Daily Archives: 25 gener 2015

L’essència de la escriptura carolíngia

L’essència de la escriptura carolíngia és un treball de recerca en el qual parlo de molts aspectes diferents que em van conduir al meu tema principal, l’escriptura carolíngia.

 photo portada_Amar_zps4bc239b4.png

Portada del meu treball de recerca, feta a mà

El meu treball es divideix en quatre parts fonamentals:

  • Escriptura antiga, on he esmentat les civilitzacions que van desenvolupar un sistema d’escriptura propi i característic, com la sumèria i la seva escriptura cuneiforme, l’egípcia i els jeroglífics, l’illa de Creta i els lineals A i B, la xinesa i els seus ideogrames.
  • Alfabet, on he esmentat quina ha estat l’evolució d’aquest nou sistema d’escriptura, començant per l’alfabet ugarític, seguit del fenici, que evoluciona fins al grec i que és heretat pels etruscs per donar lloc, finalment, a l’alfabet llatí.
  • L’alfabet llatí, en aquest apartat he parlat sobre tota l’evolució que va patir aquest alfabet per tal d’originar el nostre alfabet actual.
  • L’escriptura carolíngia, el tema principal del meu treball, apartat en què parlo del seus origens, de les seves variants i de la seva presència en la Península Ibèrica.

Atès l’entorn clàssic que presenta l’Aracne fila i fila, destacaré alguns aspectes del meu treball que tenen una relació directa amb el món grecollatí.

Per començar, a l’antiga Creta es van donar dos tipus de sistema d’escriptura, anomenats Lineal A (encara no desxifrat), propi de la llengua minoica, i el Lineal B (que va ser desxifrat), propi de la llengua micènica.

 photo PicMonkeyCollage234_zps21582be4.jpg

Tauletes procedents de Cnossos. Escrita en lineal A, minoic mitjà, cap a 1900 aC Tauleta trobada a Micenes a la ” casa del venedor d’oli ”, circa 1250 aC. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Fotomuntatge fet per Amar Astudillo

A continuació, trobem el vas de Dípilon a Atenes, que conté la inscripció més antiga escrita en alfabet grec. El nom d’aquest vas prové del grec pylos, que vol dir “porta” o “refugi”, fent referència a la doble porta de la ciutat d’Atenes a prop de la qual està situat el cementiri en què es va trobar el vas. Es tracta d’un trofeu per premiar al guanyador d’un concurs de ball.

 photo PicMonkeyCollage_zps5b859dd3.png

Fotomutatge fet per Amar Astudillo

La inscripció original diu, ΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ,

i se sol transcriure en minúscula com

ὸς νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
τô τόδε κλ[.]μιν[…]
,

que en la transcripció clàssica que estudien les companyes de Grec seria

ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….

La tauleta trobada a Marsiliana de Albegna conté un alfabet de vint-i-sis signes que constitueixen l’alfabet occidental més antic, l’alfabet etrusc. El sentit de lectura es de dreta a esquerra. Datada cap al 700 a.c. A. Actualment es troba al  Museu Arqueològic de Florència.

 photo 4409-11288_zps639ce0e7.jpg

Pel que respecte a l’alfabet llatí, destaco les següents inscripcions  i documents:

  • El Llapis níger, un fragment de marbre negre quadrangular que es troba al Foro Romà, on s’aprecia una inscripció escrita en capital arcaica.

 photo Lapis-niger_zps90d8fcb7.jpg

  • La columna Trajanaque es situa al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà, en la qual es troba una de les inscripcions més conegudes d’escriptura quadrata o capital lapidària.

 photo columna-trajano_zps6edecfb2.jpg

  • Corpus Romanorum Agrimensorum, es tracta d’un tractat romà d’agrimensura que està escrit en escriptura uncial. 

 photo 501px-CorpusAgrimensorumRomanorum_zps664f4b58.jpg

El manuscrit es conserva al Herzog August Bibliothek a Wolfenbüttel

  • Tauleta de Vindolanda, Carta d’Octavi a Càndid sobre provisions de blat que està escrita en capital romana. 

