Monthly Archives: març 2016

La pervivència i la infravaloració del Grec a l’INS Premià de Mar

Actualment crec que existeix la infravaloració de la cultura i la civilització grega, i no només al nostre Institut, on encara hi ha molts alumnes de grec tant a primer com a segon, sinó a tot arreu. Per això, aprofitant una tasca de l’assignatura a distància Cultura Audiovisual, vaig decidir fer el reportatge sobre la pervivència i la infravaloració del grec, ja que crec que és important estudiar grec ja que, des de fa molt de temps, tant els grecs com els romans ens han influenciat i continuen sent influents en molts aspectes de les nostres vides, no només han deixat una gran empremta en el llenguatge, en el cas de la llengua catalana un 30% del nostre lèxic és d’origen grec, sinó en aspectes com la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, la nostra manera de pensar amb lògica, el nostre univers imaginari, el fet de pagar amb moneda, d’anar al teatre, de viure en democràcia… Sense la cultura i civilització grega no tindríem segurament cap d’aquests aspectes en les nostres vides.

En el següent reportatge entrevisto dues alumnes de primer de batxillerat de clàssiques, Mireia Sanchez i Mar Cruz, al coordinador pedagògic de l’institut, Pep Caballeria, al Coordinador de batxillerat, Manel Codina i al cap de departament, en Joan Marc Ramos per poder esbrinar si realment creuen que és important estudiar encara avui grec i si ens ha influenciat el grec i la seva cultura.

Imatge de previsualització de YouTube

Finalment, aquí teniu l’entrevista que he fet al nostre director, Salvador Redón, i al Bernat Ancochea, primer director de l’IPM, fusió de l’institut Serra de Marina i Cristòfol Ferrer. Al Cristòfol Ferrer la Margalida Capellà va començar amb una sola alumna de Grec fins que va tenir la classe ben plena, i l’institut Serra de Marina, on feia anys que s’havia deixat de fer grec, tot i tenir una de les poques places de grec de tot El Maresme i les ganes de la professora, Isabel, per impartir aquesta matèria i que es va jubilar malauradament sense tornar a poder fer grec.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us ha semblat? i vosaltres, si encara no ho heu fet, què n’opineu? Per què, llavors, el grec és infravalorat arreu? Paga la pena estudiar-lo? Per què?…

Iria Rael 2n B Batxillerat Cultura Audiovisual

Mors et Victoria

Imatge de previsualització de YouTube

Joaquín Álvarez (Iakus)
Lingua Latina

In ludo

A partir de la lectura del Capitulum quintum decimum de Pars I Familia Romana de Lingua Latina per se illustrata d’Hans H. Ørberg, alguns alumnes hem fet una petita recreació tot canviant magister Diodorus per nostra magistra (Chorouk) i en Sextus (discipulus bonus et industrius) per la Claudia (Clàudia O.), en Ramon, en Joaquín i el Robert fan de Marcus, Quintus et Titus  i la Laia Costa de Narrator.

Audite et Respondete Latine:

https://exteriors.files.wordpress.com/2016/03/in-ludo.mp3

1. Ubi sunt Claudia, Titus, Marcus Quintusque?

2. Ubi sedent?

3. Quem exspectant?

4. Suntne discipuli laeti?

5. Quid facit magistra?

6. Cur Quintus non recitare potest?

7. Estne aeger Marcus? 

8. Cur Titus quoque surgere nec recitare potest?

9. Suntne discipuli aegri?

10. Quid Claudia magistrae dicit?

11. Cur discipuli magistram metuunt?

12. Ut valet magistra? Cur?

13. Quid Claudia recitat?

14. Cur gaudet magistra?

15. Quem laudat magistra?

16. Quis est discipulus improbissimus? Cur Titus librum suum non habet?

Discipuli

In ludo

Com era l’escola a l’antiga Roma? Hagués estat possible aquesta escena In ludo? Per què?…

Discipuli Lingua Latina

El paper de la dona grega i romana fins a l’actualitat

“Si això fos una obra de teatre, la dona faria d’arbre”

Si això fos una obra de teatre, la dona faria d’arbre, avui en dia, en algunes societats ha millorat, però vivim en una societat totalment pensada per homes. Som, nosaltres, les dones, un interès social i polític.
La dona durant la història ha tingut una gran evolució, però sempre està a segon pla.

