics.

M. I. Finley, El món d’Ulisses (1985).

Ignasi Pujol

1r Batxillerat Humanístic