Monthly Archives: febrer 2015

Oda a una urna griega

En aquest article volem que relacioneu la geografia grega i les seves referències en la poesia de tots els temps!

Imatge de previsualització de YouTube

El poema que nosaltres hem situat al mapa Poètic de Grècia (obert el 2009 per la nostra professora Margalida Capellà)  és aquest fragment d’Oda a urna griega del poeta romàntic britànic John Keats.

Oda a una urna griega

¡Ática imagen! ¡Bella actitud, marmórea estirpe
de hombres y de doncellas cincelada,
con ramas de floresta y pisoteadas hierbas!
¡Tú, silenciosa forma, tu enigma nuestro pensar excede
como la Eternidad! ¡Oh fría Pastoral!

Cuando a nuestra generación destruya el tiempo
tú permanecerás, entre penas distintas
de las nuestras, amiga de los hombres, diciendo:
<>… Nada más
se sabe en esta tierra y no más hace falta.

John Keats, Oda a una urna griega (traducción de Julio Cortázar) John Keats

Es tracta, doncs, d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques i localitzar-los en el Google maps de Grècia. Heu de deixar en un comentari el poema que heu localitzat o bé demanar permís per editar el mapa.

oda a una urna griega

Iria Rael i Omaima el Azouan 1rD batxillerat Humanístic

 

El poder de la paraula

En algun moment o altre, segur que ens hem preguntat d’on prové alguna paraula. A mi personalment, aquest tema sempre m’ha interessat molt, des que era petita que he preguntat sempre el per què d’aquella expressió utilitzada. Així doncs, una de les coses que trobo més interessants de l’assignatura de llatí és adonar-me que realment el llatí és aplicable a la vida actual.

Bé doncs, un dia, comentant a classe l’etimologia d’alguna paraula em va venir a la ment que la meva mare feia poc s’havia comprat el llibre Palabralogía de Virgilio Ortega. Vaig pensar que estaria bé compartir-ho amb els meus companys ja que jo ja m’havia mirat el llibre i l’havia trobat realment interessant. Al dir-ho, la professora em va dir que ella s’havia guardat la contra de La Vanguardia on feien una entrevista a Virgilio Ortega i on li preguntaven pel seu nou llibre. Curiosament, era el mateix article que la meva mare s’havia guardat per recordar-se de comprar el llibre! Així doncs, el proper dia el vaig portar a classe i entre tots vam fullejar-lo una estona.

"Si yo la llamo pelleja, ¿se enfadará?"

Virgilio Ortega

Finalment, vull animar a tots els interessats,com jo, en l’etimologia de les paraules a comprar-se aquest llibre. Cal tenir en compte que no és per a gent entesa en el tema, és a dir la meva mare, que no ha estudiat cap filologia sinó dret, el troba apassionant i amè a l’hora de llegir-lo. Crec que Virgilio Ortega ha plasmat molt bé el perquè de cada paraula, explicant-hi tant la part històrica com la part tècnica. És realment curiós com les paraules tenen tant a veure amb la història i els pensaments de les persones i com han anat evolucionant al pas del temps. Sabíeu, doncs, que la paraula: ministre (en llatí minister) prové del nom que rebia l’esclau romà de menor categoria? Fets curiosos com aquest, els podreu trobar al llibre Palabralogía de Virgilio Ortega.

Un simposi a casa d’Aristides

Aristides apurava els últims minuts, retocant petits detalls abans de l’arribada dels seus amics. Estava en una sala àmplia que estava ocupada per tres grans llits on podien seure dues o tres persones. Al costat dels llits hi havia taules per col·locar el vi.

Van arribar dos convidats alhora. El primer en entrar va ser Temístocles, sempre seriós, que li va saludar correctament però sense sentiments. El seguien Milcíades i el seu fill Cimó, i darrere dos joves artistes, un poeta i l’altre escultor, Anaxàgoras i  Fídias.

Els sis homes es van seure i els esclaus van començar a omplir les copes de vi i els plats de riquíssims menjars, vinguts a Atenes gràcies a les xarxes de comerç que connectaven la ciutat amb la majoria de pobles que estaven a la vora del mediterrani, tant occidental com oriental.

