Monthly Archives: març 2015

Siringa i els clàssics a les Jornades Científiques de Badalona

Què hi fem els clàssics en unes Jornades de vocació científica, com el seu nom indica? Cal agrair al Centre de Recursos per al Professorat de Badalona que, en organitzar any rere any les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari,  hagi mostrat des del principi un gran interès en la interdisciplinarietat de la mostra, des de tots els àmbits del saber. Els Treballs de recerca que s’hi presenten tenen en comú no et tema, sinó el plantejament científic de la investigació, és a dir, que tot partint de d’uns objectius clars i unes hipòtesis prèvies, els alumnes arriben a conclusions pròpies i ben fonamentades.

En l’edició d’enguany, la vintinovena (aviat és dit!), una aràcnida de l’Institut Isaac Albéniz, la Marina Salas, hi ha participat amb l’exposició a l’auditori del BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis) del seu treball en bloc Siringa, la música de l’antiga Grècia. No és la primera a fer-ho, ja que la Carla Asensio hi va participar fa quatre anys amb Origen de les grafies: tendències enfrontades, però sí que és precursora en aquesta mostra pel que fa al format bloc. De fet, enguany era l’únic treball en aquest suport, si més no de la sessió de dijous, en què nosaltres vam participar.

Imatge de previsualització de YouTube

Queda demostrat, doncs, que les lletres i les arts, tenen el seu lloc en aquesta mena de congressos científics, però deixeu-me que afegeixi que em va complaure veure que les clàssiques en concret hi van ser molt presents. El tercer dia de les jornades, acompanyaven la nostra Siringa dos treballs amb referents clàssics:

  • La Laura Aixut, del centre Maristes Champagnat, va presentar Set de venjança. La còlera del déus a “Les Metamorfosis” d’Ovidi. 
  • La Marta Gràcia, de l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau Gargallo, ens va adelitar amb el seu Femen Olimp, una actualització de cinc divinitats femenines gregues materialitzada en un vidoclip de promoció d’un grup musical. Fantàstiques, les seves il·lustracions!

Fent un cop d’ull als resums dels treballs presentats els altres dies, hi he trobat també, en la segona sessió, una exposició sobre L’alimentació a l’antiga Roma, a càrrec de Maria Lapuente del Col·legi Badalonès.

Si tenim en compte que cada centre de la ciutat només pot presentar un màxim de cinc treballs -tres per exposar a l’auditori i dos per presentar al vestíbul- i que no tots els centres els presenten tots, ¿no trobeu que la presència clàssica no està gens malament?

Per acabar, aquí teniu un muntatge amb tots els participants de l’Albéniz, per tal de contextualitzar el que s’ha dit fins ara, id est, que els treballs de lletres conviuen amb els de ciències en perfecta harmonia.

TERESA

Referents del déu Plutó

DÉU ROMÀ DE L’INFRAMÓN, PLANETA nan, PERSONATGE DE DISNEY, PUBLICACIÓ DE MANGA I ELEMENT QUÍMIC RADIOACTIU

Quin mite coneixeu relacionat amb el déu de l’inframón? Què vol dir “plutocràcia” i quina relació té amb el déu? Quina relació té el déu amb el planeta nan?

Francesc Franquet Yerro

Referents del déu Hèlios

DÉU GREC PERSONIFICACIÓ DEL SOL, MARCA DE MELMELADES, MARCA ANGLESA D’HOMEOPATIA, ELEMENT QUÍMIC, PINTOR,CARTELLISTA, POETA DE LES AVANTGUARDES BARCELONINES DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX (HELIOS GÓMEZ) I EMPRESA DE CONSULTING A BARCELONA.

Francesc Franquet Yerro

Els campaments romans

Per completar el text que vam traduir a classe i que podeu trobar a Castra Romana, així com les diferents cartes que van fer els nostres companys,  la Chaymae ha fet  aquest thinglink.

En Joan i la Júlia aquest altre:

La Iria ha fet aquest thinglink dels antics campaments dels exèrcits romans que perduren avui com a ciutats!

La Iria ha començat a localitzar en aquest Google Maps els campaments romans arreu:

Ens ajudeu a completar-lo? Què n’opineu?