 photo 1280px-Roman_writing_tablet_023_zpsbcaaef90.jpg

Es troben al Museu Britànic

  • Carta de recomanació de Teòfanes dirigida a Aquili, governador de Fenícia que està escrita en minúscula cursiva. 

 photo minuscula_zps3fa1d67f.png

Actualment es troba a Estranburg

  • Liber in Constantium Imperatorem escrit en semiuncial.

 photo semiuncial_zps24fb7061.jpgA posteriori apareixen una sèrie de tipografies anomenades escriptures nacionals, que es donen arreu de tota Europa. Aquestes són:

  • La germana pre-carolina, descendent directa de l’escriptura carolíngia, que es dóna a Alemanya;
  • La merovíngia, utilitzada durant el regnat dels reis merovingis, que es dóna a França;
  • La visigòtica, utilitzada durant el regnat dels reis visigots a Espanya;
  • La llombarda, conjunt de tipografies que es van donar a Itàlia;
  • La beneventana, que va sobreviure a la implantació de ‘escriptura carolíngia però va ser substituïda per la gòtica;
  • L’escriptura insular, una variant de la uncial, que es va donar a Irlanda.

Finalment, l’últim apartat es concentra en l’escriptura carolíngia que apareix com a evolució de totes les tipografies esmentades anteriorment.

 photo carojpg_zpsefa33ec6.jpg

Fotografia feta per Amar Astudillo

La part practica del meu treball la podeu trobar al compte d’Instagram @papyrusblau.

  • Algú s’anima a fer la traducció de la inscripció grega del vas de Dípilon?
  • Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis niger?
  • I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
  • Què eren les tauletes de Vindolanda? Podeu informar-vos-en en l’article enllaçat que va confeccionar per al nostre bloc Albert Anglès, un expert en la matèria que fins i tot va col·laborar una vegada amb nosaltres per la Magna celebratio.

    AmarAstudillo

    2n de Batxillerat

De itinere: La petjada romana a la Llombardia.

Aquest any he anat, amb la meva família, a passar uns dies de vacances de Nadal a Milà. El viatge ha estat molt interessant, entre altres coses, perquè hi he pogut trobar molts testimonis de la influència romana i llatina. Us faré una il·lustració de la ruta que vam seguir.

Mapa de la ruta del nostre viatge a Milà. Adaptat per Joan i Pau Molar

Vam sortir de Badalona el dia 28 de desembre per arribar fins a Grenoble, una ciutat francesa, important nus de comunicacions; allà hi vam fer nit. L’endemà ja ens vam dirigir a Milà. Prèviament, vam fer una parada tècnica a Torí. Ja coneixíem la ciutat, n’havíem visitat els monuments principals en altres viatges, i aquesta vegada només hi vam ser unes hores. Però va ser interessant la descoberta d’una església, als afores de Torí, d’estil neoclàssic, que tenia, en el seu fris, aquesta inscripció en llatí. Ordo populusque taurinus ob adventum regis. L’església es va edificar en homenatge al rei Vittorio Emanuele I, que, el maig de 1814, va retornar a la ciutat de Torí, després de la caiguda de l’imperi napoleònic.

Església de la Mare de Déu, a Torí. [Font: Joan Molar]

Anàlisi morfosintàctica

Ordo: Nominatiu singular masculí de la tercera declinació (ordo, -inis).

populusque: Nominatiu singular masculí (populus, -i). La partícula -que és una conjunció coordinant copulativa, enclítica.

taurinus: Adjectiu gentilici. Nominatiu singular masculí  (taurinus, -a, -um).

Ordo populusque taurinus: Sintagma nominal; els nuclis són ordo populus.

ob: Preposició d’acusatiu.

adventum: Acusatiu singular masculí de la quarta declinació (adventus, -us).

regis: Genitiu singular masculí de la tercera declinació (rex, -gis). Complement del nom adventum.

Ob adventum regis: Sintagma preposicional, complement circumstancial de causa.