Llavors es va iniciar una animada conversa sobre els temes d’actualitat en l’Hèl·lada: Temístocles estava content que la flota atenenca tingués ja més de 200 vaixells de guerra. L’autocrator havia aconseguit que l’assemblea de la ciutat acceptés la destinació d’una gran quantitat de fons per construir una flota amb què combatre els perses si aquests tornaven, retorn que Temístocles creia.

– Els perses estan reunint el major exèrcit que el món ha vist, però no el poden desembacar a les nostres costes com van fer a Marató, ja poden portar un milió d’homes, que no conqueriran Grècia. – Va dir el general.

– Però, segons els informes dels nostres espies, Xerxes ha ordenat la construcció d’una enorme flota en els ports fenicis i egipcis. – Va respondre Milcíades, que va derrotar els perses a Marató.

Llavors es va aixecar Aristides i va clamar: – Per això és urgent reunir a totes les ciutats de Grècia per evitar la destrucció del nostre poble.

La conversa derivà en un intens debat de quines ciutats de Grècia s’unirien a la causa d’Atenes, quines eren de fiar i quines no, i l’ajuda militar i naval que cadascuna podia aportar.

– És obvi que Esparta ens ajudarà, i amb la seva força militar els perses no ens podran derrotar- Va dir un entusiasmat Fídias.

– No estiguis tan segur- Li va dir Cimó- Els espartans sempre han lluitat contra la resta de Grècia per dominar-la. Jo crec que el nostre aliat més fiable és Corint.

– I que hi ha de Siracusa? Potser està lluny, però no obliden els seus orígens. I a més diuen que compten amb 20000 homes i més de 200 vaixells de guerra. – Va preguntar el savi Anaxàgoras.

– No crec que ens ajudin, i si ho fan, Geló exigirà comandar les tropes personalment. – Va respondre Temístocles.

Després d’una llarga velada, els amics van començar a sortir de la casa. Sobtadament, un jove es va apropar corrents i va parlar a Temístocles: – Senyor, els espies han avistat els perses travessant Anatòlia, es dirigeixen a l’Hel·lespont.

– Sembla que la guerra ha començat. – Va dir Aristides.

 Carlos Thiriet

1r de Batxillerat Humanístic

Siringa, la música de l’Antiga Grècia

Recentment he presentat el meu Treball de Recerca en format bloc sobre la música de l’Antiga Grècia. A partir d’un seguit d’articles he investigat els diferents àmbits en què es trobava, com ara en la religió o en l’educació, la seva teoria de notació musical, i els instruments utilitzats en el moment.

 photo Portada_zps8f378126.jpg

Per tal que us pugueu fer una idea de la meva investigació, crec que és imprescindible parlar dels objectius i les hipòtesis, prèviament establertes, així com les conclusions extretes. D’aquesta manera, penso que podré ajudar a aquells alumnes de primer de Batxillerat que emprenen el camí del Treball de Recerca, ja que, potser, els serveixi com una mena de guia a l’hora d’elaborar el seu propi treball. Dit això, passem a veure els objectius i les hipòtesis.

L’objectiu bàsic i clar de la meva recerca era aportar un gra de sorra en la investigació d’aquest tema, del qual penso que se n’ha fet una recerca bastant escassa. En segon lloc, volia trobar un paral·lelisme entre la teoria musical dels temps de l’Antiga Grècia amb l’actual teoria d’occident, i estudiar els diferents instruments grecs antics a fi de trobar-hi una possible relació amb els actuals. A més, el fet d’utilitzar el format bloc per presentar el treball em va donar la oportunitat d’ampliar els meus coneixements informàtics i poder convertir-lo en una eina de fàcil difusió. Així doncs, les hipòtesis que vaig establir eren que els orígens de la teoria d’occident es trobaven en la teoria de la Grècia clàssica, i que alguns dels instruments que coneixem avui en dia provenen d’instruments de l’Antiga Grècia.