Encara que pugui semblar estrany, el paper de la dona en la societat s’ha anat degradant des de la Prehistòria fins a l’època contemporània. Tot i estar actualment en l’edat de major progrés polític, social i econòmic, la dona segueix, en major o menor mesura, injustament relegada a un segon pla.

Durant l’antiguitat clàssica, les dones van estar subjectes al control gairebé absolut del seu pater familias, fos quin fos el seu estatus, i mai no van tenir accés a la totalitat dels drets atorgats als seus conciutadans homes. Sotmeses als seus pares o marits aquelles dones no tenien drets polítics. Seguint la moral romana, la dona no era més que un estri al servei del cap de la família al que li donava fills.
La dona a l’antiga Grècia apareix com a companya i cooperadora de l’home romà, està en el seu costat en els banquets, comparteix amb ell l’autoritat sobre els fills i criats i participa també de la dignitat que té el seu marit en la vida política. Però no per aquesta llibertat la va permetre que fos austera i reservada, fins i tot en el banquet, la dona estava asseguda, no reposada i no bevia vi. La dona, era un segon pla, no participava a la vida pública, política,en la literatura i no pot ser cap de família.
És més, la dona, no pertany a la família sinó estava casa. Tot i que, les pitjors dones a Roma eren les esclaves que eren considerades objectes i no subjectes de dret, ja que, a més de tenir els pitjors treballs, havien de complaure els seus amos en les seves relacions extramatrimonials.

Durant la República romana i entre les classes altes va ser pràctica comuna utilitzar els matrimonis per consolidar relacions polítiques.
Les dones de no poder votar o ser elegits en càrrecs d’elecció i els autors romans defensaven la dedicació femenina a les tasques domèstiques, com la costura i amb els seus escrits tractaven de perpetuar aquest paper limitat a l’àmbit domèstic. Aquelles dones que arribaven als 45 anys ho feien en no molt bones condicions de salut a causa d’una maternitat reiterada, el treball en les hisendes i en tasques de la domus.

Durant l’edat mitjana, és més accentuada la visió de la dona com un ésser “inferior”, per culpa de la religió. I aquesta visió sociocultural no va començar a dissoldre fins al Renaixement, on es va prendre a la dona com a exemple de puresa i honestedat, però encara amb absència de drets socials.

La Revolució francesa, amb la Declaració de drets de l’home i el ciutadà, va marcar un punt d’inflexió, copiat per la Constitució dels Estats Units.

Però tot i així, vam haver d’esperar fins al segle XX per veure una veritable intenció d’eliminar qualsevol indici de diferència entre homes i dones.

A Espanya no va ser fins a la II República, amb la Constitució de 1931 i amb la fermesa de Clara Camp amor, quan es va suprimir qualsevol ambigüitat en interpretació de la declaració d’igualtat per sexes, classe social, riquesa, creences i idees. Tot i haver entrat en l’edat contemporània, hi ha hagut passos cap endavant i cap enrere, originant la necessitat de l’aparició dels moviments feministes.

En ple segle XXI, segueixen sent una necessitat aquests moviments, LLUITANT per una justícia que encara no es dóna. En determinades cultures, com la musulmana, la dona gairebé és un objecte, en relació amb la nostra cultura occidental.

Però la cultura occidental tampoc li atorga el degut protagonisme. La desigualtat es fa evident, per exemple, en les cotes de responsabilitat i remuneració en molts sectors. Fins quan?

Claudia Pérez Torrabadella

1r Bat

Baetulo 15-16, una bona promoció!

 photo DSCN1655_zpsfkbeemjy.jpg

[Fotografia: Alfonso Campo]

Després de tants anys en la docència, cada nova promoció d’alumnat continua semblant-me una tripulació amb la qual he d’emprendre un viatge incert, mai se sap si arribarà a bon port! En el cas de les optatives, la sensació s’accentua, perquè cada trimestre el procés comença de nou.

Els intrèpids navegants de Cultura clàssica I: Baetulo del curs 15-16, no heu estat una excepció i encara recordo la primera sessió a l’aula d’informàtica, quan us demanava que comentéssiu la feina feta pels companys d’una promoció anterior. En aquell moment no teníem clar, ni vosaltres ni jo, si arribaríeu a fer una visita guiada tan sensacional com la d’ells.