La traducció seria la següent: “La noblesa i el poble de Torí per l’arribada del rei”.

Al cap d’unes hores, vam arribar a Milà. Era fosc i feia fred, però vam disposar de força dies per visitar la ciutat i els seus voltants. Ara us citaré els punts més interessants de la nostra sortida.

Basílica de Sant Ambròs. Ja sabeu que aquest sant fou bisbe de Milà. La basílica és una construcció molt antiga, d’estil paleocristià. En el seu interior conserva les relíquies de Sant Ambròs, Sant Gervasi i Sant Protasi (se’n poden veure els cadàvers: resulta una mica macabre). En un racó de la nau central, s’observa un tabernacle. Està format per peces de diversos estils. Podem observar un baix relleu del segle IV, representant el Sant Sopar, segons l’estil dels sepulcres romans.

Tabernacle de l’interior de Sant Ambròs de Milà. [Font: Joan Molar]

En l’altra cara del tabernacle, la mateixa escena és representada en romànic llombard, i data del segle X: el seu estil és molt més rude i simple. Cal pensar que els primers cristians, sobretot a Itàlia, conservaven les tècniques de construcció i d’escultura romanes, ja que Itàlia és l’hereva de l’Imperi Romà, però fora d’aquest àmbit, no es coneixien i els constructors o artistes només podien imitar-les. Fixeu-vos en la diferència respecte de la imatge anterior.

Una altra peça del tabernacle. [Font: Joan Molar]

En la cúpula de la basílica, s’hi pot veure un mosaic bizantí del segle XIII, amb unes inscripcions en alfabet grec, que he comentat en un altre article. Us deixo aquí la foto, perquè també s’hi llegeix una inscripció llatina, molt habitual en els Pantocràtors medievals. Fixeu-vos que el Crist en majestat aguanta un llibre obert, amb la llegenda Ego sum lux mundi.

Cúpula bizantina de la basílica de Sant Ambròs de Milà. [Foto: Joan Molar]

Faré l’anàlisi morfosintàctica de la inscripció:

-Ego: És el pronom personal tònic de la primera persona del singular. És el subjecte de l’oració.

-sum: És la primera persona del singular del present de l’indicatiu actiu. És el verb copulatiu de l’oració de predicat nominal.

-lux: És un nominatiu singular femení de la tercera declinació (lux, lucis). És el nucli de l’atribut.

-mundi: És el genitiu singular masculí del mot de la tercera declinació (mundus, mundi). És el complement del nom lux.

La traducció és aquesta: “Jo sóc la llum del món”. Ja sabeu que és una de les metàfores que identifiquen Jesús, al costat d’altres, que ens han arribat a través dels evangelistes: “Jo sóc el principi i la fi” (l’Alfa i l’Omega), “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.

Després de la basílica de sant Ambròs, la visita a Milà, amb la catedral, els seus carrers i galeries comercials, ens va ocupar força temps, però també en vam tenir per anar a altres llocs. La ciutat de Bèrgam va ser molt bonica, amb un barri alt molt atractiu. En trobareu més detalls en un altre article.

Ben a prop de Bèrgam, ens vam aturar en un altre indret, força interessant pels seus orígens romans ben visibles i ben conservats: Brescia. Es tracta de l’antiga colònia romana Brixia. L’emperador Vespasià hi féu edificar, en commemoració d’una victòria militar, el temple del Capitoli, que encara conserva algun fragment d’inscripció commemorativa.

Temple del forum romà de Brescia. [Font: Joan Molar]

El temple està situat en l’espai del forum i a prop del teatre de la ciutat, que es conserva en prou bon estat, però sense punt de comparació amb el que vam poder observar al final del nostre recorregut. Ja hi arribarem.

Vista del forum de  Brescia. [Font: Joan Molar]

El nostre següent punt de destinació va ser la ciutat de Parma. Parma és coneguda pel formatge i pel prosciutto (pernil salat), però també perquè és la ciutat natal d’un pintor cèlebre del renaixement, Antonio da Correggio.