Pel que fa a les conclusions extretes, han estat les següents:
En primer lloc, utilitzant el format bloc he aconseguit crear un espai web que recull una àmplia informació sobre la música de l’Antiga Grècia. En segon lloc, he pogut veure que la teoria musical grega ha seguit un camí diferent, més proper al de les cultures orientals, a la teoria d’occident, tot i que n’han quedat restes d’escales o d’intervals senzills com ara els semitons o els tetracords. D’altra banda, amb l’apartat d’instruments, he observat quines característiques es mantenen ens els instruments d’avui en dia, com ara la classificació en família de vent, corda i percussió o fins i tot l’ús que en feien els grecs, que igual que nosaltres, els utilitzaven per acompanyar representacions teatrals, festes i rituals religiosos. Per acabar, l’últim dels objectius era ampliar els meus coneixements informàtics; no tan sols he après a utilitzar el format bloc, sinó també programes d’edició de vídeo i imatge, entre altres.

Pel que fa a la hipòtesi sobre si els orígens de l’actual teoria musical d’occident podrien remuntar-se en les teories musicals de l’Antiga Grècia, la resposta no pot ser rotunda. M’explico. La majoria d’orígens de la música occidental es troben en l’Edat Mitjana, quan comença a existir la polifonia amb els cants religiosos, element gairebé inexistent en la música de la Grècia clàssica, mentre que la teoria musical grega ha influenciat algunes cultures orientals, com per exemple a l’Orient Islàmic, que en gairebé un centenar d’escales han adoptat formes de les escales gregues. Això que acabo d’explicar és fàcilment visible, també, en les reproduccions de melodies de l’Antiga Grècia, les quals ens recorden a melodies xineses, és a dir, melodies orientals. La segona hipòtesi era que els instruments actuals provenen dels instruments de l’Antiga Grècia. En aquest punt he comprovat que els cordòfons, com ara les lires o les cítares, evolucionarien cap a les cultures orientals per la seva afinació i el tipus de so que reprodueixen, mentre que la majoria d’aeròfons s’aproparien més cap el món occidental. De l’aulos, per exemple, n’ha derivat l’oboè. D’altra banda, no he distingit una clara evolució dels instruments de percussió perquè són instruments més primitius. Dit això, veiem com la cultura occidental ha rebut una important influència de la música de l’Antiga Grècia, més aviat per la vessant de tradició clàssica que no pas per les teories musicals. En santuaris de la música com el Liceu o l’Òpera de Paris han optat per decorar les seves sales amb elements de la música de la Grècia clàssica, com ara lires i cítares; en l’àmbit escolar continuem mantenint l’ideal de la formació musical dels infants i joves; i èticament, igual que els grecs, creiem que cada gènere musical transmet un sentiment diferent i defineix certs comportaments de les persones.

Si us animeu a entrar al meu bloc, veureu que l’índex està dividit en dues parts principals; la teòrica, estructurada en diferents apartats, com són el context en el qual es trobava la música de la Grècia Clàssica, les anotacions musicals i els instruments de l’Antiga Grècia, i la pràctica, en la qual, aprofitant el nom del meu Treball de Recerca he construït una siringa o flauta de Pan.
L’índex també consta d’una tercera part, els annexos, una sèries d’activitats que no es poden incloure en cap dels apartats anteriors però que els complementen. En aquesta, trobem les audicions, una pàgina amb presentacions audiovisuals com ara el recull de peces del museu del “Louvre” amb escenes musicals, les exposicions, articles en els quals s’expliquen diferents museus visitats, i un article de crítica sobre l’actual ensenyament musical en escoles i instituts.


Primer himne dèlfic a Apol·lo, interpretat amb clarinet en si♭ per Marina Salas Zamora.

La bibliografia, un dels apartats fonamentals del treball, està estructurada en diferents apartats segons el tipus de recurs. Els llibres que he utilitzat són majoritàriament genèrics sobre la història de la música, ja que m’ha estat molt difícil trobar un d’específic sobre la música de l’Antiga Grècia. També he extret informació del llibre que utilitzem a l’assignatura de grec, Grec I de la Margalida Capellà, per les qüestions de civilització, i de clàssics com l’Odissea per fragments concrets. Pel que fa a les pàgines webs, n’hi ha una gran varietat segons la informació que necessitava. Destacaria una pàgina sobre la música de l’Antiga Grècia de la Viquipèdia, la qual m’ha ajudat a estructurar l’índex del treball, el Theoi, un portal amb àmplia informació sobre la mitologia grega, la FiloXarxa, d’on he enllaçat la majoria de biografies sobre filòsofs, i el Perseus, una pàgina molt interessant i completa amb textos en grec clàssic i traduïts a l’anglès.