Però fa uns dies va arribar l’hora de la veritat i, sens dubte, us vaig trobar convertits en uns guies tan bons o encara millors que els de fa dos anys. Per donar-ne fe, tenim el tríptic que van confeccionar les coordinadores.

I també les imatges que immortalitzen la jornada. M’he permès donar-los un to desenfadat, espero que us agradi i, a partir d’ara, reconegueu cadascun dels espais on s’amaga el passat de la vostra ciutat i, en definitiva, les vostres arrels.

 I per finalitzar, ja sabeu que us toca fer el mateix que els vostres companys en anys anteriors. Quina ha estat la vostra experiència en tots els processos de la recerca: preparació i realització in situ? Què heu après que no sabíeu i que potser no oblidareu? Quin consell donaríeu al grup que ve darrere vostre?

Penseu que, potser en part, pot dependre de vosaltres el funcionament de l’optativa Cultura clàssica II: Mitologia a Bètulo.

Valete. Fortuna segunda!

TERESA

En el Dia Internacional de la Dona: Grans DONES de l’antiguitat clàssica!

A l’antiguitat clàssic, malgrat tots els impediments, algunes dones es varen fer un lloc en la ciència. Quines coneixeu? Què sabeu d’Hipàtia d’Alexandria? Per què la coneixeu? Ajudeu-nos a trobar apunts dels nostres blocs o bé de la xarxa sobre aquesta GRAN DONA i els més interessants els afegirem al nostre Thinglink. Quines altres dones científiques de l’antiguitat coneixeu? Què en sabeu?…

Per què encara avui hi ha poques dones científiques?

Eloi Salat i Mariona Cava
1r Batxillerat Humanístic

Dia de la dona: Kahoot de Dones Gregues!

Companys nostres, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Dona, avui 8 de març us hem volgut preparar un Kahoot sobre els diferents aspectes que tenen les dones gregues des del seu naixement.  Per això, hem decidit fer-vos un kahoot, el qual crec que us divertireu molt amb l’objectiu de que aprengueu sobre el món de les dones d’aquella època. Per crear-lo, ens hem proposat fer un grup format per 4 membres, ja que creiem que d’aquesta manera elaborarem moltes més preguntes interessants.

Captura

 

Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació. I també us animem a fer Kahoots, ja que és una eina genial per aprendre!

1r Batxillerat, Sandra Mendoza, Laia Costa, Laia Arcas, i Chorouk Regrag.

 

Gimcana mitològica IV: El cicle tebà

Les alumnes de 2n batxillerat de l’Albéniz aquest any ens endinsem de fons en els cicles mítics. I ho fem amb el cicle tebà. Seguint la feina de les companyes de l’any passat, hem elaborat una Gimcana mitològica d’aquest cicle, perquè a part que ens serveix per repassar-ho, també vosaltres podreu aprendre i gaudir d’aquesta història.

Per a algú que sigui una mica desconegut en el món de la mitologia grega aclareixo el dubte i deixo la definició. El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).

Aquesta gimcana consisteix que vosaltres esbrineu a quin episodi o moment del cicle tebà correspon la imatge. Per això, a continuació, teniu una presentació on hi ha un total de nou obres d’art que mostren els diferents moments del cicle, tots ordenats cronològicament, seguint el cicle Tebà.

Abans que comenceu us dono una pista: la majoria d’imatges que hem trobat corresponen als episodis d’Europa, Antígona i Èdip.

La recerca d’imatges no ha estat gens fácil. Hi ha episodis en que prácticament no hi havia imatges o a vegades no trobavem bé les fonts. On més em trobat obres d’art ha sigut en la página de Wikimedia Commons. Allà em trobat una gran quantitat d’imatges i amb totes les dades necessàries.

Esperem que us hagi agradat aquesta gimcana i que hagueu aprés una història més de la complexa mitologia grega, nosaltres també ho em fet!

Abans, però, dir-vos que d’aquí uns dies publicarem les respostes en els comentaris, perquè pogueu comprovar si heu encertat.

Fins el próxim article aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n batxilerat humanístic Institut Isaac Albéniz.

Marina Ruiz