Omaima El Azouan, Joan Barrabino, Júlia Paris, Iria Rael, Chaymae Zaouaghi 1r BATX.D Humanístic

Càsina parla

Un plató il·luminat per milers de bombetes i seients ben còmodes és el que necessitem per a parlar amb qui conversarem el dia d’avui, però abans de res em presentaré. Sóc la veu del vostre cap que us recita tot el que llegiu en la vostra vida, potser vosaltres no em coneixereu en el llarg del vostre cicle vital, però jo cada vegada aprenc més de tots els que m’utilitzeu. No busqueu cap sentit al que us dic en aquest moment, doncs acabareu amb una idea molt diferent a la meva finalitat didàctica.

Acabat aquest petit parèntesi, us dono la benvinguda a un diàleg o entrevista, com preferiu nombrar a aquest experiment totalment real amb uns personatges ficticis, però reals, creats per la mà de Déu i dotats d’intel·ligència i voluntat creadora. No us pregunteu de què parlo, només llegiu-me, parleu-me sense stop ni play, utilitzeu-me per a entendre aquests símbols anomenats lletres. Doncs, no sóc res més que una part de vosaltres i dels vostres ulls.

– Amb tots vosaltres, Lisídam, el vell verd de la vil·la d’aquí el costat gaudirà de la nostra presència, vine, asseu-te al meu costat, si no et fa res.

– Hola a tots i a totes, sobretot a vosaltres, petites nimfes creades per a fer gaudir els meus ulls melancòlics, jutjats per una vella tancada de cames de per vida.

– Et donem la benvinguda, tots i totes, potser notes una certa absència de dones en aquest espai tan gran i ben il·luminat, però que no t’estranyi, elles et defugen com una gallina fuig d’un llop afamat.

Els riures reboten entre les parets de la sala, sembla que l’ancià es proposa dir unes quantes paraules més:

– No passa res home! Només em fan falta uns somriures per aquí i per allà i totes vindran com cotxes, tremolant de l’emoció.

– Què tenim aquí, una mica de mal context històric? Els únics vehicles que pots arribar a conèixer, home de poca pena, són cavalls i troncs en forma de rodes.

– No passa res! És un diàleg fictici, dic cotxes com puc dir aeronaus espacials de motor v-500, propulsats per una barreja insana d’energia nuclear i vapor d’aigua.

Els riures es repeteixen contínuament. Si vols, tu també pots riure, lector, però no fa falta, tothom sap que una imatge val més que deu mil paraules, així que espera’t a que s’estreni aquesta gran obra, potser no en teatres luxosos ni barats, potser es representa en un carrer, ple de brutícia, però ja saps, val més això que res.

– Anem a l’entrevista en qüestió, doncs l’apunt es fa massa llarg. Com podies pensar que tenies alguna possibilitat amb aquella bellesa invisible que rep el nom de Càsina? Potser la volies enganyar amb aquestes dents negres teves?

– Per encantar no fa falta enganys ni veritats, només encant. Orgull, pena i una barba masculina em converteixen en un déu per a elles. Ni Zeus es compara amb mi. Ell potser té múscul, però jo posseeixo els ulls més masculins de tota la vil·la.

– Ja n’hi ha prou, vell depravat sense escrúpols ni consciència. T’acomiadem amb una cordial petada al cul.

Ara et preguntaràs moltes coses, i poques relacionades amb aquest relat sense caps ni peus. No importa, continuem amb el següent, o més ben dit, la següent convidada. Amb tots vosaltres, us prego que rebeu amb un gran aplaudiment a ella, la immillorable Cleòstrata!

Tots vosaltres aplaudiu amb gran èmfasi, però mentalment, per favor, que veure una persona que mou les mans davant una pantalla és d’allò més estrany.

– Benvinguda, Cleòstrata!

– Moltes gràcies per convidar-me.

– Moltes gràcies a tu, però el temps és or i falten molts personatges per entrevistar. Gràcies per la teva presència i fins un altre.

– Però.

– No, res més que afegir- El següent és un personatge molt especial, coneguda pels diàlegs tan profunds i sentimentals, tan, que ens trenca el cor només de tenir-la entre nosaltres. Amb tots vosaltres, Càsina!

El furor envaeix tota la sala, els crits omplen les boques de tots vosaltres.