La veritat és que l’experiència de treballar en un bloc ha estat molt enriquidora, ja que m’ha permès ampliar els meus coneixements informàtics, inserir enllaços interns i externs, així com publicar presentacions audiovisuals en les quals es recullen peces i/o altres imatges de museus visitats i reproduccions d’algunes de les melodies que s’han trobat sobre la música de la Grècia clàssica. Per això, recomano a tots aquells que encara heu de començar amb la vostra recerca, que us animeu a presentar-lo en aquest format ja que us permetrà realitzar una feina molt completa i, a més, us donarà la oportunitat de poder continuar amb la vostra investigació un cop presentat el Treball de Recerca com a tal.

MARINA SALAS ZAMORA, Ins Isaac Albéniz

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

Projecte de recerca classico-plàstic

A l’institut Isaac Albéniz de Badalona fa dos anys que els departaments de Clàssiques i Visual i plàstica es donen la mà per proposar a l’alumnat de 4t un Projecte de recerca interdisciplinari. Els alumnes que cursen Llatí i/o Visual i plàstica han pogut triar la tasca que la Cristina de Visual i plàstica i jo mateixa els hem proposat:

  • després de triar un mite ovidià, dels que llegim a 4t, els demanem que aprofundeixin en la descripció de l’episodi que ens explica Ovidi a partir d’una traducció del text original,
  • a continuació repassem la seva pervivència al llarg de la història de l’art,
  • i finalment es llencen a l’aventura de la recreació pròpia seguin els dictats i el format proposat pel professorat de Visual i plàstica.

Tot el procés queda plasmat en un document compartit i un reportatge fotogràfic que serveix de suport visual de la presentació oral.

El curs 12-13 el nostre objectiu va ser la malaurada Dafne. Quin sentiment d’indefensió enfront de la intensitat de la llum apol·línia! Com ho han reflectit els artistes al llarg del temps? Com ho reflectiríem nosaltres al segle XXI? Doncs ens vam decidir per trobar un punt intermedi en el temps i crear una mena de llibre medieval, d’aquells que els monjos il·luminaven amb paciència als monestirs. Encapçalat per la Praefatioredactada amb la màxima cura els primers dies, un desplegament d’imatges van sorgir a partir dels mots i els símils ovidians. Els dos incunables resultants, els tenim desats com tresors, un a cadascun dels departaments implicats. A la presentació que van fer servir per a la presentació oral, veureu com descriuen el procés el mateixos alumnes.

El 13-14 va continuar l’aventura, altre cop amb un personatge femení a mercè de la divinitat: Europa. Què fer quan un déu et sedueix i se t’endú ben lluny? Artistes de totes les èpoques s’han interessat per l’escena del rapte de la bella donzella per un toro blanc, metamorfosi de Zeus. I nosaltres vam optar per fer un mosaic d’imatges de tot el procés, del qual m’agradaria destacar el moment mateix de la metamorfosi. El resultat va estar exposat força temps al plafó més visible del centre, el del replà de l’escala, però com l’any l’anterior, els alumnes van deixar testimoni gràfic de tot el procés previ i fins i tot van fer-ne un dietari.

[Per veure millor aques document, cliqueu aquí]

Puc assegurar-vos que per a les professores han suposat dos cursos de descobertes i d’admiració davant de la vostra imaginació i sensibilitat. Què ens espera el 2015? Estic segura que altre cop traureu el millor de vosaltres mateixos i ens deixareu bocabadades com els nois i noies dels cursos anteriors…

TERESA

La basílica de Santa Eulàlia

Com ja vau poder veure a l’apunt que vaig fer sobre Emèrita Augusta, la basílica de Santa Eulàlia és un dels edificis religiosos més famosos de la península. No us vaig parlar a fons sobre aquesta, per tant, ara us mostraré més informació.

La basílica de Santa Eulalia, també coneguda com a basílica martirial de Santa Eulalia de Mèrida és considerada un nucli molt important del paleocristianisme en la península Ibèrica. Forma part del «Conjunt Arqueològic de Mèrida».


