Daily Archives: 17 gener 2015

Hàbits alimentaris romans, quins són heretats dels antics grecs?

En aquesta entrada parlarem sobre l’alimentació dels romans, ja que hi ha moltes coses sobre la seva alimentació que ens poden semblar molt peculiars i estaria bé de saber.

Àpats diaris

Els romans feien tres menjars diaris (tenint en compte que els seus dies duraven 12 hores) :

– El ientaculum (desdejuni): es prenia a primera hora del matí , i consistia habitualment en pa untat en all i sal, formatge, ous, llet, hortalisses, fruites seques, raïm, olives (olivae) i vi pur (merum) o amb mel (mulsum). De vegades els més joves menjaven alguna mena de dolços o galetes.

Detalle Caupona o Taberna - Autor: Pepo Segura. CC Atribución - No Comercial - Compartir bajo la misma licencia

El desdejuni

L’esmorzar (o prandium): cap al migdia menjaven les sobres del sopar del dia anterior, tant fredes com calentes. L’àpat podia tenir lloc dempeus o tombat.

Romans esmorzant

El sopar: el sopar constituïa l’àpat principal del dia. Com que el seu dia no s’allargava massa, podien començar a menjar sobre les 16h o 17h, és a dir, en caure la tarda. El sopar podia prolongar-se durant diverses hores (en alguns casos fins i tot durant tota la nit i fins al matí següent). Se solia reunir la família i també les amistats. Era entre els romans un dels grans moments de la jornada, i representava no només el moment d’alimentar (com el desdejuni i l’esmorzar), sinó també una important ocasió convencional i de plaer.

 El sopar es partia en tres plats:

1.- Gustatio (entrants): ous, xicoira, amanides, enciams, cols, naps, carxofes, espàrrecs, olives, bolets…

2.- Prima cena, altera cena i tertia cena (plats principals): es menjava molt peix com ara barb, morena, rèmol… També es menjava porc, ànec, pollastre, moltó, cabra, llebre… Tot plegat s’amania amb sal, vinagre, canyella o julivert.

3.- Les postres: Consistien en pastissos, fruites, confitures, crema batuda, gelats...

El sopar

Curiositats

En temps anteriors, els romans acostumaven a menjar farina cuita o puré de llegums, però posteriorment, durant l’Imperi, el luxe es va imposar a la taula. Els metges els hi aconsellaven vomitius, és a dir, per a què mengessin, vomitessin i tornessin a menjar de nou.

Per a la gent amb molts diners hi havia la comissatio, que era una mena de segon festí en el qual es beu amb molta abundància. El vi que hi bevien es mesclava amb aigua calenta, freda o gelada. Si hi havien invitats, aquests es divertien tots junts escoltant flautistes, cantants, bufons, ballarins/es…

Es coneixia el vi per tota la mediterrània, però les dones tenien prohibit veure’n. La cervesa era coneguda com la beguda dels pobres i la mel va arribar a reemplaçar el sucre durant molt de temps. Els romans utilitzaven diàriament una gran diversitat de salses i espècies per a cuinar i condimentar els seus àpats.

On, com i amb qui menjaven els romans

Quan un (sovint ric) solia anar a dinar a casa d’algú com a convidat, portava el seu propi esclau, per a serveis com: portar-li tovalloles, aigua …. Tenien una postura per menjar estranya: estirats sobre el costat esquerre, deixant lliure la ma dreta per menjar. El menjador es deia triclinium, perquè eren tres llits amb el capçal davant d’una tauleta quadrada. El llit que no tenia un altre davant (lectus medius) era el principal; el seguia en importància el que estava a la seva esquerra (lectus Summus). Però amb el temps la tauleta es va fer rodona i els tres llits es van fer un únic llit en forma de mitja lluna. Aquesta tauleta es deia repositorium. Les dones solien menjar amb els seus marits. I els esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de festa.

Triclinium o comedor de la Domus - Autor: Pepo Segura. CC Atribución - No comercial - Compartir bajo la misma licencia

Productes bàsics usats pels romans

A Roma, igual que en els nostres dies, hi havia una sèrie de productes bàsics, com el pa, el vi, la mel, i altres, com el Garum o la sal, fonamentals en l’elaboració de plats i menjars de l’art culinari. D’una manera general podríem dir que el pa era un aliment de rics. El poble romà prenia el puls o pulmentum, espècie de pasta composta essencialment d’aigua i farina, molt semblant a les nostres farinetes. Si es diluïa amb molta aigua esdevenia un plat excel·lent.

Puls o pulmentum (farinetes)

Eines romanes emprades per menjar

  • Les culleres eren molts usades: tenien diverses funcions a l’hora de menjar.

  • Els esclaus tallaven el menjar en petits talls amb ganivet per als amos.

  • L’ús de la forquilla es desconeixia o s’obviava.

  • En canvi, menjaven gairebé tot amb les mans, com per exemple feien els àrabs.

  • El vidre era considerat un objecte de luxe.

Esmorzar convencional

Cuina eròtica romana

Evidentment el menjar pot ésser eròtic. La gran similitud entre la boca i els llavis vaginals és clara: ambdues són zones sensuals, sensibles i plenes de terminacions nervioses. Sembla definitiu que fer l’amor és semblant a consumir un àpat exquisit i la preparació prèvia al preescalfament.

Es consideren afrodisíacs els elements que estimulen el desig sexual. La lastanaga, cogombre, porro, carxofa, nap, ostres, cargols, préssecs, figues, peres, dàtils, nous, l’orada, algunes parts del porc i el senglar, ous i bulbs, entre altres aliments, eren considerats afrodisíacs. Els condiments també tenien una funció similar, i la llista es molt llarga, cal esmentar l’anís, les llavors d’api, la canyella, l’ortiga, el pebre, el safrà i l’eruga o ruca. També tenia la consideració d’afrodisíac el garum, la salsa feta per fermentació de peix i marisc. Quant a la beguda, el vi era la beguda deshinibidora per excel·lència.

Hipotrimma, salsa agredolça feta a base de mató, panses i pinyons

 

Receptari de cuina romana:  receptes

Quid cubiculum est?
Us convidem a visitar el nostre bloc: Menjar i beure a l’Antiga Grècia per tal de descobrir quins hàbits culinaris tenen els romans heretats dels grecs?

Ana Maria Falcón i Rebeca Barroso
2n Batx. Humanístic