– Hola Càsina, no fa falta que parlis, ho sabem tot sobre tu. La teva bellesa ens petrifica i ens converteix en esclaus teus. No, no parlis, la teva veu és massa preciada com per a què l’escoltem nosaltres, uns simples mortals. Ens ha agradat molt tenir la teva presència aquí,

– No, abans d’anar-me’n, de no tornar a tastar les vostres paraules amables i plenes de confort i seguretat, haig de parlar. Plaute em va donar el paper, sí, vaig acceptar-lo, també és veritat, em va pagar amb grans riqueses que em suportarien la resta de la meva vida, però haig de dir la veritat, encara que aquesta destrossi tot el que conec.

– Això podrà esperar fins al proper capítols, doncs el temps s’acaba i encara falten dos personatges més.

– Però hi haurà més entregues?

– Clar que no. Una salutació cordial i fins un altre. Els pròxims invitats són ja els últims (gràcies a Zeus). Amb tots vosaltres, els immillorables Olimpió i Calinus!

– Gràcies per invitar-me, o més ben dit de res per donar-vos la meva gloriosa presència, però no entenc perquè està “l’altre” també entre nosaltres.

– Continua, si continua amb les teves “palabras” plenes de fang i cucs “asquerosos”, res m’importen  homosexual de les cataplasmes.

– Oh, un altre cop, no suporto tanta vulgaritat en un sol home, si et puc anomenar home, clar, més bé sembles un simi que ha aprés a caminar sobre dues potes, perquè tan pelut que ets, et confonc cada dos per tres amb un gos del carrer.

– Calma, senyors, com a opinió personal crec…

– A qui li importa l’opinió d’un home que vesteix roba que brilla més que el punyeter sol, aprèn de mi, que elegeixo cada  color amb gran precaució.

– “Eso eso”, no ets més que un “palurdo” més, fuig com les cabretes fan, cabreta!

– El que faltava, quan la ignorància i la “saviesa tot poderosa” s’uneixen, no hi ha qui suporti tal tortura. Bé, això és tot el que tenim per avui, esperem que no hi hagin continuacions d’això, doncs no és ni experiment ni hòsties, només un conjunt de frases i oracions. Ens ha agradat molt tenir la vostra atenció durant…

– Parla per tu, jo ni tan sols surto.

– Mírrina, aquí secundaris no volem, gràcies i adéu.

Així es tanca el teló, encara que no n’hi hagi, ja m’enteneu (espero).

Raül Àlvarez

1r Batxillerat Humanístic

Arran de la lectura de Càsina de Plaute i després de la seva representació al Teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat

Dia Internacional del Teatre

Messalina, un exemple de prostitució a Roma

L’any passat vam fer articles sobre les dones gregues, en canvi, aquest any els fem sobre les dones romanes, jo, he fet una infografia sobre Messalina, que va ser l’encarnació de la feminitat desenfrenada i la prostitució a Roma.

websitewer
easel.ly

Vosaltres creieu que la prostitució és un bé social com els companys de classe, Joan i Júlia?

1426579296

La prostitució actualment és un tema que obre molts debats. Alguns consideren aquest ofici digne com a qualsevol altre, mentre d’altres el consideren un ofici de mala reputació. Què en sabeu de la prostitució a l’antiga Roma? Creieu que se’n feia la mateixa pràctica? On l’exercien? Com es pagava?

Aquí teniu dues infografies del Joan i la Júlia amb tota la informació que us cal saber sobre la pràctica d’aquest ofici en els vells temps.

1426581312

1426668437

Iria Rael, Joan Barrabino i Júlia Paris
1r de Batxillerat Humanístic

Referents de la nimfa Calipso

PERSONATGE MITOLÒGIC, MARCA DE RELLOTGES, NOM DEL VAIXELL DE JACQUES COUSTEAU, BALL TÍPIC DE TRINIDAD I TOBAGO,CENTRE DE SUBMARINISME A L’ESTARTIT (BAIX EMPORDÀ) I GRUP BARCELONÍ DE MÚSICA SKA.

Què en sabeu de la nimfa Calipso? A quina famosa obra èpica apareix?

