Daily Archives: 17 abril 2016

Visita a una classe universitària a la UPF

El dia 24 de febrer de 2016, els alumnes del 2.2, gràcies al programa HumaniTAST de la facultat d’Humanitats de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, vàrem poder fer una sortida per tal d’aprofundir els nostres coneixements sobre el tema de la poesia lírica clàssica a mans del professor de filologia llatina Pere Bescós Prat. Aquesta sortida va servir també per fer-nos una idea de com són les classes universitàries.

Molts dels aspectes ja els havíem estudiat a classe. Es va parlar sobre els poetae novi, s’ementaren autors com Cecili, Cató, Helvi Cinna i Catul, dels quals es va parlar durant una gran part de la classe.

upf_Ramon Fornell_016                                              Interior de la Universitat Pompeu Fabra

El professor va aprofundir sobre el tema tot parlant sobre el context de la lírica, com va ser aquesta i els canvis que experimentà durant el segle I a.C., tot relacionant-ho amb l’èpica i el drama d’aquest segle…

A l’hora d’explicar, el professor va utilitzar com a ajut visual una mena de presentació penjada a la mateixa web de la universitat, semblant al Labyrinthus, que fem servir nosaltres al nostre centre. Hi havia també en aquesta presentació, fragments d’obres dels autors de què el professor va parlar. Gràcies al fet d’haver estudiat aquest tema anteriorment a classe, vàrem poder seguir el fil de l’explicació, tot i que, personalment, em va semblar excessivament llarga, ja que no estic acostumat a estar una hora i mitja per fer una sola classe.

Si parlava sobre Livi Andrònic, nosaltres ja sabíem que es referia a qui va traduir l’Odissea al llatí; si anomenava Enni, esperàvem que digués alguna cosa sobre els seus Annales i així amb la gran majoria d’autors esmentats.
Preferia realment fer una classe sobre el tema de la lírica, ja que si ho haguéssim fet de l’oratòria, m’hagués vist una mica desorientat, a diferència dels estudiants de la universitat, ja que per aquell dimecres encara no havíem parlat a classe ni d’aquesta ni de Ciceró. Sí és cert, però, que en alguns moments ell tractava aspectes que havien fet a classes anteriors dels quals nosaltres no havíem sentit a parlar, sobre tot dels aspectes de la societat d’aquell moment, per exemple.

                                                      Aula de la Universitat Pompeu Farbra 

Tenia un altre concepte de “classe de universitat”, però només entrar a l’aula i veure la seva mida ja em vaig sorprendre, ja que esperava aules enormes amb una gran quantitat d’alumnes, tal i com es veu a les pel·lícules. Suposo que aquesta universitat també en tindrà de mida més gran, però on nosaltres vàrem anar, no era el cas.

Un altre aspecte que no m’esperava va ser la impuntualitat, per una banda, dels estudiants i per l’altra, del mateix professor. Jo pensava que allà les classes començaven al més puntual possible, potser va ser només en aquell cas, però ens en vàrem perdre més de mitja hora.
Va ser una bona experiència per tenir una idea més exacta del que ens espera en el nostre futur d’estudiant.

-Què penseu sobre la puntualitat del professor a classe? Veuríeu normal que a totes les assignatures haguéssiu de perdre una bona estona a causa de la impuntualitat del professorat?
-Vàreu trobar útil l’experiència? Què va ser el que més us va impactar sobre el temari del que va parlar el professor?
-Què va ser el que més us va agradar? I el que menys?

Marçal Garcia Hidalgo 2.2 batx.

Serà veritat el que es diu de Juli Cèsar?

  • Juli Cèsar bisexual?

Quan Juli Cèsar era molt jove, es diu que era un noi excepcionalment atractiu : Atlètic, ulls negres , pell pàl·lida, trets femenins … tant era així que el rei de Bitínia es va enamorar perdudament d’ell : el va convertir en el seu amant, vestint i maquillant-lo com una dona .

La seva joventut va estar habitada per grans conquestes i enamoriscaments , però arribada la maduresa a Juli Cèsar li va arribar el mateix que a gairebé tots els homes de la seva edat : la calvície o alopècia. Una cosa realment tràgica per una personalitat com la seva. Com suportar aquesta pèrdua de pèl? Després de ser rebutjat en nombroses ocasions pel cap gal Vercingètorix, un home del que s’havia enamorat, no ho va dubtar un segon: va ordenar que l’estrangulessin i que li elaboressin una perruca amb el ros cabell del noi.

  • Juli Cèsar gelós?

Admirava profundament Alexandre el Gran, encara que més que admiració era profunda enveja. Sempre va lamentar no haver aconseguit els seus mateixos èxits a la mateixa edat que el jove heroi macedoni.

  • Juli Cèsar un don juan?

No només li agradaven els homes, sinó que també les dones, ja que es va casar moltes vegades i va tenir amants com per exemple:

  •    Cleòpatra
  •    Cornèlia
  •    Pompeia
  •    Cosutia
  •    Calpurnia
  •    Lolia
  •    Servilla

Què en sabeu d’aquestes dones? Amb qui es va casar? Quina relació tenia amb la seva mare?…

Leila Díaz

4t ESO Llatí