Va ser un dels primers temples cristians a Mèrida després de l’Edicte de Milà de l’Emperador Constantí i va ser edificada com a basílica martirial en memòria de Santa Eulàlia de Mèrida. Per això, es va convertir, durant el començament de l’Edat Mitjana, en lloc de peregrinacions que arribaven des d’Europa Occidental i el Nord d’Àfrica. Al mateix temps, la notícia del martiri de la seva titular es va divulgar per tot l’Imperi Romà i amb les seves relíquies es van erigir nombroses esglésies, especialment a l’Europa Occidental.

La història d’aquest temple s’emmarca en la història de l’arquebisbat de Mèrida – Badajoz en la seva singular relació amb els papes. Fins a les darreries del segle XIX va formar part del Patrimoni Petri, és a dir el Patrimoni del Vaticà.

El temple actual es va aixecar el segle XIII, sobre la mateixa planta de la basílica original, tot reutilitzant alguns materials, després de la conquesta de Mèrida per Alfons IX.

En l’atri de la basílica es conserva el famós “Hornito“. Segons la tradició, s’aixeca sobre el lloc en el qual patí martiri la jove emeritense. En realitat, es tracta d’una capella votiva erigida perquè els pelegrins poguessin pregar davant la santa a qualsevol hora del dia sense necessitat d’accedir a l’interior del recinte basilical. En destaquen les restes reutilitzades d’un temple romà dedicat al déu Mart on pot apreciar-se la inscripció “MARTI SACRVM VETTILIA PACVLI”.

Sabríeu fer la traducció de la inscripció? Per què creieu que el cristians construïen els seus temples damunt dels temples romans?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat.

“El nostre mar” i cançó “Odissea”. CANTÀNIA 2015

Benvolguts aràcnids!

Com els seguidors d’aquest bloc ja deuen estar esperant de fa temps… anuncio que un any més la Cantània “Al bell mig de la terra” torna a tenir referents clàssics! Insisteixo amb la pregunta de l’any passat: Es pot fer una gran obra obviant-los? Sembla que no, però… Per què? Potser ens podeu ajudar a respondre aquesta qüestió i a trobar aquests referents en la cançó i en l’àudio que la precedeix. Potser també sereu capaços d’utilitzar el mapa que adjunto per tal d’ampliar els referents i donar a conèixer informacions relacionades amb les ciutats i enclavaments geogràfics.

(L’àudio i el vídeo que teniu a continuació corresponen a les pistes 14 i 15 del cd de la cantata, d’un total de 21 pistes. Són les dues que tenen referents clàssics)

La cantata d’enguany s’anomena “Al bell mig de la terra” i n’ha fet el text la Carlota Subirós i la música en Xavier Pagès. En aquesta ocasió la temàtica gira entorn del mar Mediterrani (tot un referent!) i una relació epistolar entre un noi africà que viatja a Europa i la seva germana Ebele que es queda a l’Àfrica. Si voleu veure més vídeos de les cançons cliqueu aquí.

Molts d’ànims a tots els aràcnids que s’animin a completar aquest treball cooperatiu o a donar la seva opinió al respecte. Bona feina a tots!

Xavi de música

La Catalunya romana

A Catalunya, els romans van fundar o colonitzar quatre ciutats importants: Emporion, Barcino, Tarraco i Ilerda. Sabeu per què el romans van arribar a Catalunya? Què van fer aquí els romans? Quins llocs coneixeu que estiguin “romanitzats” o hagin estat conquerits pels romans? Aquest és un breu apunt amb l’explicació de la Catalunya Romana i la breu història de tots els fets, conquestes i províncies que ens han deixat els romans i que avui en dia segueixen aquí presents.

Contesteu els següents apartats en un comentari d’unes 150 paraules com a mínim:

-Època de fundació o primer contacte amb els romans.
-Especifiqueu quines ciutats van tenir estatus de colònia i quines de municipi
-Digueu quina ciutat va ser la més important i per què
-Identifiqueu la ciutat que va ser escenari d’una guerra civil entre els romans, quan va succeir aquest fet i qui en van ser els protagonistes, i esmenteu en quines d’aquestes ciutats hi ha restes d’amfiteatre, de teatre, de temples, d’aqüeducte i de muralles.
-Especifiqueu l’estructura urbanística de la capital de Roma a Catalunya.
– Esmenteu l’època i els motius d’abandonaments de les ciutats.

Clara Serrano Jiménez
2n Batxillerat C