Precisament per admirar les seves pintures, vam visitar la capella de Sant Pau, al centre de la ciutat, i vam poder resseguir una sala plena d’imatges de tema mitològic, que ara us reproduïm.

Frescos mitològics de Correggio, a la capella de sant Pau, de Parma. [Font: Joan Molar]

 Ja veieu que s’hi observen divinitats i figures conegudes pels amants del món clàssic: Afrodita, les Tres Gràcies, Ceres, un sàtir o Pan, Hèstia. Fixeu-vos que cadascuna d’aquestes figures es pot identificar pels seus atributs: l’infant Cupido, el carro i les espigues, la siringa, el foc.

Els següents dies vam visitar els paisatges alpins, amb els seus llacs i els cims nevats, tan bonics en aquestes dates nadalenques. Ja de retorn a casa, vam fer una aturada a Aurenja (en francès, Orange), una ciutat del sud de França (regió Provença-Alps-Costa Blava) que, en època romana, rebé el nom d’Augusta Arausio.

No ens va costar de trobar un teatre impressionant, un dels més ben conservats del món, ja que manté el mur de l’scaena, perdut en la majoria d’altres teatres de l’antic imperi romà que avui encara es visiten.

Teatre romà d’Aurenja, vist des de fora [Font: Joan Molar] i des de dins

La construcció data del segle I i correspon al regnat d’Octavi Cèsar August. D’altra banda, ens vam deturar a contemplar l’arc de triomf que presideix una de les vies d’accés a la bonica ciutat provençal. Es tracta d’un monument commemoratiu; sembla que fou erigit en honor de Caius Marius després d’una victòria militar, però no se’n té la seguretat.

Igual que el teatre, l’arc de triomf es manté en molt bon estat; en ell es poden apreciar encara els relleus de temàtica bèl·lica. Us deixo un vídeo brevíssim, on faig la presentació del monument.

Imatge de previsualització de YouTube

Qüestions

  • Repasseu les imatges de la capella de Sant Pau de Parma; hi trobareu moltes referències mitològiques que deveu conèixer: expliqueu-les breument. 
  • Definiu les parts del teatre que s’esmenten en l’article i expliqueu quines actuacions s’hi feien. Us podeu ajudar dels enllaços que hi ha en aquest treball sobre Arle.
  • Digueu en quin lloc exacte de la cúpula de Sant Ambròs de Milà es troba la inscripció llatina Ego sum lux mundi. Com ha arribat fins a nosaltres? A part del sentit literal, quin és el seu significat extens? Podeu consultar aquest article.
  • Busqueu imatges de sarcòfags romans, semblants al primer que us he mostrat en el tabernacle, pertanyent a la basílica de Sant Ambròs de Milà. Si em busqueu de les ciutats i museus més propers o que hem visitat, millor.

Valete omnes!

Pau Molar, 1r batxillerat

De itinere. La petjada grega a la Llombardia

Aquest Nadal hem passat uns dies a la Llombardia; hem fet estada a Milà (Mediolanum), i, des d’allà, hem visitat alguns nuclis importants: Bèrgam, Brescia, Parma, Pavia i, naturalment, el paisatge dels Alps italians, ben nevat, i, en alguns indrets, amb uns llacs bellíssims: el Llac Major, Como, Orta. Un entorn preciós per rebre el nou any 2015.

Imatge del Llac Major, en l’entorn dels Alps italians.

La veritat és que no pensava pas trobar senyals d’influència grega en aquest terreny, però alguns detalls em van sorprendre i els exposaré en aquest article.

El primer element de sorpresa el vaig trobar a la ciutat de Bèrgam, una població propera a Milà, i molt important per la seva història i riquesa artística. La ciutat alta, que és on es concentren els monuments, reuneix les principals obres d’interès que cal visitar: la catedral, la basílica de Santa Maria la Major, el baptisteri i la capella Colleoni. Precisament en aquesta capella, adossada a la basílica, hi vaig poder observar la influència de la civilització grega.