Francesc Franquet Yerro

El món de les termes romanes

Imatge de previsualització de YouTube

Les termes romanes (thermae) eren edificis públics amb prestacions higièniques i també sanitàries. Les termes van esdevenir una part fonamental en la societat romana, sobretot en l’època imperial, encara que el seu origen és grec. La diferència amb els banys grecs és que els grecs es centraven principalment en la preparació física que portaven a terme al gimnàs i a la palestra i el bany només l’utilitzaven per rentar-se la suor. En canvi, els romans li donaven més importància al bany i l’esport va quedar com a activitat opcional.

Des dels inicis de l’imperi fins a la seva decadència, sempre es va seguir el ritual del bany que consistia en més coses que només en rentar-se la brutícia. El ritual del bany era un elaborat procés de tractament corporal amb aigües fredes i calentes, de massatges i suor.

Els romans, quan anaven a les termes, primerament confiaven les seves túniques als guarda-robes o capsarii i seguidament passaven al frigidarium on es banyaven amb aigua freda. Després anaven al tepidarium, un bany d’aigua temperada i finalment anaven al caldarium que era un bany calent, com si fos una sauna que provocava una abundant transpiració. Després de banyar-se, els strigile es dedicaven a rentar a les persones de la suor i de depilar-los. Contínuament, els tractatores o massatgistes donaven massatges als seus clients per després donar pas als unctores els quals els untaven amb olis aromàtics. Finalment, els romans es cobrien amb una tovallola ben calenta per treure la resta de brutícia.

Les termes estaven obertes des de mig matí, però la gent acostumava a anar a mitja tarda, amb l’objectiu de relaxar-se després d’una jornada de treball que feien durant el dia. El preu d’entrada a les instal·lacions era molt baix i fins i tot els més pobres podien arribar a pagar-ho, per tant, els banys acollien a tot tipus de classes socials i també d’ambdós sexes.

Les termes romanes tenien sales amb diferents funcions cada una:

  • Palestra: Pati central al qual s’obrien totes les altres estances i es podia practicar exercicis físics.
  • Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
  • Caldarium: Bany d’aigua calenta, el alveus. Era l’habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia en banyera o dipòsits d’aigua calenta anomenats llaura.La calefacció de l’aigua en el cas del caldari, els banys de vapor, i en menor grau del tepidari, es duia a terme per mitjà de l’hipocaust. Aquest sistema consistia en un forn (praefurnium) que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i el terra de les termes (suspensurae) anomenada area. La distància entre ambdós era d’uns 70 cm aproximadament, això és, l’alçada mitjana de les pilae, unes estructures de maó que suportaven el suspensurae. D’aquesta manera, i per acció natural, el vapor ascendia pels tubuli latericio les tebulae mamatae, uns tubs i unes plaques situades a les parets, que permetien la calefacció de l’interior de la sala. Així, l’alçada de les pilae determinava el grau d’escalfament de les sales: més alta en el caldari (més escalfor) i més baixa en tepidari (menys escalfor).
    En la següent fotografia us trobareu les diferents parts del caldari: 1. Forn 2. Caldera 3. Banyera d’aigua calenta (Alveus) 4. Sistema de calefacció (Hypocaustum o Hipocaust) 5. Pilars de sustentació (Pilae).
  • Imatge de previsualització de YouTube

  • Frigidarium: Era la sala destinada als banys d’aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal·lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatio).
  • Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per a la d’aigua calenta.
  • Apodyterium: Vestuaris. Habitació pròxima al pòrtic de l’entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
  • Laconicum: Bany de vapor.

Xènia Serra i Xènia Sánchez
2n Batx. C, Llatí

Gimcana d’una ciutat d’Hispània romana

Com que aquest any també a les PAU entra el tema de la Hispània romana, he aprofitat per fer-vos aquesta presentació amb una sèrie d’imatges que us seran molt útils i us serviran d’ajut per estudiar i preparar-vos les proves.

Sabríeu respondre les preguntes següents tot observant les diapositives del DRIVE?

1. Quina ciutat de la Hispània romana representen les il·lustracions següents?
2. Quina ciutat de la Hispània romana representa aquesta imatge?
3. De quin monument són aquestes restes?
4. De quin monument són aquestes restes?
5. A quin monument fa referència aquesta imatge?
6. De quin edifici es tracta?
7. Quin nom té l’arc representat en aquesta il·lustració?
8. I per últim, quin nom rep aquest monument?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat Humanístic