Imatge de la basílica i la capella Colleoni, a Bèrgam. [Font: Joan Molar]

La capella, que fou construïda entre 1470 i 1476, conté el mausoleu monumental de Bartolomeo Colleoni, un condottiero de la ciutat. Un condottiero era un cabdill de tropes mercenàries que estava al servei de les ciutats-estat italianes, durant els segles XV i XVI.

En la capella funerària que es va fer construir, Colleoni, un home del Quattrocento, es va envoltar de símbols clàssics. Ell mateix es comparava amb Hèrcules, pel valor heroic del personatge, i afirmava descendir d’aquest. Justament a la façana es poden veure alguns relleus amb escenes de la vida d’Hèrcules (Ἡρακλῆς -έους ὁ): Hèrcules i Anteu, Hèrcules i la Hidra (Ὕδρα -ας ἡ), Hèrcules i el toro de Creta (Κρήτη -ης ἡ) i Hèrcules contra el lleó de Nèmea.

Ja a dins de la capella es pot admirar l’arquitectura i la pintura del conjunt, plenament renaixentistes.

Imatge del sepulcre de Bartolomeo Colleoni. [Font: Joan Molar]

És en aquest espai interior on em vaig fixar en un altre detall. Es tractava del mausoleu de la filla de Colleoni, que estava situat al costat del del seu pare. Es tracta d’un sepulcre molt ben ornamentat, d’estil renaixentista. El que em va cridar l’atenció, però, no va ser la tècnica constructiva, sinó que el condottiero Colleoni havia posat a la seva filla el nom de Medea (Μήδεια). Medea és un personatge ben conegut de la cultura grega, però gens exemplar segons la moral catòlica. Ja sabeu que Medea va matar els fills que havia tingut amb Jàson (Ἰάσων -ονος ὁ) quan aquest la va abandonar, i que és considerada una mica bruixa o maga. No hem d’oblidar que Medea era neboda de Circe (Κίρκη -ης ἡ), la fetillera.

Imatge del sepulcre de Medea, la filla de Bartolomeo Colleoni. [Font: Joan Molar]

No obstant això, s’ha de considerar que, en la Itàlia del segle XV, es va produir un redescobriment de la cultura clàssica, intensificat per la desaparició de l’Imperi Bizantí, que va provocar l’exili de nombrosos erudits des de Constantinoble, capital imperial, cap a l’Occident d’Europa. Justament va ser Bizanci l’hereva de la cultura grega i oriental; des d’allà es va expandir la influència de la cultura hel·lènica. No hem d’oblidar que els sants Ciril i Metodi, d’origen bizantí, van evangelitzar i alfabetitzar els pobles eslaus.

Precisament d’estil bizantí és la cúpula de la basílica de Sant Ambròs de Milà. En la cúpula, que data del segle XIII, podem observar, escrits en l’alfabet grec, els noms dels arcàngels Miquel (ΜΙΧΑΗΙΛ) i Gabriel (ΓΑΒΡΙΗΛ).

Imatge de la cúpula bizantina de Sant Ambròs de Milà. [Font: Joan Molar]

Hem de tenir present que, a mitjans del segle VI, un exèrcit dirigit per Narsès, general bizantí, va conquerir Milà per a l’emperador Justinià I. Milà seria bizantí fins l’any 568. Cal dir que, en la cúpula, es poden observar altres inscripcions en alfabet grec, però no són gaire intel·ligibles per a nosaltres.

Qüestions

  • Fixeu-vos en els treballs d’Hèrcules que surten esmentats a l’article. Situeu-los en el mapa de la Grècia antiga. Digueu per quines raons és famosa Nèmea. 
  • Desenvolupeu les referències mitològiques que trobeu en l’article.
  • Escriviu en minúscula, mantenint la majúscula inicial, el nom dels arcàngels que apareixen en la cúpula bizantina de Sant Ambròs de Milà.

Χαίρετε!

Pau Molar. 1r de batxillerat